Els Mossos desmunten les versions exculpatòries de Houli i Oukabir

Els dos màxims responsables dels Mossos de la investigació dels atemptats d’agost del 2017 van explicar aquest dimecres a l’Audiència Nacional que dos dels acusats en el judici, Mohamed Houli Chemlal i Driss Oukabir, sí que van participar activament en els preparatius dels atacs jihadistes. En la primera sessió del judici d’aquest dimarts el primer va dir que es penedia dels fets i que no compartia el propòsit dels seus companys, i el segon va dir que desconeixia totalment els preparatius i que no era gens religiós. Però els caps d’antiterrorisme dels Mossos van donar ahir detalls sobre la seva implicació que posa en dubte la versió exculpatòria dels dos encausats.

L’inspector que va instruir la investigació des del principi fins al maig del 2018, de la Comissaria General d’Informació, va explicar que Mohamed Houli Chemlal va fer fins a cinc declaracions als Mossos d’Esquadra els primers dies, quan encara estava ferit per l’explosió d’Alcanar, però va col·laborar poc, ja que va anar donant informació parcial i de forma progressiva, i les dades que donava no van servir per identificar cap sospitós ni per evitar cap delicte. De fet, al principi va dir als Mossos que al xalet hi fabricaven petards, i no va ser fins que la policia va trobar el seu passaport a la furgoneta de la Rambla i ja havia explotat per segon cop el xalet que no va admetre la fabricació d’explosius. I els investigadors van saber els noms de tots els membres de la cèl·lula després de l’atac de Cambrils. «No aportava res de nou que no sabéssim ja», va dir un subinspector.

Préstecs per telèfon

Els investigadors també van detectar que Houli Chemlal havia intentat demanar préstecs ràpids per telèfon, segurament per finançar la compra de precursors d’explosius, però li van ser denegats. De fet, el finançament de la cèl·lula es va basar en robatoris a empreses on havien treballat.

Sobre Driss, l’inspector va explicar que es té constància de la seva integració a la cèl·lula el maig del 2017, quan la cèl·lula ja s’havia adoctrinat i ja feia preparatius concrets, i probablement ho va fer a través del seu germà petit Moussa. No han pogut trobar cap contacte directe amb l’imam, però ho atribueixen al fet que ja tenia antecedents policials i prenia moltes precaucions per evitar seguiments, com per exemple apagar el mòbil quan es trobava amb Abdelbaki Es Satty. El subinspector que va fer de secretari de les diligències fins al maig del 2018 i després es va convertir en l’instructor va explicar que no han pogut localitzar senyal del telèfon de Driss a Alcanar, però sí que algun testimoni el va veure per la zona.

Sobre la seva implicació amb la cèl·lula, va explicar que quan l’agost del 2017 va viatjar al Marroc, va comprar tres telèfons mòbils, cosa estranya. En algunes converses des d’allà, explicava que estava millor al Marroc que a Catalunya amb els kafir, els infidels, i també va parlar de telèfons, carregadors i cables. També explicava que s’havia de sotmetre a un ritual de purificació religiosa i li diu a la seva parella que es posi el niqab, que s’han de casar i que confiï en Al·là. Driss Oukabir va dir aquest dimarts que no era gens religiós. El seu germà li va enviar un vídeo sobre com amortallar un musulmà mort.

A preguntes de l’advocat de Driss Oukabir, l’agent va indicar que l’acusat va manifestar en una de les seves primeres declaracions que la culpa de tot el que havia passat era de l’imam, Abdelbaki Es Satty. «Entenc que el coneixia», va indicar.

El mosso que va prendre declaració a Houli a l’hospital va explicar que cap a les 5 de la matinada del 18 d’agost va declarar, ja com a detingut, que Driss Oukabir no formava part de la cèl·lula i tampoc fabricava explosius. També va explicar, a preguntes dels agents, que la intenció dels terroristes era atemptar contra diversos «monuments» de Barcelona, sense precisar quins, accionant dispositius explosius a distància.

Sobre els objectius dels terroristes, el subinspector va reiterar que eren el Camp Nou, la Sagrada Família i la Torre Eiffel, i el dia triat el 20 d’agost. També havien fet centenars de recerques sobre l’Audiència Nacional, la tomatina de Bunyol, la seu de l’OTAN, la base aèria militar de Saragossa i el pantà de Riudecanyes. En canvi, no van fer recerques sobre les Rambles, però sí que alguns d’ells hi van anar presencialment. No obstant això, en els seus plans només contemplaven atacs amb explosius, no pas amb armes blanques o atropellaments amb vehicles.

Pel que fa a la implicació de Said Ben Iazza en els fets, l’agent va exposar que la seva participació va ser que va deixar la documentació i la furgoneta per realitzar «una o dues compres». Amb aquestes compres es van adquirir 340 litres de peròxid d’hidrogen. «És el 99% del material necessari per a l’explosiu que utilitzaven», va reblar. La investigació de Ben Iazza va començar després de trobar un tiquet de compra a les runes de l’explosió d’Alcanar.

Testament per saldar deutes

L’agent va explicar que van trobar el testament de Saïd Aallaa, un dels terroristes que va morir el 17-A, el conductor de l’Audi A3 de Cambrils. El document es va trobar a casa seva, però no es va poder datar, segons va indicar l’agent. «Si em sobrevé la mort i us deixo un mort a la família, us demano perdó a tots per les molèsties que us he causat, sobretot als pares, en especial a la meva mare. Us faig encarregats de vendre totes les meves coses per pagar els deutes que us dec, 1000 euros a la mare i 1000 euros per Mohamed. I el que sobre ho doneu als pobres», afirma la nota segons el que va llegir una intèrpret.