Petroquímica
Indústria i administració aposten per estudiar més a fons la qualitat de l'aire al Camp de Tarragona
El Govern sosté que la normativa procedent d'Europa cada vegada és més restrictiva
El preu de conviure amb la química
Javier Sancho, director del complex industrial de Repsol a Tarragona, ha defensat la importància de l'Observatori que impulsa la seva empresa sobre la qualitat de l'aire. «Hem d'avançar cap al coneixement sobre la qualitat de l'aire on abans hi havia percepcions. L'Observatori és una eina fonamental per assolir coneixement i presa de decisions», ha afegit. En la seva opinió cal sumar esforços «entre privats i públics» per assolir aquest coneixement. Per la seva banda, la gerent de Medi Ambient de Repsol, Enedina Espallargas, ha afirmat: «Volem ser bons veïns del territori i no volem generar molèsties». En aquest sentit ha indicat que ja fa deu anys que treballen amb dades de control de focus d'emissions i que actualment tenen connectats a la Generalitat dades de focus d'emissió en continu.
Des de l'Ajuntament de Tarragona, Xavier Puig, ha valorat positivament els informes duts a terme per les empreses petroquímiques, però ha demanat que «les administracions, sense el suport de la indústria, també facin estudis». «Cal un element de contrast metodològic per tenir un debat ben informat, perquè al final hi guanyem tots», ha manifestat. Llauradó, per la seva banda, ha posat de manifest que «una bona qualitat de l'aire permet menys inversió en salut pública».
La metodologia ha estat, precisament, un dels punts de debat. Eva Gallego, investigadora de la UPC, ha remarcat que «hi ha molta feina per fer». «La qualitat de l'aire en sí, en mitjanes anuals, no és dolenta. Però tenim episodis on hi ha una incidència elevada de diversos contaminants, que poden generar molèsties i preocupació en la població», ha remarcat. En la seva opinió, caldria anar cap a un control «en continu»dels Compostos Orgànics Volàtils (COV) per tal de tenir informació fluïda i ha demanat que es faci una avaluació de l'impacte que tenen en la qualitat de l'aire diferents activitats, com ara la indústria, la logística o les incineradores. Alhora ha demanat més sensors, per conèixer amb més detall quan es produeixen les puntes de contaminació i de quins compostos estan formades.
Per la seva banda, Mercè Rius, ha defensat que a Tarragona «hi ha la xarxa més densa»de sensors i és on s'analitzen més compostos. «Estem al nivell de Houston», ha dit. També ha indicat que des de la xarxa de vigilància pública s'estudien COV que no estan regulats, i que «hi ha compostos que a altres llocs no es miren i aquí, sí». Finalment, ha assegurat que la «qualitat de l'aire al Camp de Tarragona és bona» i que «tots els estudis de salut no indiquen diferències amb altres llocs de Catalunya».
Paral·lelament, el catedràtic de Química Analítica de la URV, Francesc Borrull, ha fet una ponència sobre les característiques i la gestió de la qualitat de l'aire al Camp de Tarragona. Borrull ha defensat que la singularitat de la regió és la proximitat de la indústria amb els nuclis urbans. En la seva opinió, la principal problemàtica en l'aire de la zona són els COV. En un dels estudis que ha fet va analitzar els compostos que hi ha en l'aire d'una de les plantes de Repsol. Hi va trobar 62 components diferents, dels quals 16 eren cancerígens i 34 eren tòxics no cancerígens.
A la vegada va fer un mostreig a totes les poblacions del costat dels polígons nord i sud de Tarragona i va estudiar-ne les mitjanes mensuals. Borrull ha assegurat que totes es troben per sota dels llindars legals i recomanats en els compostos reglamentats. Tot i això, ha posat de manifest que a Constantí, el benzè -l'únic COV amb límits legals establerts- només suposa un 6% del total de compostos detectats. Així, l'1,3-Butadiè i l'acrilonitril suposen aproximadament un 75% dels COV que hi ha a l'atmosfera. «Seria interessant controlar-los més a fons», ha expressat el científic.
