El relleu té nom de dona

En dos-cents anys d’història a l’Hostal Coca de Torredembarra n’han vist de tots colors. Però mai s’haurien imaginat que arribarien a celebrar l’efemèride en un context tan complicat com l’actual. «L’any passat va ser un desastre. Per tot el tema de la covid, i també perquè es va morir el meu marit, el Juan Coca», explica Matilde Martos, actual propietària de l’hostal. Ara ella en porta les regnes i compta amb la bona ajuda de les seves filles, Carolina i Meritxell Coca, que segueixen el llegat familiar al capdavant del negoci. Un establiment que obria portes el 1820 a peu de la carretera nacional. Amb el pas dels anys, aquell hostal que acollia els viatgers que arribaven amb els seus carros, va veure com la vila creixia al seu voltant i la carretera se n’allunyava, de manera que va quedar en un lloc central del nucli de Torredembarra. Amb el temps també se’l van fer seu els torrencs, convertint-lo en punt de trobada habitual.

«Som un negoci familiar de cuina tradicional. El més antic de la província i dels més antics de Catalunya i Espanya que han portat sempre una mateixa família», assenyala la Carolina. Amb 38 habitacions i espai per a prop de 200 comensals, la família ha vist passar generacions senceres de torrencs i també d’estiuejants i viatgers, que feien parada i fonda al Coca. Matilde Martos explica que entre els seus clients il·lustres de totes les èpoques s’hi compten «Alfons XIII, Jordi Pujol, Artur Mas, la família Botín i molta més gent. També persones conegudes que s’han quedat a dormir i, que per discreció, no n’hem volgut fer propaganda».

Ara són mare i filles les que treballen al negoci, i encara que totes tres coincideixen en el pensament que l’Hostal Coca ha de seguir funcionant amb les bases que l’ha fet tan famós, la Carolina i la Meritxell tenen algunes idees que resulten trencadores per a la mare: «En 199 anys hem tingut obert tots els dies, sense fer ni una sola festa. Ara les meves filles opinen que hauríem de tancar almenys un dia a la setmana», assegura la Matilde.

«Vam créixer aquí, perquè els pares vivien al mateix hostal, però nosaltres tenim família i les nostres cases, i volem treballar, però també pensem que necessitem algun dia de descans», afirma la Meritxell. Entre totes dues sumen cinc nets, explica la Matilde, esperançada que el relleu generacional no s’acabarà amb les seves filles. Elles admeten que, «encara que l’hostaleria és molt sacrificada i la gent cada vegada té més pressa i és més exigent», estan disposades a seguir el testimoni familiar. «És un orgull poder seguir amb el treball que van fer els besavis, els avis i els pares. Això no ho pot dir tothom. A més, els nostres clients van venint i estan contents, i això també ens compensa molt», assegura la Carolina.

«En la situació actual no sabia què fer», admet la Matilde. «Però que la gent vingui i estigui contenta ens ha ajudat a decidir-nos a obrir portes», conclou.