El Camp de Tarragona triplica les plantacions de marihuana respecte fa cinc anys

El comissari explica que de cada quinzena de plantes se'n pot obtenir un quilo de cabdells pel qual aquí se'n pagarien 1.500 euros al mercat il·lícit, però fins a 5.000 o 6.000 euros al nord d'Europa. Aquest volum de plantes, apunta Estela, no requereix de gaire espai i, a més, es fan quatre plantacions cada any. «Si un agafa la calculadora veurà que surten molts zeros», exposa el comissari.

La tendència va clarament a l'alça a la regió amb 64.505 plantes confiscades el 2015, 125.251 el 2016, 170.459 el 2017, 176.897 el 2018 i 221.291 el 2019. A més, aquí cal afegir-hi les actuacions que també fan la resta de cossos policials. La marihuana és un gran reclam per a la delinqüència i cada vegada ho és més.

El problema, adverteix Estela, va més enllà del propi cultiu i és que, al darrere d'aquesta activitat, hi ha el crim organitzat. «Això arrossega altres dinàmiques, tràfic d'armes, prostitució, corrupció, etcètera. Per tant, hem de treballar tots, no només la policia, per assegurar-nos que això no s'acabi enquistant aquí a Catalunya», avisa.

Més seguiment de víctimes i menys denúncies per violència de gènere durant el confinament

Com la resta de delictes, el tràfic de drogues també es va reduir durant el confinament. Durant els dies de tancament total l'activitat delinqüencial es va reduir al voltant del 70% o 80% a la regió, tot i que es va anar recuperant amb l'avenç de les fases. «La disminució va afectar totes les tipologies delictives, contra el patrimoni i contra les persones, i es va produir amb més intensitat a les grans ciutats que no pas a les zones rurals», explica el comissari.

Durant el confinament, una de les principals preocupacions de la policia ha estat evitar situacions de violència a l'interior dels domicilis. De mitjan març a mitjan juny els grups d'atenció a la víctima del Camp de Tarragona han mantingut fins a 1.185 contactes amb dones que compten amb alguna mesura de protecció judicial per haver patit violència de gènere. Aquests equips també han fet 2.314 contactes amb víctimes de violència domèstica –majoritàriament dones, també.

Durant aquest període, les denúncies han anat a la baixa en ambdues tipologies delictives. En concret, del 14 de març al 12 de juny les denúncies per violència de gènere van caure un 30% a la regió policial Camp de Tarragona -se'n van presentar 257 davant les 366 del 2019-. Les denúncies per violència domèstica també van anar a la baixa, en aquest cas un 13%.

Els Mossos activaran el reforç d'estiu a la Costa Daurada

El caràcter estacional del turisme que arriba a la Costa Daurada obligarà a mantenir el pla d'estiu a la regió, que comporta un increment d'efectius, més presència als passeigs marítims i el desplegament d'unitats d'ordre públic a l'entorn de l'oci nocturn de Salou. «Està clar que no tindrem l'estiu de l'any passat, però s'està parlant de forquilles d'un 60% dels turistes habituals. Com més turistes venen, més probabilitats hi ha que es produeixin petits robatoris o furts», manifesta el comissari.

En aquesta línia, els Mossos tenen clar que també hi haurà «top manta». De fet, els darrers dies ja s'han vist venedors ambulants en indrets de Cambrils, el Vendrell i Calafell. El comissari adverteix que la policia hi haurà de donar resposta perquè «l'activitat és il·legal» i penalitza especialment el comerç. Tot i això, Estela fa un advertiment: «per si sols no ho podem arreglar perquè el que no podem fer és jugar al joc del gat i la rata, ens acabarem fent mal i acabaran sortint imatges que ni uns ni altres no volem veure».

Per aquest motiu, Estela admet que la policia haurà «d'intentar buscar la manera» de convèncer els manters que l'activitat és il·legal. «Si fa falta farem servir tota la mediació que puguem i tota la nostra sensibilitat per estalviar-nos actes de fricció o de força d'uns contra els altres. Però mentre no hi hagi una normativa que ho reguli la policia haurà de fer-hi front», insisteix.

I en aquest sentit, preguntat per la mort de George Floyd en mans de la policia als Estats Units, el comissari garanteix que els Mossos d'Esquadra seguiran actuant «amb un respecte profund cap a les persones, cap als drets humans, amb una praxi policial ancorada en la màxima legalitat, amb els principis de congruència, oportunitat i proporcionalitat, com treballem sempre».

Objectiu: menys fets delictius, menys accidentalitat i més percepció de seguretat

Originari d'Alcarràs (Segrià), Josep Maria Estela va aterrar fa un any a la regió policial Camp de Tarragona, la sisena per on passa durant els 25 anys que porta a la policia catalana. Un dels moments més complexos de la seva carrera, però, els va viure l'agost del 2017 com a cap de la regió policial Terres de l'Ebre, amb l'explosió del xalet d'Alcanar ocupat per la cèl·lula jihadista de Ripoll. Segons el comissari, els Mossos, i també la resta de cossos policials i el propi Govern, n'han après molt, dels atemptats de Barcelona i Cambrils. «Si es tornés a produir està clar que la nostra capacitat de reacció seria encara millor de la que vam tenir», afirma.

A més, Estela apunta que la ciutadania ha adquirit un nivell de sensibilitat vers el terrorisme que abans no tenia perquè el percebia com una amenaça més aviat llunyana. Això, subratlla, s'ha traduït en una major col·laboració ciutadana. «Ens arriben molts més avisos i informacions de persones amb determinades conductes que nosaltres comprovem», revela.

Sorpresos amb la «violència» dels aldarulls post-sentència

El darrer any, però, també ha estat ple de situacions d'alta complexitat per a la policia. Una de les més complexes es va viure arran de la sentència del procés. Segons Estela, ja preveien que la resolució judicial es traduiria amb concentracions i manifestacions al carrer. Fins i tot, esperaven que determinats col·lectius acabarien fent pintades o cremant algun contenidor a Tarragona.

«Però al final ens va sorprendre que hi hagués tantíssims contenidors cremats, tantíssims danys i, fins i tot, algunes situacions molt dures cap a nosaltres com llançaments de pedres cap a la línia policial. Estàvem preparats per actuar, però no esperàvem que hi hagués tanta violència per part d'alguns manifestants al carrer», admet el comissari.

Sense gairebé temps de refer-se dels aldarulls, però, la riuada del Francolí a la Conca de Barberà va deixar cinc morts i dos desapareguts que, a dia d'avui, encara no s'han pogut localitzar. El gener va estar marcat per l'explosió d'IQOXE i el temporal Gloria. I, finalment, el cos ha hagut d'afrontar tota una pandèmia mundial.

Malgrat tot, els Mossos continuen treballant dia a dia per acomplir els objectius traçats pel comissari: disminuir els fets delictius, augmentar la percepció de seguretat de la ciutadania i la disminució de la sinistralitat viària, que es reactiva en paral·lel a l'avenç de la represa. «Ens agradaria poder contribuir a disminuir cada vegada més el nombre d'accidents amb víctimes greus i mortals a les carreteres de Tarragona», desitja el comissari.