Una fallada en la pressió de nitrogen o una fuita externa podrien ser les causes de l'explosió a IQOXE

En l'informe, DNV GL detalla les «limitacions» que ha tingut a l'hora de fer l'informe. La companyia cita la confidencialitat de la investigació judicial -l'informe es va fer amb el secret de sumari vigent-, l'absència de dades de registre a causa de la destrucció de la sala de control, la prohibició per part de la jutgessa d'accedir al lloc dels fets fins a finals de maig, i les restriccions per viatjar i fer reunions causades per la covid-19.

Cadena d'esdeveniments

DNV GL estableix una cadena de possibles fets que van acabar desembocant en l'explosió del reactor. D'entrada s'hauria format una mescla descomponible d'òxid d'etilè, juntament amb la creació d'un «punt calent». La combinació dels dos factors hauria generat la descomposició tèrmica a l'òxid d'etilè, prèvia a l'explosió del reactor que va acabar amb la vida de tres persones i de nombrosos danys materials.

Per explicar cadascun d'aquests fets, DNV GL planteja diverses hipòtesis, i els classifica en funció de la probabilitat que acabessin passant. Per a la formació de la mescla descomponible, considera amb grau de «probabilitat alta» que hi hagués hagut una «fallada en el control de pressió de nitrogen», o bé una «fuita externa que deixaria anar una mescla de nitrogen i òxid d'etilè, però que seria reemplaçada per òxid d'etilè pur si continués l'addició».

Per tal que s'hagués produït després la descomposició tèrmica, l'estudi considera com a escenari més possible un incendi que incidís en part del procés adjunt, i que fos la causa del «punt calent». Aquest incendi seria «anterior a l'explosió» i segons DNV GL tenen evidències que va existir després d'haver analitzat la metralla causada per la deflagració. El que no conclou l'informe és si es va tractar «d'un foc intens de curta durada molt poc abans de l'explosió»o si va ser «un petit incendi que podria haver produït el punt calent que va iniciar la descomposició».

Barreres i sistemes de seguretat

Amb la hipòtesi principal damunt la taula, des de DNV GL es fa un estudi minuciós de possibles barreres i sistemes de seguretat que haurien pogut evitar la realització i encadenament de cadascun d'aquests fets. Tot i això, la consultora deixa clar que totes aquestes barreres no estan dins la llei i que no són d'obligat compliment per part de la indústria química, sinó que són «bones pràctiques industrials».

Amb tot, posa de manifest que en el cas concret de l'explosió d'IQOXE hi havia barreres que no existien, no van funcionar segons el disseny previst, van ser ineficients a l'hora d'aturar la seqüència de successos o no van funcionar tal com estava previst. A partir d'aquesta anàlisi, DNV GL estableix una sèrie de recomanacions per millorar la seguretat de la planta. Entre aquestes hi ha «assegurar la sala de control o edificis ocupats», un aspecte destacable ja que és precisament a la sala de control on van morir dos operaris. Cal recordar que la planta U-3100 de derivats d'òxid d'etilè que va explotar tenia una tecnologia nova, de l'any 2017, que no es fa servir en cap altre lloc de l'Estat.

Reacció d'IQOXE

Un cop la Generalitat ha fet públic l'informe, IQOXE ha emès un comunicat en el qual afirma que «estudiarà les aportacions» de la consultora. Tot i això, ha remarcat que en l'informe encarregat per l'empresa a l'IQS es va descartar la hipòtesis d'un incendi extern, un fet que en canvi DNV GL contempla com a altament probable.

A més, IQOXE ha recordat que el reactor que va causar l'explosió «ja no existeix» i que «no es tornarà a reconstruir», cosa que «fa totalment impossible que l'accident pugui tornar a repetir-se». Finalment, ha indicat que ha demanat a la Generalitat que permeti la reobertura d'un altre reactor, suspès cautelarment per l'administració arran del sinistre.