El Camp de Tarragona és el territori català on s'ha registrat un major descens de naixements

Un total de 60.958 nadons van néixer a Catalunya el 2019, un 4,1% menys que el 2018, fet que consolida dotze anys de caiguda sostinguda de la natalitat, mentre que la taxa de fecunditat es va situar en 1,26 fills per dona, la xifra més baixa des del 1999.

Segons dades provisionals difoses avui per de l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat), la taxa bruta de natalitat s'ha situat en 7,9 nascuts vius per cada 1.000 habitants, encara que la disminució dels naixements només ha afectat els de mares de nacionalitat espanyola (-7,5%), mentre que els de mare estrangera han augmentat un 4%, i representen el 32,1% del total.

Totes les zones catalanes registren un descens del nombre de nascuts vius en relació amb les dades definitives del 2018, excepte les Terres de l'Ebre, on els naixements han augmentat un 1,3%, mentre que els territoris que pateixen disminucions més elevades són el Camp de Tarragona (-5,5%) i les comarques de Girona (-5,1%).

La disminució continuada de la natalitat iniciada a partir del 2008 ha suposat passar dels 89.024 naixements el 2008 als 60.958 del 2019, una reducció que, segons l'Idescat, s'explica tant per la disminució del nombre de dones en edat fèrtil com pel menor nombre de fills per dona.

En aquest sentit, la fecunditat del 2019 ha baixat en relació a l'any anterior, amb un índex que passa d'1,31 fills per dona a 1,26, l'indicador més baix registrat des del 1999, en què es van registrar 1,22 fill per dona, i s'allunya de la taxa europea, que és d'1,56 fills per dona.

Per edats, la disminució més accentuada de la fecunditat s'ha donat en les edats de màxima fecunditat (de 30 a 34 anys), que, amb 85,4 naixements per 1.000 dones, ha caigut 5 punts respecte del 2018.

L'edat mitjana per ser mare s'ha situat a Catalunya en 32,3 anys i l'edat al naixement del primer fill en 31,2 anys, el que equival a un augment de l'edat a la maternitat respecte al 2018 d'un mes i l'augment de l'edat al naixement del primer fill és de 2 mesos.

L'edat mitjana de maternitat el 2009 a Catalunya era de 30,9 anys, és a dir gairebé un any i mig menys, mentre que les mares de nacionalitat estrangera són 2,3 anys més joves que les espanyoles, amb una edat mitjana de 30,6 anys les primeres i 32,9 les autòctones.

L'àmbit territorial de les comarques de Girona és el que té la taxa bruta de natalitat més elevada, amb un 8,5 %, seguida per la de les Comarques Centrals i Ponent, amb 8,2 ‰, cadascun, mentre que la taxa de natalitat més baixa es registra a l'Alt Pirineu i Aran (6,4 ‰).

Per comarques, el Gironès (9,7 ‰), el Solsonès (9,3 ‰), Osona (8,7 ‰) i Alt Empordà (8,6 ‰) van registrar les taxes més elevades, mentre que el Priorat (4,7 ‰) i la Terra Alta (5,2 ‰) tenen les més baixes.

Quant als naixements de mare estrangera, destaquen els de les comarques de Girona (40,4%) i Ponent (37,1%), amb percentatges molt per sobre de la mitjana catalana (32,1%), i l'àmbit que mostra el menor percentatge de fills de mares estrangeres és al Penedès (27,3%).

Per comarques, a la Segarra i el Pallars Jussà, el percentatge de naixements de mare estrangera s'acosta al 50% (49,7% i 48,1%, respectivament), mentre que al Priorat i el Vallès Oriental és al voltant del 20% (18,6% i 21,0%, respectivament).

Quant als municipis de més de 20.000 habitants, el de Salt és el que registra el percentatge més elevat de fills de mare estrangera (66,4%), seguit de Lloret de Mar (59,5%), Palafrugell (58, 5%), Manlleu (51,3%) i Vic (50,1%).