Fauna
El tauró gegant 'megalodón' va tenir una zona de cria a Tarragona
Tarragona va ser una zona de cria i de creixement per a individus juvenils del tauró gegant prehistòric megalodón durant el Miocè
Un estudi de l'InstitutCavanillesde la Universitat de València aporta noves dades sobre el'megalodón', un icònicmegadepredadorque va adquirir complexes estratègies reproductives que, en part, podrien explicar el seu èxit evolutiu. Malgrat tot, la dificultat per trobar zones de cria adaptades a les seves necessitats podria haver estat una de les principals causes de la seva extinció, per la pèrdua d'aquests ambients deguts a canvis climàtics durant el Pliocè.
Les conclusions de la recerca publicades a la revistaBiologyLetters s'han extret a partir de l'estudi d'una col·lecció de dents de'megalodón'dipositada en elMuseudelCaudelTauró, a L'Arboç (Tarragona). L'article conclou que l'àrea d'on es van extreure les dents hauria estat una badia d'aigües càlides que els individus de'megalodón'haurien utilitzat com a zona de cria i creixement per als seus individus juvenils, en un ambient protegit i ric en recursos alimentaris com podien ser altres espècies de taurons o mamífers marins.
A més, aquesta nova àrea de cria s'ha comparat amb altres pertanyents a diferents formacions geològiques de les conques Pacífica, Atlàntica i del Carib, per a intentar extreure altres potencials zones de cria en diferents moments de l'escala temporal, així com en diferents regions geogràfiques.
Panamà i Tarragona, les dues úniques zones de cria conegudes
A partir dels resultats comparatius entre poblacions de vuit formacions, s'han extret un total de quatre potencials zones de cria a Amèrica del Nord i Sud i, a més de la ja reconeguda regió de Tarragona, una d'elles la prèviament coneguda de Panamà.
L'àmplia distribució d'aquestes àrees en el temps i geogràficament suposa una nova font d'informació al voltant de les estratègies reproductives que aquest gran predador va usar durant la seva història evolutiva.
Tot plegat pot portar a un estudi sobreles possibles causes de la seva extinció, a causa de la desaparició de moltes zones costaneres de baixa profunditat, que haurien pogut ser zones de cria, durant el Pliocè, quan la baixada del nivell de la mar va eliminar molts d'aquests ambients.
Treballs futurs se centraran en estudiar més en profunditat aquesta possible relació entre la seva complexa estratègia reproductiva i canvis climàtics com a factors de l'extinció del'megalodón'.