Residus
Tarragona i Reus s'estanquen en la recollida selectiva durant els darrers deu anys
Nou municipis de la província es troben entre els cent més recicladors de Catalunya, entre els quals la Riba, Bellmunt del Priorat o Rocafort de Queralt
Només nou municipis de la província de Tarragona es troben en el rànquing dels més recicladors de tot Catalunya, segons les dades de 2019 que aporta l’Agència de Residus de Catalunya (ARC). Es tracta de les localitats de la Riba, Bellmunt del Priorat, Rocafort de Queralt, Ginestar, Riudecanyes, Capçanes, Riudecols, la Morera del Montsant i Porrera.
La Riba, amb un 84% dels residus reciclats l’any 2019 es troba en la 26a posició del llistat que encapçala el municipi de Sant Quirze Safaja (Barcelona). Com a comú denominador, totes aquestes poblacions han instaurat el sistema de recollida porta a porta o, com en el cas de Rocafort de Queralt, el dels contenidors tancats, dos dels models de recollida que, junt amb el de la taxa justa, segons el director de l’Agència Catalana de Residus, Josep Maria Tost, s’hauran de combinar en el futur a totes les poblacions si volen millorar els seus resultats.
Fora del rànquing de les cent localitats més recicladores, es troben les grans poblacions del Camp de Tarragona, com Tarragona i Reus, i la majoria de municipis turístics del litoral tarragoní, on el percentatge de residus reciclats o bé s’ha estancat o si ha millorat, ho ha fet tímidament i lentament. A ciutats com Reus i Tarragona, l’estancament de la recollida selectiva és evident. A Tarragona, l’any 2009 el percentatge de la recollida selectiva representava un 22,78% del total, un percentatge que va aconseguir millorar en línia ascendent fins al 2013, quan es va registrar el resultat més alt de la darrera dècada: el 32,61%. De 2013 a 2014 va experimentar el principi d’una caiguda sostinguda, fins al 27,82% el 2015. A partir de 2016, la ciutat de Tarragona va millorar la recollida selectiva i l’any passat se situava en el 32,24% del total dels residus, unes dècimes per sota de la xifra registrada el 2013. En el cas de la ciutat de Reus, la recollida selectiva, després d’algunes fluctuacions durant la darrera dècada, no només ha tingut anys d’estancament, sinó que el percentatge de 2019, 32,4% està molt per sota del 35,58% registrat l’any 2010, quan va aconseguir remuntar el 25,12% registrat el 2009. De fet, l’evolució de la recollida selectiva a la ciutat de Reus presenta retrocessos considerables durant l’última dècada, com l’experimentat el 2012 quan el 35,74% de reciclatge fet l’any anterior va caure fins al 25%. Després d’una breu remuntada de dos anys, la recollida selectiva a Reus encara s’enfonsava més, fins al 23,06%, i tornava a valors de recollida selectiva de l’any 2001.
«Pel que fa a la recollida selectiva, hi ha comarques que encara han de fer el canvi, s’han d’activar les grans ciutats, també els municipis de costa, els turístics. L’aposta per la recollida selectiva és quelcom que ha de sortir dels ajuntaments i cal voluntat política per fer-ho. Perquè, en cas contrari, ho pagaran car. Hauran de fer front a l’encariment del cànon de residus i hem de complir els objectius de reciclatge marcats per Europa, no ho aconseguirem si no fan el pas», explica Josep Maria Tost.
El percentatge de recollida selectiva de Reus i Tarragona l’últim any dista molt del registrat pels nou municipis que es troben entre els més recicladors. La Riba va registrar un 84,02%, Bellmunt del Priorat, el 80,54%, i els municipis de Rocafort de Queralt, Ginestar, Riudecanyes i Capçanes es mouen entre el 77,67% i el 77,18%. Riudecols va aconseguir reciclar el 75,21% dels residus, i la Morera de Montsant i Porrera, el 74,3 i 74,11% respectivament. «Són pobles que han instaurat el porta a porta o, en el cas de Rocafort de Queralt, els contenidors tancats, amb lector de targetes. Ciutats més grans han combinat els dos sistemes i han millorat la seva recollida selectiva. Les ciutats seran multisistema. El següent pas serà la taxa justa, un sistema que bonificarà els ciutadans més recicladors i penalitzarà els que ho són menys. Aquesta és la clau per arribar a les exigències d’Europa, però també per contribuir a un món més sostenible», afegeix Josep Maria Tost.
La implantació de la recollida porta a porta a la Riba va significar un ascens meteòric en els percentatges registrats. Del 21,23% del total que reciclava el 2018, va passar al 84,2% de 2019. «L’orgànica és la clau. Si fas una bona recollida selectiva de l’orgànica, fas un creixement molt gran (els residus orgànics són aproximadament un 40% dels residus que generem)», apunta Tost. A la Riba es va passar del 7% al 42,17% de matèria orgànica amb la recollida de brossa porta a porta.