«Cada vegada hi ha més dones que ens dediquem al món de la màgia»

—Quin va ser el seu primer contacte amb el món de la màgia?

—Quan estava a segons d’EGB, el meu professor Don Eduardo agafava una moneda, la fregava al seu colze i la feia desaparèixer. En cada esbarjo l’estirava de la jaqueta perquè m’ho tornés a fer una vegada i una altra. Ell va ser la meva primera inspiració. I ara ell és súper fan de la meva màgia. Fa poc em va enviar una foto amb els seus néts jugant amb la meva caixa de jocs d’il·lusionisme.

—Quins han estat els seus mestres en el món de la màgia?

—El meu mestre va ser Luis Arza, un asturià resident a Granada que ha format a moltes generacions de mags. És un dels fundadors i estudiosos de la màgia metafòrica. Ensenya de manera altruista sense demanar res a canvi.

—I qui són els seus mags preferits?

—Hi ha molts mags que m’agraden… El meu preferit és David Williamson, un mag americà capaç de conquerir a tota una audiència amb el primer que troba. Una vegada li van perdre la maleta en un vol, i va actuar només amb una baralla i un bastó que va trobar pel local on actuava, i va arrassar. És un geni. També admiro moltíssim al Mag Silvan, el més important d’Itàlia. És un mag elegantíssim, amb un grandíssim coneixement de la història de la màgia. Cada vegada que presenta una il·lusió, la seva dialèctica és tan rica i interessant que desitges obrir les orelles tot el possible per no perdre detall. Veure’l actuar és apassionant.

—Vostè ha fet molta màgia a la televisió. Quins avantatges i inconvenients ofereix aquest mitjà?

— La tele és apassionant perquè arriba a una gran audiència. Pots fer màgia amb elements petits perquè la televisió és com una lupa, permet que tothom vegi una cosa petita que en directe només seria possible per a un grup reduït d’espectadors. Les llums, el so, el plató… tot està molt cuidat perquè llueixi el millor possible. La majoria de programes que he fet han estat en directe i t’ho jugues tot a una presa. És fascinant, però també poses tota la carn a la graella, perquè si falles no hi ha volta enrere i milions de persones veuen el teu error.

—Vostè és especialista en la màgia de prop. Què és el que li agrada d’aquesta modalitat?

—Que pots fer-la en qualsevol lloc i situació, n’hi ha prou amb tenir un espectador. A més, pots portar moltes màgies a la butxaca, perquè els elements que entren en escena són petits.

—Ha portat la seva màgia a molts països del món. La màgia és una cosa universal o les tradicions són diferents segons cada país?

—Sens dubte la màgia és universal i és molt curiós sentir com reaccionen els espectadors de diferents parts del planeta. Per exemple, el sentit de l’humor dels americans és molt diferent de l’espanyol. Molts acudits que aquí són efectius al 100%, allà no funcionen. Als asiàtics els fascina la màgia i les seves reaccions són molt exagerades de manera genuïna. Quan els fas alguna cosa, per molt simple que sigui, es queden de pedra, fan que et sentis un superheroi. I els anglesos són tan respectuosos amb tot el que fas que, per temor a molestar-te, gairebé no aplaudeixen. Però sí que vénen a felicitar-te després del xou i a compartir amb tu tot el que els ha agradat.

—Quin moment viu la màgia a Espanya? Tenim un bon planter de mags i magues?

—Espanya és referent a nivell mundial en màgia de prop. Mags de tot el món volen venir aquí a formar-se. Tenim grans premis del món i exportem la nostra màgia a tots els racons del planeta. Som un punt de referència per a tot a qui li apassiona aquest art.

—La presència de dones en el món de la màgia és encara minoritària?

—Res ni ningú t’impedeix dedicar-te a la màgia, tant si ets home com si ets dona. Al llarg de la història sempre hi ha hagut dones magues. Avui dia cada vegada són més noies que ens dediquem a això. Jo imparteixo un taller de màgia a Madrid, a l’Hotel Petit Palace Santa Bárbara, i moltes vegades vénen més nenes que nens.

—Quin paper pot jugar la màgia en un moment com aquest, en plena crisi sanitària?

—Els mags estem molt necessitats de compartir la nostra màgia amb els nostres espectadors. I els espectadors tenen ganes de gaudir-la i de donar-nos suport anant a festivals com l’Impossible. Tots estem desitjant acostar-nos al món d’abans, sense pors i sense barreres.

—Com serà l’espectacle que presentarà a la Canonja?

—He seleccionat un repertori molt visual, amb algun joc musical i amb altres jocs on l’espectador podrà participar des del seu seient, sempre respectant les normes de seguretat. A més, comparteixo cartell amb el Mago Marín. Animo a tots a que ens acompanyeu, serà una cosa única. Estic desitjant compartir la meva màgia amb tots els espectadors de la Canonja.