Valls celebra 10 anys dels Castells com a Patrimoni de la Humanitat

Valls commemorarà avui la proclamació dels Castells com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per part de la UNESCO, que tingué lloc a Nairobi, Kènia, l’any 2010, mentre simultàniament la plaça del Blat ho seguia en directe, aixecava dos pilars per les colles dels Xiquets de Valls i col·locava una placa commemorativa de l’efemèride en la façana del quilòmetre zero de les arquitectures humanes. Al cap de de deu anys aquella iniciativa que s’havia anunciat per primer cop el 2007 es rememora amb la instal·lació de tres tòtems senyalètics i decoratius en les rotondes d’accés a la localitat. Aquests tòtems porten la llegenda quilòmetre zero casteller, i se situaran al costat de les lletres Valls, que ja estan instal·lades en aquests punts.

A partir del disseny de l’empresa Gecko, estrenat el passat Sant Joan en els suports on line i off line, han estat construïts per l’empresa Valls Láser. Tenen unes mides de 3,5 metres d’alt per 2 d’ample i estan fabricats en xapa corten en consonància amb les lletres de la població. Estaran ubicats en tres de les rotondes de l’N-240 d’entrada a Valls des de Tarragona, el Vendrell i Montblanc. Aquests tòtems creen nous punts de referència del món casteller, esdevenint Valls la primera localitat que situa el missatge casteller en tres accessos d’una població.

La commemoració del desè aniversari de la proclamació dels Castells com a Patrimoni de la Humanitat comptarà avui amb la presència de la consellera de Cultura, Àngels Ponsa, l’alcaldessa de Valls, Dolors Farré, el president i cap de colla de la Joves, Roger Estil·les i Jaume Martí respectivament, i el president i cap de colla de la Vella, Albert Pedret i Albert Martínez. La commemoració se celebrarà a la sala de plens de l’Ajuntament i es podrà seguir en directe pel canal de Youtube de l’Ajuntament a partir de les 13.15 h.

La Unesco inscrivia ara fa deu anys els castells a la llista representativa del patrimoni immaterial en una cerimònia a Nairobi. Des de llavors, aquesta expressió de la cultura popular ha viscut un impuls generalitzat per tot el territori i ha doblat el nombre de colles, que han passat de les 56 el 2010 a les 102 d’aquesta temporada. El reconeixement també ha permès popularitzar-les més enllà de la zona tradicional i traspassar fronteres, creant una dotzena de colles a l’estranger. L’efemèride, però, arriba en plena aturada del món casteller, en què queden lluny les 900 actuacions i els 10.000 castells anuals. Com a repte a l’horitzó, destaquen la necessitat d’aprovar una llei que blindi les diferents expressions de patrimoni immaterial.

«Els castells són torres humanes construïdes per grups amateurs, habitualment, com a part de les festes de pobles i ciutats de Catalunya. El coneixement per fer-los pujar passa de generació a generació en un grup i només s’aprèn a base de pràctica». Amb aquesta definició, la Unesco inscriu des del 16 de novembre del 2010 els castells com a patrimoni immaterial a proposa del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana de la Generalitat, la Coordinadora de Colles Castelleres (CCCC), la revista Castells i el Centre Unesco de Catalunya. Des de llavors, el món casteller ha viscut «una dècada de revolució», segons ha explicat la Coordinadora de Colles. El seu president, Sergi Font, opina que la declaració ha contribuït al «ressorgiment i l’interès cap a la cultura popular catalana que hi ha hagut durant el procés d’independència», a més de posicionar el món casteller i a fer-ho «com a cultura popular referencial». Una prova d’aquest impuls és el fet que s’hagin quasi doblat les colles, segons dades del cens del 2020 de la Coordinadora, un creixement que es va donar especialment fins al 2016 i, des d’aleshores, hi ha hagut una estabilització, amb un pic màxim de 104 colles reconegudes a Catalunya, la Catalunya del Nord, les Illes Balears i Andorra.

El reconeixement també ha permès anar més enllà de Catalunya, amb una dotzena de colles internacionals. La Coordinadora reconeix el suport institucional a Catalunya, però Sergi Font creu que fa falta aprovar una llei per protegir i fomentar les diferents expressions de patrimoni immaterial de la humanitat, com la Patum o les Falles del Pirineu.