La Ribera d'Ebre demana revisar l'actual decret d'emergència climàtica per donar «veu i vot» als municipis

Tant la Ribera d'Ebre com la veïna comarca de la Terra Alta, aposten per un model de desenvolupament econòmic basat en la preservació i millora del patrimoni cultural, paisatgístic, mediambiental, agroalimentari i industrial, perquè sigui «la base i reforci un sector turístic que diversifiqui l'economia». També com la Terra Alta, la Ribera d'Ebre subratlla la seva «més que solidària aportació de recursos com energia o aigua o d'albergar-ne d'altres com residus urbans i industrials». La moció aprovada per l'ens comarcal rebutja la massificació de parcs eòlics i solars que s'estan planificant sobre el territori i defensa «una transició cap a les energies renovables» que no representi que «la pràctica totalitat de les instal·lacions eòliques previstes es projectin a la Terra Alta, la Ribera d'Ebre, la Conca de Barberà o la Segarra».

El Consell Comarcal recorda que des de l'aprovació del decret llei d'emergència climàtica que derogava dels ZDP (Zones de Desenvolupament Prioritari), amb l'objectiu i la promesa de treure pressió sobre les comarques ebrenques, s'han proposat a la Ribera d'Ebre 24 plantes de producció d'energia renovables amb un impacte directe o indirecte per les vies d'evacuació. A Tivissa, es concentren fins a 12 projectes d'energia eòlica, amb 116 aerogeneradors (dos d'aquests projectes superen els 50 megawatts de potència i s'estan tramitant al govern espanyol).

La Ribera d'Ebre sola passaria a produir 625 megawatts de potència però també es veurà perjudicada pels projectes que recauen a la Terra Alta. Un exemple que detalla el text és l'impacte sobre el conjunt arquitectònic de Miravet que tindrien les centrals de les Murtes i Empedrats del Pinell de Brai (Terra Alta).

La moció critica que el nou decret energètic de la Generalitat (16/2019, del 26 de novembre) ha tornat a posar el focus de les promotores en comarques com la Ribera d'Ebre i a la Terra Alta perquè «no contempla cap criteri de preservació del paisatge, de densitat en la producció d'energia, de reequilibri territorial al país, i en cap cas, dona veu als municipis afectats a l'hora de prendre decisions».

Hi ha empreses d'energia solar negociant amb propietaris de finques cremades per l'incendi de fa un any però el Consell alerta que «la taca creix cap a terres productives i fèrtils». «Això demostra que alguna cosa no funciona en la nostra producció agrària quan és més rendible llogar les finques per produir energia que per produir productes agroalimentaris», lamenta la moció.

La proposta que fa el Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre és que la producció d'energia es promogui des del territori perquè "deixi un impacte positiu" sobre ell i s'eviti «l'especulació i el mercadeig de drets». Les peticions al Govern són concretes: una revisió de l'actual regulació d'implantació d'energies renovables, «per donar veu i vot als municipis afectats»pels projectes, i una legislació que «racionalitzi i equilibri la implantació de centrals arreu del territori».

Els ajuntaments exigeixen «una tarifa, cànon o la prestació de caràcter públic que s'estimi»per la tramitació de cada projecte presentat que ajudi els ajuntaments afectats a fer front a les despeses extraordinàries generades, així com un altre impost que reverteixi sobre els municipis que alberguin les centrals i les instal·lacions de transició energètica.

En definitiva, la moció reclama un model «descentralitzat de producció d'energia»prioritzant «les instal·lacions d'autoconsum i/o de participació del territori», amb criteris econòmics i legislatius «que canviïn l'actual paradigma en la producció i transport de l'energia elèctrica». El text ha estat aprovat amb els vots a favor d'ERC, Junts i Agrupació d'Electors i l'abstenció del PSC i la FIC.