Els ingressos per covid-19 al Camp de Tarragona superen el pic de la segona onada

Els plans de contingència del Departament de Salut preveuen diferents escenaris d'adaptació dels recursos assistencials segons les necessitats del moment, que ara presenta un increment de casos «molt generalitzat». La principal prioritat és garantir la disponibilitat de personal, que porta deu mesos de molt desgast. Els contagis entre professionals comprometen la capacitat de resposta i per això ha calgut començar a desprogramar activitat no urgent a la regió.

Segons assenyala Descarrega, en cirurgia major ambulatòria (CMA) -les operacions sense ingrés hospitalari- l'afectació és superior al 50%. Els hospitals també desprogramen de forma progressiva altres intervencions no urgents i algunes proves diagnòstiques. «Estem prioritzant aquella patologia oncològica i la patologia de gravetat o urgent que necessita activitat quirúrgica. Tota la resta és susceptible de deixar de fer-se», adverteix.

El Departament de Salut no preveu habilitar espais externs per donar cabuda als nous casos. A Tarragona si fa falta es derivaran pacients a l'hotel Salut, que actualment presenta una baixa ocupació, i a l'hospital Sant Joan de Reus s'habilitaran llits en zones de l'edifici que tenen espai disponible. La capacitat total s'avalua i s'adapta per garantir el flux de pacients entre plantes hospitalàries, unitats de crítics i llits en sociosanitaris, segons l'evolució del malalt.

Les UCI afronten aquest increment de casos en un context de major ocupació. El confinament i la reducció de la mobilitat van fer que pràcticament no hi hagués pacients amb patologies 'no covid'durant la primera onada, però ara sí que conviuen amb aquest tipus de malalts. «Malgrat les restriccions vigents aquest volum encara és important i fa que tinguem una tensió a nivell de les UCI», assenyala el gerent.

Després d'haver apostat els darrers mesos per incrementar les places de tipus sociosanitari, també s'està apostant per reforçar la capacitat de les UCI. L'hospital Sant Joan de Reus passarà de forma fixa de 20 a 28 places d'UCI i a l'hospital Joan XXIII de Tarragona també hi ha previst un projecte per ampliar els 28 llits actuals. Salut també ha demanat a l'hospital de Santa Tecla que, temporalment, afegeixi sis llits d'UCI als nou de què disposa habitualment. Durant la primera onada es van habilitar diversos espais en tots els centres per acollir pacients crítics i semicrítics.

La vacuna, una esperança per a les residències

Descarrega apunta que, en aquest context, encara hi ha moltes residències de gent gran on apareixen brots -un únic cas ja se'n considera-, però que a diferència de la primera onada els cribratges continus als centres permeten controlar-les millor i reduir-ne l'impacte total. La residència que té una situació més delicada és STS Salou, amb un brot que va contagiar més del 80% dels residents i que ja suma 20 defuncions. S'espera, però, que la incidència vagi a la baixa.

Actualment, de les més de 60 residències de la regió n'hi ha prop d'una quinzena que estan considerades vermelles –amb casos actius de covid. Fins i tot, els darrers dies Salut ha intervingut les residències Feide a Reus i les Alzines a Tarragona perquè l'elevat nombre de personal de baixa ha exigit que alguna altra empresa gestioni temporalment aquests centres i els doti de professionals.

Aquest diumenge ja hauran rebut la primera dosi de la vacuna a totes les residències que no tenen brots actius i dilluns ja s'administrarà la segona dosi a la residència la Mercè de Tarragona. «En dues o tres setmanes un gran percentatge de residents i treballadors tindran prou defenses com per evitar tenir complicacions per la malaltia. Això ens donarà un punt de tranquil·litat i rebaixarà part de la tensió del sistema», apunta el doctor. La previsió és haver vacunat totes les residències i el personal essencial de primera línia durant el primer trimestre.

D'altra banda, Descarrega considera un «element anecdòtic» la vacunació de l'alcalde i un regidor de Riudoms aprofitant la campanya a la residència del poble. El gerent creu que «no va haver-hi mala fe per part dels implicats i que l'equip de vacunació té molt clar que ha d'aprofitar totes les dosis i no malmetre'n cap». La concatenació dels fets, apunta el gerent, es va generar per les pròpies exigències de conservació i caducitat dels vials de la vacuna.

Cal evitar la sensació de «falsa seguretat»

El màxim responsable sanitari al Camp de Tarragona avisa del perill de caure en una sensació de «falsa seguretat» per l'arribada de les vacunes. Així, subratlla que el vaccí garanteix que en un 95% dels casos no es desenvoluparà la malaltia, però que «de moment no es pot assegurar que la persona vacunada no pugui tenir el virus i transmetre'l». El gerent també demana no confiar-se davant un resultat negatiu de testos d'antígens o proves d'automostra.

La recepta per als propers mesos, insisteix, és la mateixa de sempre, també en els entorns de major confiança. «Distància, mans, mascareta i ventilació, i faltaria afegir-hi limitar la interacció social i evitar els contactes que no siguin imprescindibles», apunta. I afegeix: «La gran majoria de contagis apareixen per contactes familiars i socials, i almenys una quarta part d'aquests s'ha vist que eren fàcilment evitables».

Tarragona és una de les demarcacions amb menys percentatge de persones que han passat la malaltia i Descarrega opina que això pot haver fet que la segona onada hi hagi tingut un impacte major. La tercera onada, però, ja és aquí i si l'evolució es manté no descarta que calgui prendre «mesures més restrictives». En tot cas, insisteix el gerent, de moment el que cal és complir les mesures que ja hi ha implementades.