El judici pels atemptats del 17-A a Barcelona i Cambrils començarà el 10 de novembre

L'Audiència Nacional ha assenyalat per al pròxim 10 de novembre l'inici del judici pels atemptats del 17 d'agost de 2017 a Barcelona i Cambrils, on els tres acusats s'enfronten a una petició fiscal d'entre 8 i 41 anys de presó pel seu paper en la cèl·lula terrorista.

Tres anys després dels atemptats on van morir 16 persones i 140 van resultar ferides, el cas arriba a judici davant la secció tercera de la Sala penal de l'Audiència Nacional, segons ha anunciat al seu perfil de Twitter el diputat de JxCat Jaume Alonso-Cuevillas, advocat de la família d'una de les víctimes del 17-A, i han confirmat a Efe fonts jurídiques.

Segons la interlocutòria, a què ha tingut accés Efe, la vista ha de començar el 10 de novembre i es desenvoluparà «durant els dies següents fins a la seva conclusió» a la seu de San Fernando de Henares (Madrid), de manera que els acusats han de romandre «en centres penitenciaris pròxims a Madrid per tal de garantir el seu dret de defensa».

S'asseuran en la banqueta Mohamed Houli Chemial, supervivent de l'explosió en el xalet d'Alcanar; Driss Oukabir, al nom del qual es va llogar la furgoneta utilitzada a Les Rambles; i Said Ben Iazza, qui presumptament va deixar a la cèl·lula una furgoneta frigorífica amb la que transportar el peròxid d'hidrogen que precisaven per a fabricar els precursors dels explosius.

Per als dos primers la Fiscalia demana 41 i 36 anys de presó, respectivament, pels delictes d'integració en organització terrorista, fabricació, tinença i dipòsit de substàncies explosives; i conspiració per al delicte d'estralls terroristes; i per al tercer sol·licita 8 anys de presó per col·laboració amb la cèl·lula.

En la resolució, el tribunal fa un recorregut per les proves sol·licitades per les parts que considera «innecessàries» i que, per tant, rebutja practicar durant el judici, entre elles diverses proves testificals o pericials.

Així mateix, la Sala considera que, «indubtablement», no és el «moment processal» per sol·licitar la responsabilitat civil, directament o subsidiària, de l'Estat, «tal com fan algunes de les acusacions particulars», cosa que ja va rebutjar el passat 9 de juliol.

Sense perjudici, prossegueix la interlocutòria, de l'obligació de l'Estat reflectida en la Llei de Reconeixement i Protecció Integral a les Víctimes del Terrorisme, que estableix que «en cap cas l'abonament previst en aquest article suposa l'assumpció de responsabilitat civil subsidiària de l'Estat als processos penals».

L'Associació de Víctimes del Terrorisme (AVT) i l'Associació 11-M Afectats pel Terrorisme demanen presó permanent per a Oukabir i Houli Chemlal per 15 presumptes delictes d'assassinat terrorista, un delicte pel qual la Fiscalia no els acusa ni van ser processats, si bé l'Audiència va obrir la porta al fet que el plantegessin les acusacions. Per al tercer acusat, sol·liciten entre 25 i 30 anys de presó.

També figuren com a acusació en la causa l'Ajuntament de Barcelona i la Generalitat, que demanen penes de fins a 95 i 44 anys de presó, respectivament, descartant també els delictes d'assassinat. No així el consistori de Cambrils, que demana també una pena de presó permanent per a Oukabir i Houli.

Per a Ben Iazza, tant la Generalitat com l'Ajuntament de Barcelona sol·liciten vuit anys de presó per col·laboració amb organització terrorista.

Els tres acusats porten tres anys a la presó provisional a l'espera de judici, quan a l'agost del pròxim any es compleix el límit màxim de 4 anys d'empresonament preventiu, per la qual cosa urgia asseure'ls ja a la banqueta.