Dia de l'Orgull LGBTI+
Bancs i passos de zebra del Camp de Tarragona, amb l'arc de Sant Martí
Arran de la sentència del Tribunal Suprem, que prohibia penjar la bandera als ajuntaments, el col·lectiu LGBTI s’ha reivindicat
Bancs i passos de zebra del Camp de Tarragona, amb l'arc de Sant Martí
Diversos municipis del Camp de Tarragona han reivindicat els colors de l’arc de Sant Martí i els de la bandera de l’orgull transgènere coincidint amb aquest mes de juny. No tan sols les ciutats sinó també els pobles s’han adherit a la campanya iniciada pel Servei d’Atenció Integral (SAI) per a lesbianes, gais, bisexuals, transsexuals i intersexuals de la Generalitat de Catalunya, i ho han fet de diverses maneres: pintant bancs, passos de vianants, pilons o directament parets. Tot plegat parteix de l’oposició a la prohibició per part del Tribunal Suprem de banderes «no oficials» a les façanes dels ajuntaments, des del passat 1 de juny, i que a banda d’estelades també afecta a altres símbols.
Malgrat el dictamen, finalment no van ser pocs els municipis en què el balcó de la Casa de la Vila van penjar la bandera inventada per Gilbert Baker l’any 1978 per representar la comunitat, 9 anys després que se succeissin els aldarulls i les protestes per la discriminació policial a Stonewall (Nova York). A banda, els colors d’una altra bandera que també representa el col·lectiu va ser present en el mobiliari urbà: la de l’orgull transgènere, sorgida l’any 1999, quan Monica Helms, una dona transgènere, va mostrar-la el dia de l’Orgull a Phoenix, també als Estats Units.
D’aquesta manera, entre d’altres localitats, Figuerola del Camp, Blancafort, Valls, la Riera de Gaià, Reus, Tarragona, Torredembarra, la Pobla de Mafumet, Vila-seca, Salou, Altafulla, Vilanova de Prades, Calafell, la Pobla de Montornès, Sarral, Cambrils, Botarell, Vila-rodona, les Piles, el Morell, els Pallaresos, la Bisbal del Penedès i Cabra del Camp van engegar iniciatives semblants. Molts d’aquests ho van fer la setmana passada, en dies previs a la diada de l’Orgull, que se celebrava ahir, diumenge 28. D’altres van aprofitar la jornada per bastir la pintada de reivindicació. A la Riera de Gaià, la plaça de Major va acollir l’activitat d’acolorir dos bancs i repintar-ne un altre. Un d’ells, per representar un altre col·lectiu, el de les dones, va tenyir-se de lila. L’altre, amb els colors de l’arc de Sant Martí. Finalment, van donar una nova capa al banc que ja feia temps que tenia els colors de la bandera transgènere –blau, blanc i rosa.
Segons Joan Casas, regidor de Cultura, Festes, Joventut i Espais Públics de l’Ajuntament de la Riera de Gaià, la iniciativa vol «donar visibilitat a un col·lectiu que avui dia encara no s’ha normalitzat». A la Riera també van decidir penjar de nou la bandera LGBTI ja que «no fa cap mal reivindicar la llibertat de les persones i el seu reconeixement». L’Ajuntament va convocar tot el poble a dur a terme l’acció per mostrar el «rebuig» a la discriminació i al «prejudici» encara patent a la societat. Posteriorment van llegir un manifest.
David Tello, pare d’una persona trans del municipi, va destacar que al poble hi ha previstes altres accions en fanals i murs amb frases sobre el respecte a la diversitat. «Tot i ser un poble petit, es fan xerrades i les entitats col·laboren», explica. Precisament visibilitzar la reivindicació del col·lectiu de les persones LGBTI als pobles més petits és un dels reptes pendents que enguany s’ha començat a abordar conjuntament.