«Als municipis on no hi ha fibra òptica, el 2023, n'hi haurà»

Ahir feia tot just un any que la Diputació de Tarragona celebrava el seu primer ple de mandat després que l’acord de govern entre ERC i Junts per Catalunya permetés que la republicana Noemí Llauradó es convertís en la primera dona a ocupar la presidència de l’ens intercomarcal. En virtut del pacte de Govern, tot just fa un any l’alcalde d’Albinyana, Joaquim Nin (JxCat) n’ocupava la vicepresidència primera de l’ens. Ambdós fan balanç d’un primer any de mandat que va començar amb l’objectiu de frenar la desertització. Aquest continua intacte, la crisi de la COVID-19, però, ha posat en evidència altres camins per assolir-lo.

— Quin balanç fan del pacte de govern entre ERC i JxCat al capdavant de la Diputació?

— (Noemí Llauradó) Som un govern molt cohesionat, que pren decisions de forma consensuada. A escala personal i humà hem connectat els dos grups. A més, amb aquesta situació excepcional que hem viscut el govern ha fet més pinya. Ens hem estat veient cada setmana dues o tres vegades cada setmana virtualment, hem treballat en benefici dels ajuntaments i la ciutadania i la valoració és molt positiva.

— (Joaquim Nin) Coincideixo, en faig el mateix balanç. Es pot demostrar que les formacions polítiques es poden entendre. Nosaltres mateixos governem a la Generalitat de Catalunya i sovint sembla que no hi hagi el mateix nivell de col·laboració i comprensió que hi ha a la Diputació. Si assumim quins són els reptes i ho fem d’acord amb el diàleg i l’entesa, els fruits són com els que estan sent: bons per als seus destinataris.

— Creuen que les diferències cada cop més evidents entre els seus partits al govern de la Generalitat pot marcar el futur del pacte polític a la Diputació?

— (N. Ll.) Jo crec que no hi ha tant distanciament com sembla al govern de la Generalitat. Una altra cosa és que existeixen certes tensions en el dia a dia, però el cert és que també hi són dins dels mateixos partits. D’altra banda, s’ha de tenir en compte l’autonomia de cada institució i els governs que s’han conformat perquè totes tenen una idiosincràsia pròpia. Com diu el vicepresident, a la Diputació de Tarragona l’entesa és molt ben travada. Treballem junts, però també amb la resta de partits a l’oposició. Tot el que portem a debat s’aprova per unanimitat. Ara amb el pla de xoc, també hem donat l’oportunitat als grups de fer les seves aportacions. Crec que estem força blindats a altres afectacions que hi puguin haver en altres àmbits.

— (J. N.) Puc assegurar que no he tingut cap ingerència que no sigui la dels alcaldes i regidors del territori en el sentit de demanar. Tenim un àmbit territorial al qual ens devem. Sovint les fem polítiques en coordinació amb la Generalitat o altres diputacions, però d’aquí a què el que pugui succeir al govern català influeixi en la Diputació, ni está ni se le espera.

— La Diputació va començar el mandat amb uns objectius però tot just va haver de fer front a imprevistos, com els aiguats, l’explosió d’Iqoxe i ara la crisi per la COVID-19. Tot plegat ha fet canviar els plans previstos?

— (N.Ll.) Van poder treballar el pla de mandat. Vàrem fer trobades amb els alcaldes i alcaldesses de totes les comarques perquè ens fessin les seves aportacions. Va ser molt enriquidor, però, mai ens hauríem imaginat –ni nosaltres ni ningú– que passaria tot el que ha acabat passant. Hem intentat gestionar-ho tot de la millor manera possible i, ara durant l’estat d’alarma, hi vam abocar tots els esforços. Per damunt de tot, la prioritat era assegurar la salut. Havíem de tancar els nostres equipaments, l’atenció al públic, teletreballar, adquirir els equips de protecció individual, adquirir serveis de desinfecció i ens vam abocar en el que és més important. A partir d’aquí ha arribat una crisi social i econòmica considerable i un replantejament de la realitat. Tots hem reflexionat del que és realment important i que coses que igual estaven en un segon terme s’han de posar ara en primer terme. Com per exemple, les cures a les persones, els professionals que tenen a gent gran, abordar la qüestió educativa amb totes les dificultats que ha comportat la situació per impartir les classes, el paper que juguen les entitats socials.... Totes aquestes qüestions ens fan reflexionar cap a on volem anar com a societat i aquí tenim molt a dir com a institució supramunicipal. Tot plegat el pla de mandat també ho està recollint. Hi ha qüestions que ara hem hagut d’accelerar, com per exemple el salt cap a l’administració electrònica, hem ajudat als ajuntaments a fer plens virtuals, hem teletreballat. Aquestes qüestions que ja teníem previstes, les hem hagut d’accelerar. Hi havia altres qüestions que ja prevèiem abordar com ara el despoblament a l’interior. Amb la pandèmia va quedar clar que molts municipis, si no tenen la connectivitat digital, difícilment es podien relacionar amb l’entorn. El pla inicial es manté, però s’ha hagut de modular i, de fet, no serà aprovat fins ara, ben aviat, aquest mes de juliol.

