Flautes de bec de quilòmetre zero

Marie Hulsens és una luthier francesa establerta a Almoster, al Baix Camp. Allà hi té el seu taller, on elabora flautes de bec, flautes de tres forats així com altres flautes tradicionals.

L’origen de l’ofici cal buscar-lo a la llar familiar, a França, on el seu pare Guido tenia un taller: «El pare feia de luthier, i jo sempre ho vaig veure a casa. Quan vaig fer vint anys, en lloc de posar-me a estudiar, vaig anar al taller a aprendre’n amb ell», explica l’artesana.

Ara fa vint anys que va començar a fer de luthier i deu que viu a casa nostra, on té el seu propi taller i elabora un extens catàleg de flautes. Al capdavant hi ha, però, les còpies de flautes de bec medievals (Dordrecht, Tartu), del Renaixement (consort de Viena), pre-Barroques (Van Eyck, Rafi, Ganassi) i Barroques (Denner, Bressan, Stanesby, etc.). Un altre apartat important són les flautes de tres forats, aquelles que es toquen amb una mà acompanyant-se d’un instrument de percussió. Finalment, la Marie també confecciona flautes per a la música tradicional. Aquesta oferta, explica la mateixa Marie, fa que sigui una luthier singular pel que fa a les seves especialitats, ja que no abunden els artesans que tinguin un catàleg tan extens.

Entre els seus clients hi ha sobretot músics professionals, però també aficionats que busquen instruments d’alta qualitat, tot i que, explica, aquests instruments acostumen a tenir un cost una mica elevat. Això no obstant, les flautes de la Marie Hulsens han viatjat fins a molts racons de la península Ibèrica, així com a França. Fins i tot ha arribat a tenir comandes del Japó o Nova Zelanda.

Pel que fa al material, la luthier utilitza fustes d’origen europeu, entre les quals hi ha el boix, el pruner, l’ametller o l’olivera. Fins i tot se’n fa portar de casa del seu pare, que talla boix.

Un instrument ‘viu’

L’elaboració dels instruments requereix d’un temps, i és per això, detalla la luthier, que mai en fa un de sol, sinó que en té diversos en marxa o a mig fer, de manera que quan li arriba una comanda pot avançar amb un instrument que ja hagi començat. Així i tot, detalla, la feina no conclou quan la flauta està acabada: «De vegades consideres que està acabada, la toques i t’adones que amb la humitat tot s’ha mogut, la fibra, la fusta… i l’has de tornar a treballar. Fins i tot un cop venuda, acostumo a demanar que me la retornin al cap de sis mesos o un any per fer un altre retoc». És per això que, a més d’especialitzar-se en l’elaboració de l’instrument, la Marie té formació musical, quelcom imprescindible en un bon luthier. Això no obstant, subratlla, també cal fer molta recerca: «Et passes tota la vida buscant informació i descobrint els secrets de l’ofici».

Amb la crisi sanitària, la luthier admet que la feina no li ha baixat massa: «No em puc queixar, segueixo treballant, sobretot perquè la pàgina web funciona molt bé, i encara que no he pogut anar a fires i festivals, he pogut seguir fent feina».