La Generalitat denega dos projectes de parc eòlic entre Sarral i les Piles

L'administració, en les conclusions de l'acord, reconeix que «la Conca de Barberà és una de les comarques catalanes amb més parcs eòlics construïts i també amb més sol·licituds per construir nous parcs». «La manca d'una adequada planificació de l’energia eòlica en ser no vigents les Zones de Desenvolupament Prioritari (ZDP) ha provocat la presentació de gran quantitat de nous projectes per a construir nous parcs eòlics», s'assenyala. I continua: «La manca de marc estratègic fora de les zones incompatibles poden donar lloc a la massificació, als efectes acumulatius i sinèrgics, al solapament de diverses sol·licituds al mateix àmbit i a l'afecció a espais d'importància ecològica tot i no ser inclosos en zones protegides».

Precisament el «solapament de diverses sol·licituds al mateix àmbit» és el que s'ha produït en aquest cas. El projecte de Puig de Gaigs es va presentar el 17 de febrer i la ponència va resoldre la petició el 27 de juliol. Paral·lelament, el 10 de juny es va iniciar el procediment pel parc Conca de Barberà IV, que es va denegar el 24 d'agost. En el cas de la segona proposta es volien construir sis aerogeneradors, per un total de 33,6 MW. La ubicació dels molins era pràcticament idèntica.

La Generalitat reconeix que aquests dos parcs i altres projectats a la zona se situen en «un àmbit ambientalment rellevant tot i no estar en zona protegida», «amb un paisatge de gran valor i rellevància pel que fa a la connectivitat ecològica». En el cas concret dels de Puig de Gaigs i Conca de Barberà IV, argumenta que els molins tindrien molt impacte paisatgístic i se situarien en una zona de pas per espècies migradores, com l'àliga cuabarrada, que es troba en perill d'extinció. L'indret també és a prop d'un espai inclòs a la Xarxa Natura 2000.

En declaracions a l'ACN, l'alcalde de Sarral, Jaume Fornés, explica que van presentar al·legacions perquè la línia aèria passava per la zona arqueològica de Montbrió de la Marca i també molt a prop de l'ermita dels Sants Metges de Sarral. També es mostra satisfet perquè aquests parcs no han tirat endavant i demana que, si es presenten més projectes, es faci una consulta perquè la població tingui l'última paraula. «A la Conca de Barberà produïm el 30% de tota l'energia eòlica», sosté davant la massificació de projectes que estan apareixent en els darrers mesos.

Un grapat de parcs

La Generalitat està rebent nombroses peticions per a la construcció de parcs eòlics a la zona de la Conca de Barberà, la Segarra i l'Anoia. De fet, en la Ponència d'Energies Renovables del 24 d'agost es va aprovar la viabilitat de l'emplaçament de tres parcs més entre la Conca de Barberà i la Segarra. Els impulsa Desarrollos Eólicos Cuenca de Barberá S.L., amb el nom de Conca de Barberà I, Conca de Barberà II i Conca de Barberà III. El primer s'ubicaria al terme municipal de Ribera d'Ondara (Segarra) i tindria nou aerogeneradors. El segon seria a Talavera (Segarra) amb nou aparells més. I el tercer comptaria amb dotze molins, ubicats entre els municipis de Montoliu de Segarra i Talavera (Segarra) i Llorac (Conca de Barberà). Després de superar aquest primer pas previ, l'empresa té dos anys per presentar el projecte d'autorització i també ha de redactar la declaració d'impacte ambiental.

En canvi, a la ponència del 27 de juliol es va denegar el permís a dos parcs eòlics més: el del Pla de Serè, a Conesa i les Piles (Conca de Barberà) i el Pla de Codony, a les Piles i Santa Coloma de Queralt. La raó és que l'emplaçament no era l'adequat. Sí que es va donar llum verda inicialment al d'Almenara, entre Santa Coloma de Queralt (Conca de Barberà) i Bellprat (Anoia).