«Em van dir: 'Este grupo mételo en la cooperativa, que no estamos para líos'»

Joan Gamundi és pèrit agrícola. A partir del 1965 desenvolupa una important tasca d'assessorament tècnic i social a poblacions rurals del Camp de Tarragona i el Priorat com a agent d'extensió agrària de l'oficina comarcal de Reus, i el 1968 promou la creació del grup de pagesos de formació continuada a Mont-roig.

—Tot va començar l’any 1968 amb un curset que va aplegar un grup de pagesos de Mont-roig. Què va passar, després?

—Aquella reunió la va convocar la cooperativa i hi van aparèixer 35 agricultors de Mont-roig del Camp i algun de Cambrils. Es va parlar principalment de fruticultura i horticultura i, quan es va acabar, alguns dels participants em van venir a veure i em van dir que un curset era poc, que calia fer un grup del que ara diríem formació professional. Jo vaig acceptar el repte. Era l’any 1968i això no s’havia fet mai a Espanya. Vam començar a fer trobades i a parlar dels camps d’experimentació per al cultiu de la patata. En aquells temps, a Mont-roig, era un monocultiu i els preus anaven a la baixa, calia buscar alternatives. També vam fer xerrades amb especialistes del servei d’extensió agrària i, fins i tot, algun viatge a França. En tot, aplicàvem la dinàmica de grups, fèiem enquestes i treballàvem a partir de peticions del grup.

—Aquell grup va néixer sense cap reconeixement, era il·legal en plena dictadura.

—Sí. Recordo que vaig fer una ponència per als companys del servei d’extensió agrària en una assemblea general amb els caps de Balears i Catalunya i vaig explicar l’existència del grup. En acabar, un home que venia de Madrid i que tenia molt de pes em va dir: «Juan, este grupo mételo en la cooperativa, que no estamos para líos». A partir de la xerrada, van començar a sorgir grups similars com bolets i la direcció del Ministerio de Agricultura de l’època va habilitar una sèrie d’ordres per tal de legalitzar-lo.

—Al Grup es tractaven també qüestions socials?

—Sí, es parlava d’estructures agràries i alguna cosa sobre la sindicació, però estàvem en època franquista. En els viatges a França vam conèixer els sindicats agraris, que eren fenomenals i estaven molt ben organitzats. Tot això ho vaig publicar a la memòria, però no es va divulgar gaire perquè sobretot volia la subsistència del grup.

—Quina va ser l’aportació del Grup al sector agrícola local?

—Es va muntar un camp d’experimentació en una parcel·la per incrementar la producció de la patata primerenca. Alguns pagesos en deien L’atòmica, per la quantitat de patates que en van arribar a sortir. Més endavant es va fer un canvi de cultius, introduint els fruiters i diversificant el cultiu de les hortalisses. Un altre aspecte rellevant és que en uns cinc anys es van acabar creant 138 grups iguals a tot Catalunya, que van arribar a agrupar 2.000 pagesos i ramaders.

—El Grup es va dissoldre el 1974. Per què?

—Vam treballar molt i amb alegria, però va arribar un moment que es va dir que calia fer un grup successor, que vam anomenar el Plantel, amb els joves, fills dels pagesos. Així es va arribar al final de l’etapa. Però ens ha quedat una gran amistat.