— De la mateixa manera, el pressupost inicial servirà per abordar tota aquesta nova situació?

— (J.N.) Vam heretar el resultat d’una gestió econòmica que permetia tenir un coixí econòmic, amb un romanent que ens permetrà estar a zero endeutaments quan acabi l’any. Això ens permet aprofitar diners i que ens han permès enviar els ajuts als ajuntaments en tres qüestions bàsiques. Primer, en temes de salut pública, en tot allò que fa falta per dotar bé els equips de protecció individual, també en ajuts en temes de cultura i educació, en la digitalització de persones i aules. Finalment, també en temes d’ocupació, emprenedoria i promoció del comerç. Tot plegat, són 8,5 milions d’euros, més els ajuts al turisme i a les entitats del tercer sector, 10 milions d’euros en el pla de xoc que no ha suposat cap endeutament. Hem posat tota la carn a la graella, però, de cara al futur, si cal posar més carn, òbviament anirem a buscar-la. Ja vam aprovar pla de carreteres i altres inversions futures que les farem amb endeutament. D’altra banda, hem de tenir una cosa molt present, hem de ser prudents amb la sostenibilitat en el temps de les aportacions de l’Estat. Som conscients que l’any 21 i 22 les decisions poden ser traumàtiques, perquè els pocs ingressos que té l’Estat tindrà un efecte sostingut i impactarà en els recursos propis de la Diputació. La Diputació garanteix els 85 milions d’euros del Pla d’Acció Municipal que enviem als ajuntaments. Enguany hi ha 21 milions d’euros pel PAM.

— Pensen desenvolupar algun pla per assegurar la connectivitat de tots els pobles?

— (J.N.) Treballem en un conveni de col·laboració amb la Generalitat. El govern català assegura la connexió a les capitals de comarca i des de la Diputació de Tarragona la facilitarem per les carreteres per on hagi de passar la xarxa. La Generalitat deixarà les capitals de comarca connectades amb la xarxa de fibra òptica pública. Els troncals estaran a cada cap de comarca, ara es fa el Vendrell, Montblanc i d’altres. En paral·lel s’està dissenyat com serà el desplegament a la resta de municipis. L’objectiu és aprofitar aquestes troncals i les ramificacions de la pròpia estesa per arribar a tothom el 2023. En el nostre pla de mandat, la connectivitat és un servei essencial ja. La igualtat d’oportunitats al territori no és possible sense connectivitat. Tenir una xarxa pública amb la qual es pugui comunicar tothom, és essencial. N’estem compromesos des del primer dia. La Diputació va participar en la signatura del Pacte Nacional per a la Societat Digital. Totes les carreteres que licita l’ens ja deixen l’estesa de fibra òptica posada. Serà pública i qualsevol operadora podrà pagar un cànon i la utilitzarà. El pla de carreters preveu una part de canalització de fibra.

— (N.Ll.) Aquesta demanda de connectivitat pren més rellevància al pla de mandat. Ja es veia que anàvem cap aquí i ara ho hem accentuat. Estem també mobilitzant recursos de la Unió Europea a través dels fons Feder, per tal d’aconseguir recursos per combatre aquesta situació que també es viu a molts espais d’Europa.

— Quins són els territoris amb més dificultats de connexió a Internet?

