Justícia busca soldats republicans a la fossa del cementiri de Salomó

Al cementiri de Salomó començava ahir l’obertura d’una fossa de la Guerra Civil, on es creu que hi ha enterrats una vintena de soldats republicans assassinats durant l’ocupació del poble el gener del 1939. Segons la memòria oral, veïns del poble van recollir amb un carro els cadàvers que havien quedat estesos a terra i els van enterrar en una fossa al cementiri. «Que trobessin els nostres tiets seria la satisfacció més gran», deien Laura Niubó i Lígia Cabot, nebodes de dues de les víctimes. La consellera de Justícia, Ester Capella, va subratllar que la de Salomó és la 32a fossa que s’obre gràcies al Pla de fosses. «Treballem per poder començar a tancar el dol i per començar a recordar», apuntava la consellera.

Josep Bellet i Ramon Carné, de 20 anys i nascuts a Bell-lloc d’Urgell (Pla d’Urgell), van morir assassinats després de l’ocupació de Salomó a mans de les tropes rebels, el 19 de gener de 1939. «A casa sempre he sentit que, quan tornaven cap a casa, els van posar en fila i els van matar a trets», explica la neboda de Bellet, Laura Niubó. «Els van assassinar a sang freda», afegeix la neboda de Carné, Lígia Cabot.

Segons la memòria oral, diversos veïns del poble van recollir una vintena de cadàvers de soldats republicans i els van portar en un carro fins al cementiri, on els van enterrar. Quan les famílies de Bellet i Carné es van assabentar de la mort dels joves a través de testimonis, van fer-hi instal·lar una creu. Cada any, per Tots Sants, acudien en tren fins a Salomó per deixar-hi flors. Els familiars van sol·licitar l’obertura de la fossa a la Generalitat. Després d’anys espera, els treballs van començar ahir a través de la Direcció General de Memòria Democràtica, del Departament de Justícia. Les famílies confien que els trobaran. «Seria la satisfacció més gran per nosaltres, perquè hem lluitat molt», afirmava Cabot. «Avui és un dia que estic contenta i alhora trista, però tenim una gran satisfacció i ens agradaria trobar les restes de l’oncle», afegia Niubó mentre mostra una foto del seu oncle matern.

A més, a uns metres de la fossa hi ha una làpida amb el nom d’Emilio Montemayor Ruben de Celis, un soldat republicà que va poder ser identificar durant la recollida de cadàvers gràcies a la foto del carnet d’identitat. En el seu moment la família podria haver fet exhumar el cos de la fossa per enterrar-lo on hi ha la làpida, però l’excavació ho haurà de confirmar, atès que no hi ha constància de familiars vius. La consellera de Justícia, Ester Capella, va destacar que el Departament treballa per poder localitzar les restes d’aquests soldats, prendre’n les mostres d’ADN i comprovar que són les persones que s’estan buscant. «Així els podrem entregar els cossos perquè puguin enterrar-los allà on creguin convenient i començar a tancar un dol que ha persistit des d’aquell moment», va dir Capella i va recordar que la de Salomó és la 32a fossa que s’obre gràcies al Pla de fosses, el programa que des de 2017 planifica i prioritza l’obertura de fosses.