L'Església s'ha apropiat indegudament de 369 finques a Tarragona

L’Església catòlica ha inscrit 369 immobles de la demarcació de Tarragona al seu nom, sense cap títol que n’acredités la propietat. Al conjunt dels registres de la propietat de tot Catalunya, la xifra s'eleva a 3.722. Es tracta d’unes inscripcions fetes entre el 1946 i el 2015. La majoria són de construccions dedicades al culte (50%), com temples, ermites, cementiris, capelles, conjunts eclesiàstics i santuaris; així com de terrenys (41%), sobretot, rústics. La resta d’inscripcions són d’edificis (9%) com rectories, garatges o palaus.

A la demarcació de Tarragona, l'Església compta amb262 llocs de culte, 43 terreny i 65 edificis civils. Repartits per comarques la Conca de Barberà lidera el nombre d'immatriculacions amb 80. La segueix el Baix Camp amb 68;50 a l'Alt Camp; 44 al Tarragonès; 36 al Priorat; 32 a Ribera d'Ebre; 18 al Baix Ebre; 16 al Baix Penedès; 13 al Montsià; i 12 a la Terra Alta. Consulta les propietats de l'Església al següent MAPA INTERACTIU.

Lleida suma el 58% de les immatriculacions, seguida de Barcelona amb un 19%, Girona un 13 i Tarragona un 10%

Oficina de Mediació sobre Immatriculacions

El Departament de Justícia ha creat l’Oficina de Mediació sobre Immatriculacions, que és un servei del Centre de Mediació de Catalunya,adreçat a l’Església i a les persones i entitats que reclamen la propietat dels béns immatriculats sense títol de propietat.

L’objectiu de l’Oficina és que les parts s’acullin a un procés de mediació, que faci possible arribar a acords extrajudicials, per la via del diàleg.

Un grup de treball per impulsar un canvi normatiu

Justícia també promou la constitució d’un grup de treball per identificar els supòsits que puguin exigir una actuació pública orientada a recuperar els béns que hagin de ser gaudits pel conjunt de la societat. Aquest es posarà en funcionament durant el proper mes de setembre, amb la participació dels òrgans de l’Administració catalana competents en matèria de registres de la propietat, patrimoni de la Generalitat i patrimoni cultural, cooperació amb l’Administració local i assessorament i defensa en dret de la Generalitat.

La primera administració que publica les immatriculacions

La Generalitat és la primera administració que fa públiques les immatriculacions de l'església. Ha optat per fer-ho després que l'executiu espanyol fes cas omís de la Resolució 419/X del Parlament, de 13 de novembre de 2013; i incomplís la Proposició no de llei del Grup Parlamentari Socialista al Congrés, de 4 d'abril de 2017, que exigien transparència a l'Estat en relació amb els béns que l'Església ha inscrit al registre sense cap títol de propietat. També n'ha instat la divulgació el Consell de Transparència i Bon Govern (CTBG), amb la Resolució 498/2016, de 9 d'octubre de 2019. Cal recordar que el Govern espanyol disposa de la llista de tots els béns immatriculats per l'Església des del 6 de febrer de 2018, però mai l'ha difós.

Finques inscrites en virtut d’una llei del 1946

La immatriculació és el registre d’un bé immoble per primera vegada. La polèmica sobre els béns immatriculats a nom de l’Església té l’origen en la Llei hipotecària que el franquisme va aprovar el 1946. Aquesta norma, vigent fins al desembre de 2015, establia que l’Església, igual que l’Administració, podia immatricular una finca malgrat que no en tingués cap títol que n’acredités la propietat. Concretament, l’article 206 facultava els propis diocesans per acreditar la propietat dels béns immatriculats, com si fossin notaris. Les autoritats eclesiàstiques només havien d’estendre un certificat que fes constar el títol o mode amb què aquests béns van ser adquirits, requisit que sovint entenien satisfet amb una al·lusió genèrica a la possessió dels immobles des de temps immemorials.

La informació difosa pel Departament de Justícia està acotada precisament a les immatriculacions de béns realitzades sobre la base d’aquestes certificacions de domini, les quals no constitueixen un títol d’adquisició en sí mateix, sinó únicament un títol formal i excepcional per obtenir la inscripció dels béns al registre de la propietat corresponent.