La pandèmia obliga a tancar l'històric restaurant El Àlamo d'Alcover

L’emblemàtic i conegut restaurant El Álamo d’Alcover ha tancat portes definitivament. El projecte familiar, referent en banquets al Camp de Tarragona i fundat fa quaranta-dos anys, no ha pogut aguantar els continus embats pels tancaments i les restriccions decretades per al sector de l’hostaleria arran de la pandèmia de la covid-19. L’establiment ja va tancar portes a mitjans d’octubre i no ha tornat a obrir. Els propietaris s’acomiadaven de la seva clientela el passat 26 de desembre, dia de Sant Esteve, amb un emotiu missatge a les xarxes socials. No amaguen que la pandèmia ha fet insostenible econòmicament un gran establiment que es nodria principalment dels grans esdeveniments.

«El primer cap de setmana de març que ja es va obligar a tancar, el del 14 i 15 de març, teníem 1.100 calçotades contractades. Teníem totes les càmeres de fred plenes amb xai preparat per a aquestes. Vam donar tota la carn als menjadors socials», explica Míriam Claver, una de les propietàries, filla d’Esteban Claver, qui va fundar el restaurant fa quaranta-dos anys, amb la seva dona, Marisol Martín.

El Álamo va continuar la seva activitat tot i la defunció per malaltia d’Esteban Claver –«el motor de l’empresa»– el 28 de novembre de 2018 a l’edat de 74 anys. Marisol Martín i la seva germana, Estrella Martín, i els dos fills de la primera, Míriam Claver i Esteban Claver, van continuar al capdavant del negoci. «Les xifres, a principis d’any, eren molt bones, teníem unes bones perspectives per aquest 2020», recorda Míriam Claver. Varen passar tot el confinament decretat durant el primer estat d’alarma «netejant, pintant i posant-ho tot en ordre» i van obrir a mitjans del mes de juny. «A l’estiu teníem 98 banquets contractats, moltes bodes i comunions ja es van passar al 2021 i es van fer les que es va poder, però amb molta menys gent, sense música, perquè no es podia ballar i amb els serveis que oferim, però, és clar, no és el mateix», diu Míriam Claver. Segons aquesta, a l’agost, ja es veia que, amb totes les limitacions imposades, era gairebé impossible mantenir un establiment que té aforament per a 1.600 persones i amb una plantilla estable de 30 persones i que ha arribat a ser de 120 treballadors els caps de setmana de més activitat.

Els ajuts a l’hostaleria del govern, afirma Claver, són completament insuficients per a un restaurant de les dimensions d’El Álamo d’Alcover. «No ho estem passant massa bé i volíem comunicar-ho als nostres clients. Hi ha gent que ha estat venint cada dia al restaurant a dinar, però no és suficient. Necessitem fer càterings i banquets. Amb el nostre model de negoci, fèiem grans compres al canal de distribució, la qual cosa ens permetia obtenir els millors preus i oferir àpats a preus molt competitius. Però tot és una cadena, si cauen els banquets i els grans esdeveniments, tot canvia: és el peix que es mossega la cua», explica Claver.

«Avui, dia de Sant Esteve, i envaïts per una profunda tristesa, no podem més que donar-vos les gràcies per tants moments inoblidables, tants somriures, tantes celebracions i tants brindis. Ha estat una experiència molt maca. Us portarem sempre als nostres cors». D’aquesta manera s’acomiadava El Álamo d’Alcover a les xarxes socials el 26 de desembre i desfermava una pluja de missatges de suport i d’incredulitat pel tancament d’un establiment on milers de persones han celebrat algun esdeveniment.