Blanca Busquets: «Le Guin no escriu ciència ficció tecnològica amb armes, sinó que utilitza el gènere per explorar-nos»

Busquets, qui reconeix ser una gran seguidora de Le Guin, va iniciar-se en el món de l'autora amb la novel·la 'Els desposseïts' i admet que va haver de posar-hi molt de part seva i va créixer la seva obsessió per l'autora. A 'Els desposseïts', ressalta, «hi ha tota la creació lingüística a més de la història en si que em va enganxar molt i també em va costar».

Després d''Els desposseïts' ha traduït de l'autora, 'La mà esquerra de la foscor', 'Un mag de Terramar' i ara recentment 'Les tombes d'Atuan'. Busquets va començar l'any 2017 a endinsar-se com a traductora en l'univers de Le Guin, però aquest viatge encara està a la meitat. Busquets ha de traduir quatre obres més que publicarà Raig Verd del cicle de Terramar i un de l'univers d'Ekumen, que es titularà 'El nom del món és bosc', i un conte posterior a 'La mà esquerra de la foscor'.

Busquets admet que és una mica complicat traduir-la però intenta posar-se a la pell d'Ursula K. Le Guin quan hi treballa. A 'Els desposseïts', explica, va traduir-ne una part al despatx de Raig Verd i es donaven converses «molt surrealistes» sobre com diria una paraula Le Guin si la seva llengua fos català. «Ella fa servir la llengua d'una manera molt personal i intento pensar si la seva llengua materna no fos l'anglès i fos el català, com ho faria?» Explica que quan s'enfronta a una traducció de Le Guin intenta documentar-se molt, llegir molt sobre ella i textos que ha escrit més enllà dels llibres que tradueix. «Intento fer-me-la meva el més possible».

»Si l'hagués de traduir algú que no llegís o no li apassionés el gènere no el gaudiria de la manera que jo el gaudeixo. Els altres llibres que he traduït en general m'han agradat i sempre aprens molt, però no hi ha comparació com traduir ciència ficció i fantasia». Destaca que Le Guin no escriu ciència ficció tecnològica amb armes i naus, sinó que fa servir el gènere «per explorar-nos. El gènere fantàstic dona una llibertat bruta per això».

A vegades, reconeix, avança molt ràpid en la traducció, «paràgraf rere paràgraf» i a vegades pot passar una hora en un paràgraf. «Le Guin escrivia molt bé i a vegades és fins i tot una mica complicada». «Amb 'Les tombes d'Atuan' recordo quan la protagonista és dins un laberint i em vaig perdre dins..., anava seguint les indicacions al mapa per estar segura que ho traduïa bé i em vaig perdre i ja no sabia on era».

Apunta que una de les grans característiques de l'autora és que es dona molt d'espai per rectificar i per desenvolupar el que explica. «Escriu sobre una cosa i anys després ho reprèn i ho torna a explorar». Assegura que un llegeix Terramar i s'adona que Le Guin «mai escriu el mateix, sempre busca una perspectiva nova i temes nous, i això és una altra cosa que m'atrau molt d'ella».