L'imam de Ripoll deia que parlava amb els serveis secrets espanyols

L'imam de Ripoll Abdelbaki Es Satty, ja mort, que suposadament va formar la cèl·lula gihadista que va atemptar a la Rambla de Barcelona i Cambrils el 2017, va comentar durant la seva estada a Bèlgica que parlava amb membres del servei secret espanyol.

L'Audiència Nacional ha reprès aquest dijous el judici a dos presumptes integrants de la cèl·lula gihadista, Mohammad Houli i Driss Oukabir, i un suposat col·laborador, Said Ben Iazza, acusats de participar en la preparació dels atemptats de Barcelona, mitjançant un atropellament múltiple amb una furgoneta a la Rambla, i Cambrils, que van deixar un total de 16 morts i 140 ferits.

Abdelbaky Es Satty i un altre membre de la cèl·lula van morir la nit del 16 d'agost de 2017 a l'explosió de la casa d'Alcanar on els terroristes preparaven artefactes per cometre atemptats, el que va precipitar que improvisessin els seus atacs de Barcelona a l'endemà, dia 17, i ja en la matinada del dia 18 al passeig marítim de Cambrils.

La Fiscalia manté que Abdelbaky Es Satty, que va complir condemna al centre penitenciari de Castelló per delicte contra la salut pública durant quatre anys, va començar el 2015 a exercir com a imam a Ripoll.

Afegeix que després d'un període d'estada a Bèlgica entre octubre de 2015 i abril de 2016 Es Satty va tornar a Ripoll sent contractat el maig per a una nova mesquita, anomenada Annour, «passant a ser aquesta comunitat islàmica el lloc de referència» per als joves que formen la cèl·lula.

Aquest dijous ha testificat un guàrdia civil que va remetre al jutge instructor un ofici amb el resultat de la investigació realitzada per les autoritats belgues en relació amb els atemptats de Catalunya.

L'agent ha explicat que les autoritats belgues fan referència a la seva comissió rogatòria a la declaració de Soliman A., que era el president de la mesquita de Bèlgica on va estar Es Satty en aquest període i que està citat com a testimoni en el judici per al dilluns pròxim.

Ha afegit que Soliman A. va manifestar que Es Satty s'havia postulat per ser imam de la mesquita de Diegem, on oficiava els resos diaris i participava en activitats d'una manera oficiosa a l'espera de regularitzar la seva situació, però finalment no va complir uns tràmits i va tornar a Espanya.

El testimoni ha destacat que Soliman A. va declarar a les autoritats belgues que en una ocasió va sorprendre Abdelbaky Es Satty parlant en castellà per telèfon i que aquest li va dir «que els qui li trucava eren membres del servei secret o alguna cosa semblant».

El jutge instructor de la causa, José Luis Calama, va rebutjar el 2019 investigar la suposada vinculació d'Es Satty amb el Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI), com va sol·licitar l'advocat i diputat de Junts per Catalunya (JxCat) Jaume Alonso-Cuevillas, que està personat en el procediment com a acusació particular exercida pel pare d'un nen que va morir en l'atemptat de la Rambla.

El lletrat pretenia, entre altres diligències, que testifiquessin els agents de la Guàrdia Civil que es van entrevistar amb l'imam de Ripoll entre 2012 i 2014 quan va estar a la presó a Castelló.

En el seu acte, el magistrat va fer seus els arguments de la Fiscalia, que es va oposar a indagar la relació d'Es Satty amb el CNI, amb l'argument que això excedia l'àmbit de recerca de la causa dels atemptats i que no s'havia posat de manifest cap indici que apuntés a aquests vincles.

La Fiscalia es va oposar a la declaració testifical d'aquests agents en entendre que les seves entrevistes amb l'imam s'emmarcaven en la tasca de recerca dels cossos i forces de seguretat «en la comesa que els és encomanada en la prevenció de delictes greus» i van tenir lloc en un període temporal en què no consta que s'hagués format el grup terrorista que va atemptar a Catalunya.