El Baix Penedès i el Tarragonès són les comarques amb un major creixement de població el 2019

Per grans grups d’edat, s’observa que els principals augments de població es localitzen en la població de 16 a 64 anys i en la població més gran de 65 anys. En el primer cas, per efecte del saldo migratori positiu, i en el segon cas, per l’elevada esperança de vida i de generacions cada cop més nombroses que arriben als 65 anys. Com cada any, la xifra de població major de 65 anys supera la de l’any anterior (1.464.155 habitants, 25.187 persones més que l’any anterior).

Per edats quinquennals, l’any 2019 la població ha augmentat en els grups de 10 a 34 anys (58.058 persones), de 45 a 79 anys (87.890 persones) i de 85 anys i més (7.094 persones). En canvi, la població ha disminuït en els grups de 0 a 9 anys (11.868 persones menys), de 35 a 44 anys (22.165 persones menys) i de 80 a 84 anys (16.300 persones menys). La població de 35 a 44 anys és la que disminueix més, pel trànsit de les generacions plenes cap a edats majors de 40 anys. Es pot observar que les tendències en els extrems de la piràmide poblacional són oposades, ja que mentre la població de 0 a 9 anys disminueix, la població d’edat avançada augmenta.

Els moviments migratoris han fet créixer la població a pràcticament totes les comarques, mentre que el creixement natural només ha estat positiu a 11 comarques i l’Aran

L’any 2019, el creixement migratori ha estat positiu a l’Aran i a totes les comarques, excepte l’Alt Urgell, si es considera la totalitat de les migracions, tant amb la resta de Catalunya i la resta d’Espanya com amb l’estranger. Les comarques amb major creixement migratori total són el Barcelonès, per la contribució de la migració amb l’estranger, i el Vallès Occidental, el Baix Llobregat i el Maresme, per la contribució de la migració interna i externa.

El saldo migratori amb l’estranger és el component que ha aportat creixement a un major nombre de comarques, i ha estat positiu a l’Aran i a totes les comarques (excepte a l’Alt Urgell). La comarca del Barcelonès destaca clarament respecte de les altres, amb un saldo de 47.913 persones. La segueixen el Vallès Occidental (9.876), el Baix Llobregat (8.897) i el Maresme (4.807). Les comarques amb menor saldo migratori amb l’estranger són l’Alt Urgell (‑59), el Pallars Sobirà (2) i la Terra Alta (36).

El saldo migratori interior (migracions amb la resta de Catalunya i la resta d’Espanya) ha estat positiu en un total de 30 comarques. Destaquen les comarques del Maresme (2.055), el Vallès Occidental (1.434) i el Baix Penedès (1.360). Les altres 11 comarques i l’Aran han registrat saldo migratori interior negatiu. Entre aquestes destaca el Barcelonès (‑16.020) pel volum de sortides netes cap a la resta de Catalunya.

Pel que fa al creixement natural, els naixements han superat les defuncions només a 11 comarques i a l’Aran. El Vallès Occidental (890), el Gironès (436) i el Tarragonès (321) són les comarques amb major creixement natural. En canvi, en 30 comarques la xifra de defuncions ha estat superior a la de naixements. El Barcelonès (‑1.559), el Maresme (‑522) i el Bages (‑262) són les comarques amb un menor creixement natural.

Continua el procés d’envelliment de la població catalana

El percentatge de població de 65 anys i més ha passat del 18,9% el 2019 al 19% el 2020. La composició per edats dels majors de 65 anys també envelleix, i la ràtio entre majors de 85 anys i majors de 65 anys (índex de sobreenvelliment) ha passat de 16,9 el 2019 a 17,1 el 2020.

El pes de la gent gran en relació amb els adults no ha variat. L’índex de dependència de la gent gran (nombre de persones de 65 anys i més per cada 100 persones de 15 a 64 anys) s’ha mantingut en 28,8. En canvi, el pes de la gent gran en relació amb els joves ha augmentat. A 1 de gener de 2020 hi ha 124,2 persones majors de 65 anys per cada 100 menors de 15 anys (índex d’envelliment).

L’envelliment de la població presenta diferències importants al territori. A 5 comarques, més d’una quarta part de la població té 65 anys i més: la Terra Alta (29,6%), el Pallars Jussà (25,5%), el Ripollès (25,5%), el Priorat (25,3%) i les Garrigues (25,2%). En canvi, l’Aran (14,9%) i les comarques del Gironès (15,5%), el Vallès Occidental (16,8%), el Tarragonès (16,9%) i el Vallès Oriental (17,0%), són les que tenen un percentatge menor de població de 65 anys i més.

El Gironès (19,2%), el Pla de l’Estany (18,5%) i el Baix Camp (18,3%) són les comarques amb major percentatge de població jove, de 0 a 15 anys. En canvi, el Priorat (12,5%), la Terra Alta (12,8%) i la Ribera d’Ebre (13,3%) són les comarques amb un percentatge menor de població jove.