La Canonja és el municipi de la demarcació amb més PIB per habitant el 2018

La Canonja és el municipi de la província de Tarragona que tenia el PIB per càpita més elevat l'any 2018.Martorell, amb 113.000 euros per habitant, i Castellbisbal, amb 94.600 euros, són els dos municipis de més de 5.000 habitants que lideren el rànquing de ciutats, segons dades de l'Idescat publicades aquest dimecres. També doblen la mitjana catalana Sant Esteve Sesrovires, Parets del Vallès, Lliçà de Vall, Celrà, Polinyà, Sant Fruitós de Bages i el Prat de Llobregat. A l'altre extrem, dos municipis tenen un PIB per habitant inferior als 10.000 euros: Santa Margarida de Montbui (9.400 euros) i Badia del Vallès (7.700 euros).

Malgrat de Mar, Roda de Ter, Gironella, Castelló d’Empúries, Lliçà d’Amunt i Pallejà són els municipis de més de 5.000 habitants on el PIB per habitant va augmentar més d’un 10% l’any 2018.

Per sectors d’activitat, els municipis on la indústria té un major pes sobre el total de l’activitat del municipi (amb més d’un 70%) són la Canonja, Guissona, Martorell, Santa Margarida i els Monjos i Castellbisbal.

Salou és l'únic municipi on els serveis generaven el 2018 més del 90% de l'activitat de la seva economia, amb un 92,4%. D'altra banda, el sector agrari mostrava els percentatges més elevats en l’estructura productiva a Alcarràs i Sant Hilari Sacalm, amb un 24,7% i 17,2%, respectivament.

Dades per comarques

Les dades de l'Idescat per comarques indiquen que l'any 2018 la Ribera d'Ebre, amb 49.400 euros per habitant, i el Barcelonès, amb 39.500 euros, eren les comarques amb el PIB per habitant més elevat de Catalunya, un 55% i un 24% superiors a la mitjana catalana, respectivament.

La resta de comarques amb un PIB per habitant superior al de la mitjana catalana eren: Aran, el Tarragonès, la Segarra, l'Alta Ribagorça, l'Alt Camp, el Gironès, el Baix Llobregat i la Conca de Barberà.

D'altra banda, el Priorat l'any 2018 era la comarca amb el PIB per càpita més baix, amb 18.500 euros, seguida del Montsià i el Baix Penedès, amb 18.600 i 19.100 euros per habitant, respectivament.

L’any 2018 el PIB per habitant va créixer gairebé un 10% a tres comarques, en relació amb l'any anterior. El major increment va ser a l'Alta Ribagorça (9,6%), seguida pel Pallars Sobirà (9,4%) i el Pallars Jussà (9,3%).

Les disminucions més accentuades es van patir al Baix Camp (-3,7%) i a la Ribera d’Ebre (-2,1%).

D'acord amb les dades de l'Idescat, els serveis eren la principal activitat econòmica a 37 comarques i a l'Aran el 2018, mentre que la indústria ho era a la Ribera d’Ebre, la Segarra, l'Alt Camp i la Conca de Barberà

El sector industrial generava fa dos anys més de la meitat de l'activitat econòmica a la Ribera d’Ebre i a la Segarra, (66,5% i 55,8%, respectivament), i també era la principal activitat econòmica a l'Alt Camp (48,1%) i a la Conca de Barberà (46,1%).

La desagregació dels resultats segons l'especialització productiva indica que a la Ribera d’Ebre la branca de les indústries extractives, energia, aigua i residus, concentrava pràcticament tot el valor afegit brut (VAB) industrial, mentre que a la Segarra destacava l'alimentació, tèxtil i altres.

A la resta de comarques i l'Aran, la principal activitat econòmica prové del sector serveis: al Barcelonès amb un pes del 87,6%, seguida del Garraf, amb un 80,7%.

La construcció generava el 2018 més del 10% de l’activitat econòmica a quatre comarques: la Cerdanya (16,9%), el Baix Empordà (12,2%), el Moianès (11,7%) i el Pallars Sobirà (10,2%).

Pel que fa al sector agrari, destacava el pes a dues comarques: la Noguera i les Garrigues, amb un 19,4% i un 19,1%, respectivament.