Salut
Unes 36.000 persones de la demarcació de Tarragona han patit algun càncer al llarg de la seva vida
Un estudi indica que la supervivència s'incrementa a poc a poc i ja és d'un 60%, un 9% més que a finals dels anys 90
L'Hospital Sant Joan de Reus compra material per expandir les UCI
Per Galceran, «això és atribuïble a la reducció dels càncers derivats del tabac, perquè es fuma menys». De fet, en el cas de les dones la tendència és la contrària, ja que l'evolució s'ha incrementat un 0,8% anual, precisament pel tabaquisme entre la població femenina. Amb tot, Galceran ha posat de manifest que fa vint anys, les dones patien un de cada vint càncers de pulmó, mentre que ara en tenen un de cada cinc. A més, ha indicat que el càncer de pulmó és un dels que té un índex de supervivència més baix, de tan sols un 15%, en contraposició per exemple amb el càncer de mama, que ja arriba al 87%.
Un altre factor que contribueix a patir càncer és la contaminació atmosfèrica, i ha reconegut que en les zones urbanes hi ha més incidència que en les zones rurals. «Sabem que a les grans ciutats, com Barcelona o Madrid, hi ha una petita part de la incidència implicada en la contaminació atmosfèrica», ha dit. Un aspecte que també es percep a la demarcació, on l'àrea metropolitana de Tarragona registra un percentatge d'afectació superior al de les àrees rurals. «La indústria també hi té algun efecte, però entenem que petit», ha dit. Tot i això, ha reconegut que no tenen dades per quantificar quin pes té en el nombre de casos.
17.500 anys perduts el 2020
Amb tot, la previsió del Servei d'Epidemiologia i Prevenció del Càncer de l'Hospital Sant Joan de Reus és que el 2020 hi hagi unes 1.800 defuncions per càncer a la demarcació, de les quals 1.350 al Camp de Tarragona i 450 a les Terres de l'Ebre. Globalment, aquestes morts suposaran «uns 17.500 anys de potencials de vida perduts». Entre el 2012 i el 2014 els més letals van ser els de pulmó, amb unes 350 defuncions l'any, el de colon, recte, pàncrees i pròstata.
D'altra banda, Galceran ha apuntat que la covid-19 és possible que també tingui una afectació sobre l'impacte del càncer enguany. Especialment pels recursos que s'han hagut de destinar a la pandèmia, que pot haver incidit en la detecció d'alguns casos. De fet, ha reconegut que a l'inici de la primera onada es van suspendre temporalment programes de detecció precoç. Una situació que, ha assegurat, ja s'ha normalitzat. «Els vam reactivar tant de seguida com van poder, i funcionen de manera correcta i amb eficàcia», ha manifestat. Un altre factor que pot incidir és la por d'alguns pacients a anar als centres sanitaris per no agafar la covid-19 i que això hagi pogut tenir algun efecte en el tractament o la detecció.
Finalment, el doctor s'ha referit al càncer infantil. Ha apuntat que és només un 0,5% de tots els casos que es diagnostiquen al territori i que aquests representen únicament el 0,15% de la mortalitat. «Això és perquè els nens tenen una supervivència millor que la dels adults», ha afirmat. En infants, els més freqüents són la leucèmia i el del sistema nerviós central.