Els microplàstics presents en les gambes de la costa catalana no són un perill per a la salut

La quantitat de microplàstics presents en les gambes no afecten ni a la seva salut i ni a les qualitats per al consum, segons ha certificat un estudi de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), que assegura que les quantitats observades no comporten cap perill per al consum humà.

La investigació, que publica la revista 'Environmental Pollution', ha analitzat si els microplàstics que contaminen la Mediterrània arriben també a l'interior de la gamba vermella (Aristeus antennatus), i quins efectes ocasionen sobre la seva salut i el consum humà.

Les mostres per a l'estudi han estat recollides en tres zones pesqueres davant de les costes catalanes de Girona, Barcelona i Delta de l'Ebre, a Tarragona, durant 2017 i 2018.

Algunes d'aquestes mostres, les de Barcelona, s'han comparat amb altres de fa més de 10 anys, per veure com han canviat les concentracions de microplàstics en una dècada.

Els resultats indiquen que 3 de cada 4 gambes analitzades contenen fibres antropogèniques en el seu tracte digestiu i, d'aquestes, gairebé la meitat les tenen enrotllades formant cabdells dins del seu estómac.

En un mostreig concret, les gambes de la zona davant la capital catalana van presentar fins a 30 vegades més fibres sintètiques comparades amb algunes de les altres zones estudiades.

Ara bé, quan es comparen els resultats de 2007 amb els de 2017 i 2018 no es veu una tendència clara a l'augment en l'abundància d'aquestes fibres, encara que ha canviat la composició, disminuint la presència de polímers d'acrílic i augmentant els de polièster, d'acord amb les tendències de consum.

Quant als efectes d'aquestes fibres sobre la salut de les gambes, l'estudi mostra que fins i tot aquelles amb cabdells de dimensions considerables no tenen cap alteració histopatològica tissular en els seus òrgans, ni tan sols en els que estan en contacte directe amb les fibres artificials.

L'estudi no ha detectat «cap efecte ni correlació consistent» d'aquestes fibres sobre la condició de les gambes, que es consideren en bon estat de salut.

«Probablement les gambes es desfan de totes les fibres ingerides i acumulades gràcies a la muda de l'exosquelet que té lloc cada cert període de temps», ha detallat la professora Biologia Animal, Vegetal i Ecologia de la UAB Ester Carreras.

Quant als efectes en la salut humana, Carreras considera que «el consum de gambes no és ni de bon tros un agent contaminant preocupant, perquè la ingestió de microplàstics a través de les gambes és mínima en comparació amb la quantitat de fibres que poden arribar-nos per altres vies, com pels envasos plàstics o per la contaminació ambiental, per les fibres sintètiques que es desprenen de la roba o les que estan en la pols i que inevitablement també poden acabar al nostre plat».

En un estudi al Regne Unit, es va estimar que una persona podia ingerir entre 14.000 i 68.000 partícules de microplàstics provinents de la pols i l'aire cada any, un nombre molt superior a les 22 partícules de mitjana identificades en les gambes, més encara si es té en compte que més del 90% de les fibres estan a l'estómac de l'animal, una part que no s'ingereix si no es menja el «cap» de la gamba.

«Properament serà el torn d'esbrinar si peixos comercials comuns dels productes pesquers que consumim de les nostres costes, com el moll de fang, el roger blanc o rogeret (Mullus barbatus), o el seitó (Engraulis encrasicolus), segueixen el mateix camí» , segons Carreras.