Testimoni de segles d'història local

Castell de l’Albiol (Baix Camp) està documentat com un dels més importants del Camp de Tarragona. En els seus fonaments hauria sigut una talaia romana, passant a formar part, més endavant, de la frontera andalusina juntament amb el Castell de Siurana. Aquesta fortalesa sarraïna hauria estat conquerida a principis del segle XII per Guillem de Claramunt i el 1158, el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV hauria fet lliurament de la carta de repoblació a Joan de Martorell, qui la donà a l’arquebisbat de Tarragona el 1164. El 1187 l’arquebisbe Berenguer de Vilademuns va donar els drets a Guerau d’Avinyó, qui va permutar el seu nom amb el d’Albiol.

La fortalesa va romandre dempeus fins al 1654, després de la Guerra dels Segadors, quan durant el regnat de Felip IV les tropes castellanes van procedir al seu enderrocament i destrucció.

El poble de l’Albiol va créixer a redós de la fortalesa, de les quals en l’actualitat en resten petits llenços de la muralla, algunes torres i les edificacions centrals.

Aquest 2020 l’Ajuntament del poble ha posat en marxa un pla d’actuacions per a la millora i conservació del castell, que s’han iniciat amb un seguit de tasques de desbrossament i neteja de l’espai. En paral·lel, l’Ajuntament encarregarà l’elaboració d’un núvol de punts topogràfic del castell que, posteriorment, es convertirà en un aixecament de plànols per obtenir un format digital de tota la superfície del monument. Es preveu que aquesta serà una eina molt útil per començar a treballar en la recuperació de la fortalesa.

En una segona etapa, el consistori redactarà una memòria valorada i es demanarà una subvenció a la Diputació de Tarragona per tal de consolidar les parts de la muralla que es trobin més malmeses i que presentin problemes d’estabilitat. Des de l’Ajuntament s’apunta que, a més, al llarg del present mandat es faran altres actuacions per evitar la degradació d’aquest castell, ubicat al sud de les muntanyes de Prades i que és un excel·lent mirador del Camp de Tarragona i la seva costa, així com de la mateixa serra de Prades.