Els pagesos tarragonins, preocupats pels robatoris i els danys de la fauna

Els pagesos tarragonins no abaixen la guàrdia davant els robatoris al camp. Coincidint amb l'època de collita, que arrencarà d'aquí a unes setmanes amb l'avellana, el sector ja ha començat a definir amb els Mossos d'Esquadra l'estratègia a seguir. El coordinador de la Unió de Pagesos al Camp de Tarragona, Pere Guinovart, assenyala a l'ACN que la clau és combinar el patrullatge de la policia catalana amb la tasca dels vigilants rurals, i comunicar ràpidament la presència de vehicles sospitosos. Els pagesos també han après la lliçó i eviten deixar eines a les casetes de camp. A més, han anat substituint per elements de plàstic les aixetes i canonades metàl·liques que els lladres solen arrencar per revendre-les com a ferralla.

Guinovart apunta que aquest tipus de robatoris han anat a la baixa perquè els preus que es paguen pel coure o el ferro «no compensen» els lladres. A més, als camps ja en troben poc. «Cinc anys enrere pràcticament van deixar sense ferro ni coure les masies», il·lustra.

Un dels darrers episodis que s'ha denunciat al territori és el robatori de plaques fotovoltaiques a un pagès de l'Aleixar (Baix Camp). L'actuació dels lladres ha inutilitzat el sistema de reg automatitzat d'una finca de dues hectàrees.

A banda d'aquest degoteig de robatoris, preocupa la sostracció de gènere, sobretot d'aquell que cotitza més a l'alça. Fa dos anys ho va patir l'ametlla i l'any passat la garrofa. «Ens hem d'anticipar per tal de no arribar a aquestes situacions», demana Guinovart.

El coordinador del sindicat al Camp de Tarragona lamenta que la llei tipifiqui els robatoris de fins a 300 euros com una falta lleu. «Cada dia et poden prendre 300 euros i, encara que els denunciïn, l'endemà aniran a una altra finca a omplir la furgoneta», apunta.

Els pagesos volen més vigilància de l'entorn rural i periurbà durant els mesos d'estiu i l'època de collita, que s'allargarà fins a final d'any. La campanya començarà amb la recollida de les varietats primerenques d'avellana i després vindrà la verema, la garrofa, l'oliva i l'ametlla.

El sindicat agrari també apunta que durant el desconfinament els camps van ser objecte de «molt vandalisme» per l'elevada afluència de persones als entorns naturals i que es van haver de lamentar danys en instal·lacions de reg, entre d'altres.

Danys de fauna salvatge

Durant el confinament també s'ha agreujat la problemàtica amb la fauna salvatge, que ocasiona danys als sembrats, hortes i conreus. Guinovart lamenta que amb l'estat d'alarma els permisos excepcionals de caça s'hagin resolt més tard.

Això, diu, ho han pagat les explotacions. Al Priorat i Baix Penedès pateixen l’acció dels cabirols, que arrasen les vinyes. Al Baix Camp sobretot hi ha porcs senglars, mentre al Tarragonès i l'Alt Camp hi predominen conills i garses, si bé també han augmentat els danys per senglars i cabirols, com a la Conca de Barberà.

El coordinador territorial de la Unió de Pagesos adverteix que enguany «hi ha companys que perdran la meitat de la collita d'algunes explotacions degut als mals de la fauna». El problema, diu, ha anat a l'alça els darrers deu anys i ja és una qüestió que tracten de forma prioritària en totes les reunions sectorials.

La pandèmia colpeja alguns sectors

Pere Guinovart es mostra dolgut perquè arran de la temporada de la fruita dolça a Lleida i els brots de covid-19 s'hagi criminalitzat la pagesia. «Hem treballat cada dia malgrat els riscos del coronavirus per continuar produint aliments, i hem fet un gran paper», apunta.

La pandèmia també ha impactat alguns sectors com «el del vi, que encara té estocs del 40%, i el del calçot, que va perdre un 30% de la collita». A més, sense turisme ni consum, avisa Guinovart, la crisi pot arrossegar tots els sectors de producció.

L'amenaça dels parcs eòlics i fotovoltaics

I mentre tot això passa, està havent-hi una allau de sol·licituds per implantar parcs solars i eòlics en terrenys agrícoles. Les ofertes són d'uns 1.200 euros per hectàrea i any, durant 30 anys. «No volem un territori on tot siguin parcs. Volem que es col·loquin en llocs on no afecti la terra ni els pagesos», demana Guinovart.

El coordinador d'UP al Camp de Tarragona afegeix que si els grans propietaris lloguen les seves finques durant 30 anys a les empreses promotores, «molts pagesos perdran les terres que tenen arrendades». «Diem sí a l'energia renovable però en defensa de la terra», resumeix.

Guinovart detalla que en totes les comarques del Camp de Tarragona les empreses «han anat picotejant» finques de més de deu hectàrees. «És com una certa subhasta. Et venen a veure a casa per si els vols arrendar les terres», exposa.

Davant d'aquesta fenomen, Guinovart demana una «normativa generalitzada», més enllà de restringir-ne la instal·lació en parcs naturals, «perquè això no sigui un campi qui pugui. «Demanen certa coordinació i valorar els efectes que puguin tenir, sobretot les plaques fotovoltaiques, en cada comarca», tanca.