Torredembarra vol fer visitables les vil·les romanes del Moro

Aquest dijous i divendres es fa una intervenció pressupostada en uns 1.500 euros per «preservar de les inclemències del temps les restes», tal com ha detallat la regidora de Cultura i Patrimoni de Torredembarra, Núria Batet. «Havia començat a créixer vegetació a la volta de la coberta de les termes i hi havia una pèrdua de les tessel·les del mosaic», ha concretat l'arqueòleg Moisés Díaz. Per protegir el mosaic, fet a partir de daus de pedres calcàries, s'hi posa una «tela geotèxtil permeable», que es cobrirà amb una capa de grava per tal que no hi creixi vegetació. És la primera acció d'aquestes característiques que es fa a l'espai des del 2012, si bé hi ha hagut un «manteniment», ha assegurat la regidora.

El projecte ha comptat amb el vistiplau de la direcció general de Patrimoni Cultural de la Generalitat, organisme al qual es vol adreçar el consistori en el futur per impulsar els nous projectes. «Ho hem de fer de manera acurada. A la llarga hi hauria d'haver la possibilitat de de visitar-ho, amb recorreguts ben marcats, la restauració d'alguns elements i, perquè no, un centre d'interpretació», ha manifestat Batet. A més, també ha expressat el desig que algunes de les restes de les vil·les del Moro que ara són al Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT) tornin a Torredembarra. Amb tot però, no ha volgut posar terminis.

Vil·les imponents

De les dues vil·les del Moro, la més antiga és del segle I a.C., corresponent a l'època tardorepublicana, «de la primera romanització i ocupació del territori», ha apuntat Díaz. Hi ha la residència de la família adinerada i també una zona més rústica, on vivien els treballadors, i magatzems pels estris del camp. «És una construcció bastant gran i molt potent», afirma Díaz. A la casa senyorial també hi ha uns banys, que tenien un sistema de ventilació per sota les piscines per on s'hi feia circular aire calent procedent d'una caldera que servia per escalfar l'aigua. Un sistema que els romans utilitzaven per aquests equipaments, tant en residències privades com als banys públics de les ciutats.

Superposada a la vil·la del segle I a.C., n'hi ha una altra del segle I d.C., de l'època altimperial. És de la que es conserven més restes, ja que es troba més a prop de la superfície. De fet, la volta dels banys que es pot veure correspon a aquesta segona etapa constructiva.