Demografia
Marc i Martina són els noms més posats al Camp de Tarragona
Els naixements han disminuït un 5,5% el 2019 a Tarragona mentre que a l'Ebre han augmentat un 1,3%
CaixaBank regalarà una Llibreta Estrella amb 2.000 euros al primer nadó del 2020
La disminució continuada de la natalitat iniciada a partir del 2008 ha suposat passar dels 89.024 naixements el 2008 als 60.958 del 2019. Aquesta reducció s’explica tant per la disminució del nombre de dones en edat fèrtil com pel menor nombre de fills per dona. En aquest sentit, la fecunditat del 2019 ha baixat en relació amb l’any anterior, amb un índex sintètic que passa d’1,31 fills per dona a 1,26. Aquest indicador és el més baix registrat en els darrers 20 anys (d’ençà del 1999, en què es va registrar 1,22 fill per dona) i s’allunya de la taxa europea, que és d’1,56 fills per dona (dades del 2018).
Per edats, la disminució més accentuada de la fecunditat s’ha donat en les edats de màxima fecunditat (de 30 a 34 anys), que, amb 85,4 naixements per 1.000 dones, ha caigut 5 punts respecte del 2018.
Marc (622) continua sent, un any més, el nom de nadó més freqüent a Catalunya, i Júlia (516) és, per tercer any consecutiu, el nom més posat a les nenes. Pel que fa als nens, el nom de Marc va seguit, per primera vegada, pel nom de Leo (500), que l’any anterior ocupava la desena posició, seguit pel d’Àlex/Álex (461), Jan i Nil (456 cadascun d’ells). Pel que fa als noms de nenes més freqüents, després de Júlia, es mantenen els noms de Martina (491), Emma (453) i Lucía (426). Finalment, Ona (389) ocupa per primera vegada la cinquena posició.
Marc és el nom més posat a l’àmbit metropolità, al Camp de Tarragona i a Ponent. Leo és el nom més posat al Penedès, però també apareix entre les primeres posicions a l’àmbit metropolità i al Camp de Tarragona. Jan és el nom més posat a les Comarques Centrals i Alt Pirineu, Martí a les Comarques Gironines i Pau a les Terres de l’Ebre. Júlia/Julia és el nom més freqüent de les nenes nascudes l’any 2019 a les Comarques Gironines, les Terres de l’Ebre, Alt Pirineu i Aran i Ponent, on comparteix la primera posició amb Ona. Martina és el nom més posat a l’àmbit metropolità i al Camp de Tarragona, Abril a les Comarques Centrals i Lucía al Penedès.
L’àmbit territorial de les Comarques Gironines és el que té la taxa bruta de natalitat més elevada, amb un 8,5‰, seguit pel de les Comarques Centrals i Ponent, amb 8,2‰, cadascun. La taxa de natalitat més baixa es registra a l’Alt Pirineu i Aran (6,4‰). Per comarques, el Gironès (9,7‰), el Solsonès (9,3‰), Osona (8,7‰) i l’Alt Empordà (8,6‰) han registrat les taxes més elevades, mentre que el Priorat (4,7‰) i la Terra Alta (5,2‰) tenen les taxes més baixes.
Pel que fa als naixements de mare estrangera, destaquen els de les Comarques Gironines (40,4%) i Ponent (37,1%), amb percentatges molt per sobre de la mitjana catalana (32,1%). L’àmbit que mostra el menor percentatge de fills de mares estrangeres és el Penedès (27,3%). Per comarques, hi ha força diferències: a la Segarra i al Pallars Jussà, el percentatge de naixements de mare estrangera s’apropa al 50% (49,7% i 48,1%, respectivament), mentre que al Priorat i el Vallès Oriental és a l’entorn del 20% (18,6% i 21,0%, respectivament).
Quant als municipis de més de 20.000 habitants, el municipi de Salt és el que registra el percentatge més elevat de fills de mare estrangera (66,4%), seguit de Lloret de Mar (59,5%), Palafrugell (58,5%), Manlleu (51,3%) i Vic (50,1%).
L’edat a la maternitat continua endarrerint-se i se situa en 32,3 anys
L’edat mitjana a la maternitat se situa en 32,3 anys i l’edat al naixement del primer fill en 31,2 anys. Respecte a l’any 2018, l’augment de l’edat a la maternitat és d’1 mes i l’augment de l’edat al naixement del primer fill és de 2 mesos. Si s’analitzen els últims 10 anys de l’evolució de l’edat a la maternitat, han representat un augment d’1 any i 5 mesos (30,9 anys el 2009), i d’1 any i 10 mesos en el cas de l’edat al naixement del primer fill (29,4 anys el 2009).
Les mares de nacionalitat estrangera són 2,3 anys més joves que les de nacionalitat espanyola, amb una mitjana d’edat en néixer els fills de 30,6 i 32,9 anys, respectivament.
L’àmbit de Ponent, amb la taxa més elevada de fills per dona, és on la maternitat és menys envellida, amb una edat mitjana a la maternitat de 31,5 anys i una edat mitjana al primer fill de 30,2 anys. En l’altre extrem, l’Àmbit Metropolità i l’Alt Pirineu-Aran, amb els índexs més baixos de fecunditat, és on la maternitat és més tardana (32,6 i 32,5 anys d’edat mitjana a la maternitat, respectivament, i 31,6 anys d’edat mitjana al naixement del primer fill, en tots dos casos).