Llum verda al projecte de 87 hectàrees de plaques solars a Cabra del Camp

A més, la planta tindrà una sala de control i oficines -dos contenidors de 12 m2-, un magatzem, caseta de control d'accessos, zona d'aparcament, sistema de vigilància per càmeres i tancament perimetral de malla de 2,5 m metres d'alçada. Es contempla també la possibilitat de que el tancament sigui individual per parcel·les. L'accés es farà per camins agrícoles existents que es condicionaran si és necessari per al trànsit previst. També es preveu la línia d'evacuació d'11 quilòmetres fins a Puigpelat.

Un informe favorable condicionat

La Ponència ha emès informe favorable condicionat «atès que la proposta no s'adequa als criteris i objectius establerts a l'article 9 del Decret Llei 16/2019, de 26 de novembre, de mesures urgents per a l'emergència climàtica i l'impuls a les energies renovables». Així, resol que «la viabilitat del projecte resta condicionada a millorar la implantació sota el criteri de proporcionalitat i de respecte amb la matriu biofísica del territori, en el benentès que pot ser necessària la seva reducció».

A partir d'aquí, insta que l'informe d'impacte ambiental inclogui altres possibles alternatives per evacuar l'energia, a part de la SET Puigpelat, i adapti la dimensió de l'actuació al model parcel·lari i estructura del paisatge predominant de l'entorn, entenent aquests elements «com un valor a preservar». També demana alternatives sobre el tancament perimetral de la planta i que, en cas de ser imprescindible, no suposi cap perill per a la fauna terrestre i aus de la zona -com ara l'àliga cuabarrada.

A la vegada, demana un estudi detallat de la fauna existent, mesures per afavorir la biodiversitat de l'àmbit, respectar al màxim possible de les taques boscoses existents a l'àmbit i, en la mesura del possible, fer plantació per potenciar-ne de noves, i adoptar mesures per a la correcta inserció de la planta en el paisatge. També posa sobre la taula les sinèrgies i l'impacte acumulatiu amb un altre parc solar fotovoltaic proper, Almenara Solar, amb el qual es volen compartir instal·lacions.

El territori aplaudeix el projecte

Aquestes consideracions ambientals, però, no preocupen l'Ajuntament de Cabra, que assegura haver-hi un posicionament favorable unànime de la resta de municipis afectats. «Són alguns paràmetres mediambientals salvables que fàcilment es podran complir», explica a l'ACN el regidor d'Urbanisme, Miquel Castañón. A l'Ajuntament recentment han rebut la visita dels promotors per explicar-los l'informe del projecte amb detall. El municipi, que havia tingut altres pretendents, està ben convençut.

Segons Castañón, la promotora fins i tot s'avenia a signar un conveni de col·laboració per deixar constància de compromisos, com ara l'ocupació laboral que generarà -una cinquantena de llocs de treball durant els mesos de construcció de la planta i una plantilla fixa de cinc persones un cop entri en funcionament. També es comprometen a subcontractar empreses del territori, així com també en jardineria i a mantenir els camins que desemboquin a la parcel·la, directament o indirectament.

Sistema 'agrivoltaic'

En definitiva, l'Ajuntament està decidit a aplanar el camí a la promotora perquè s'implanti al territori. «Els ho facilitarem perquè tirin endavant el projecte, entenem que tot és bo, els pagesos amb els quals negocien estan tots molt contents amb el tracte i, a més, és energia neta i ens proposen el sistema agrivoltaic, és a dir, combinant fileres de plaques solars i de conreu», afirma Castañón.

El municipi parteix de l'experiència d'altres energies renovables. Al terme hi ha un parc eòlic, la Serra Voltorera, amb deu molins i més de 100 kW. «I això sí que suposa molt més impacte que la fotovoltaica», manifesta el regidor, el qual reconeix que el projecte també suposarà un bon pessic econòmic per a les arques municipals -el primer any es podrien arribar a ingressar fins a mig milió d'euros.

L'Ajuntament ja somia en desenvolupar projectes pendents. El més desitjat: fer-se amb la cooperativa, obra de Cèsar Martinell, catalogada com a Bé Cultural d'Interès Local, actualment a la venda, i reconvertir el celler en un museu. Cabra i el Pla de Santa Maria va ser la ubicació seleccionada de les quatre plantejades a la comarca i l'únic al Camp de Tarragona amb vist-i-plau condicionat de la Generalitat.