— (J.N.) No es defineix per comarques o territoris sinó a partir del mapa sobre la xarxa que ja existeix. La Generalitat tindrà una xarxa pública al seu servei i sobre el mapa veurem allò que falta a cada lloc. Només cal pensar com serà l’assistència primària des del punt de vista de les persones ateses a casa. Per tal que sigui efectiva aquesta atenció cal una nova connectivitat. La Generalitat necessita pels seus serveis i també la necessita la Diputació i, a partir d’aquí, els operadors privats podran connectar-se. És un servei prioritari perquè s’ha convertit en una necessitat. L’objectiu és que la velocitat no sigui un problema segons el lloc on visquis. Allà on abans no hi havia, n’hi haurà. El 2023 podem tenir resolt l’accés a pràcticament tots els municipis que són del nostre territori. Anem compassats amb la Generalitat.

— La temporada turística està sent pitjor del que s’esperava. Com hi pensa actuar la Diputació de Tarragona?

— (N.Ll.) La Setmana Santa ha quedat molt tocada. Prevèiem salvar els mobles, però la situació dels rebrots ho posa molt complicat tot. Des de la Diputació, fem una aposta claríssima pel turisme, pel que representa per generar treball i, en el pla de reactivació econòmica, ja vam dipositar un milió més pel Patronat de Turisme per augmentar campanyes de proximitat i difusió i per adreçar-nos al turisme de proximitat. Crec que tenim dues campanyes molt potents i que deixen veure que tenim destinacions segures. El turístic és un sector resilient amb molta capacitat per reinventar-se. Veurem com va. Hem de ser realistes i encaixar que viurem situacions complicades. Hem d’intentar trobar fortaleses per reduir l’impacte negatiu. Es col·labora molt amb el Patronat de Turisme i amb la Direcció General de Turisme. Vam aprovar una moció sobre els corredors segurs, com han fet les Illes Balears i en seguirem apostant per demostrar que som una destinació turística amb molt a oferir. També ha estat important que obrís PortAventura, ja que ofereix aquesta sensació de tranquil·litat.

— (J.N.) Està clar que serà una de les temporades turístiques més negres per la pandèmia i turoperadors que havien de venir, no vindran. La temporada serà dolenta. En som conscients. Hem fet l’aposta en el turista nacional perquè sabem que és l’únic que té possibilitats reals de venir, tot i que aquest turisme no substitueix l’estranger. Serà molt complicat, però haurem d’afrontar la situació fins que es trobi una vacuna. Mai ens hauríem cregut el que ha vingut. El turisme està pensat per prendre decisions en llibertat i, fins que no recuperem una normalitat –perquè vivim una anormalitat– no gaudirem d’aquesta llibertat. D’altra banda, salvar el territori és també responsabilitat individual de cadascú. Si volem turisme, hem de fer bé les coses bé.

— Aquest desgavell en plena temporada turística pot afectar també projectes futurs com el Hard Rock?

— (N.Ll.) Segons sembla, no ha afectat.

— (J.N.) No crec que afecti les apostes, sinó els calendaris.

— (N.Ll.) Cal pensar que aquesta crisi està limitada en el temps, no serà una crisi com l’anterior que vam viure tenir. Té un inici i tindrà un final amb la vacuna. Això ens ha de fer tenir una mica d’esperança i cal interpel·lar a la responsabilitat individual. Hi ha altres sectors molt tocats, com el cultural. Ho hem tingut en compte en el pla de reactivació per a les empreses culturals, les quals han vist que el seu negoci ha desaparegut.

— (J. N.) Coneixem la potència de la Diputació. Cal pensar que algunes plantes de ciment no van obrir fins que no van saber que la Diputació es posava en marxa. Aquesta capacitat tractora que té la institució la intentarem posar al servei del territori. Estem disposats a endeutar-nos, perquè no guardarem els projectes fins que hi hagi recursos perquè, al final, la reactivació econòmica l’hem de fer tots.

— Temeu que, a la tardor, i amb la problemàtica social i laboral que s’albira haurem de fer front a problemàtiques dels municipis on no han arribat altres administracions com el govern de l’Estat?

— (J.N.) Volem deixar clar que són 160 milions de pressupost, els que té la Diputació i, de vegades, els estirem. Hi ha coses que no les podem atendre. Qui té milers de milions és l’Estat i, després els governs de segon nivell. Al PAM hem destinat partides que vagin a despesa corrent i que els municipis les puguin utilitzar. També estem en una lluita perquè ens deixin flexibilitzar la despesa amb el món local. Al final, els ajuts europeus acabaran marcant també els diners que arribaran als ajuntaments.