«Per a qualsevol iniciativa de les escoles de dansa, només hi ha un 'no' com a resposta»

—En quina situació es troba, el seu centre de dansa?

—Fa sis anys que tinc l’escola a Vila-seca. Hi estudien un centenar d’alumnes, que van des dels tres anys fins als seixanta. Hi fem classes de dansa clàssica, espanyola i moderna. En els dos primers casos, a més, preparem les alumnes per a l’obtenció de titulació privada. En el que portem d’any, deu mesos, només hem estat oberts gener i febrer, i setembre i octubre. La resta de l’any, excepte al juliol, que vam fer un mini taller de flamenc, hem estat tancats. Fa dos mesos, quan ens van dir que podíem obrir, vam adaptar tot el centre a les mesures que ens exigien. Més endavant, vam haver de refer tots els horaris per adaptar-nos al toc de queda. I quan ja ho teníem tot, ens diuen que hem de tancar.

—Les classes en línia són una alternativa viable en la seva activitat?

—Les hem estat fent i les seguim fent, però d’entrada, no les segueix tothom. Després, per exemple amb el flamenc, com ha de picar a terra, la gent? Hem hagut de reinventar el flamenc perquè tingui menys taconeo. Les nenes que fan ballet ho fan sobre terres de marbre, que rellisquen, amb la cadira del menjador com a barra, que probablement no està a l’altura adequada, determinats passos no es poden fer perquè requereixen més espai...

—S’havia arribat a plantejar fer classe al parc.

—Sí, la canalla surt de l’escola i se’n va al parc a jugar, així que vaig pensar «m’emporto cinc nenes al parc i practiquem els exercicis que requereixen més espai». Però tampoc no ha pogut ser, perquè l’esport a l’aire lliure només es pot practicar de manera individual o amb persones convivents. Els nens que hi ha al parc i que es llencen cinquanta vegades pel mateix tobogan no són convivents, però jo no hi puc fer exercicis amb les meves alumnes. Ja no em queden més alternatives. Ni a mi ni a les 250 escoles que formem part d’una plataforma que hem format: per a qualsevol idea que sorgeix, hi ha un no per part de les autoritats. Tot, quan segons ens han informat, els contagis a les escoles de dansa de Catalunya han sigut del 0,3%. En el meu cas, no hem tingut cap contagi.

—Han rebut algun tipus d’ajuda?

—Aquest és un altre tema que cal destacar. Hi ha ajudes al lloguer, però no per als propietaris que hem de pagar una hipoteca. Quan no fas classes presencials, molta gent no s’hi apunta. I si no s’hi apunten, no paguen. Després, els que sí que les fan, paguen menys, no els puc cobrar el mateix. Així, com hem de tirar endavant? I, si tens una altra feina, com desgraciadament passa sovint en el món de la cultura, ja no et donen cap ajut. Algú creu que amb el meu sou (sóc professora en un institut) puc mantenir la meva família i un negoci que fa sis mesos que està tancat, pagant impostos, hipoteca i subministraments? Hi ha molta desmotivació, perquè al BOE i al DOG mai es parla de les escoles de dansa.

—Vostè també té una companyia de dansa. Com els està afectant?

—Des del 10 de desembre de l’any passat que no hem fet cap actuació. Nosaltres fem bolos tant nacionals com internacionals, a Itàlia per exemple actuàvem molt. Enguany no n’hem fet ni una.

—Quines alternatives els queden?

—El Col·lectiu d’Escoles de Dansa de Catalunya hem signat un manifest reclamant el retorn a la presencialitat a les aules. I dilluns que ve, dia 9, hi ha convocada una manifestació. Estem molt tristos i molt preocupats. La dansa és oci, però també diversió, una mena de somni per a les nenes, ens expliquem coses molt boniques, el món de la dansa és fantasia. A més, les alumnes que s’havien d’examinar per a obtenir la titulació no ho podran fer. Penso que, o poses la canalla a dins de casa, o li deixes fer tot el que feia, sobretot si no hi ha contagis. Poden estar sis hores en una classe a l’escola i no poden venir una hora a ballar a una aula molt més gran.