Calvet assegura que la qualitat de l'aire al Camp de Tarragona «és bona»

Un dels propòsits, segons el Govern, és complementar l'anàlisi actual de les mitjanes anuals dels Compostos Orgànics Volàtils (COV) amb un treball que abordi la monitorització de les puntes episòdiques. El principal obstacle a salvar, segons Calvet, és que en alguns casos no hi ha estudis previs ni tecnologia disponible per a portar-ho a terme.

La directora general de Qualitat Ambiental, Mercè Rius, ha afirmat que les puntes dels episodis de contaminació més recents han anat disminuint i que «les dades màximes se situen en les que hi havia fa una dècada». I ha afegit: «En general els valors han anat baixant al llarg del temps i tot el que estem mesurant fins ara està molt per sota dels límits que a Salut li podrien preocupar».

En concret, el conseller Calvet ha assenyalat que els elements contaminants que es van analitzar durant el 2019 no van superar «en cap cas» els valors objectius que marca la normativa i això, segons ha apuntat, significa que la indústria «ha madurat prou els seus processos». «La qualitat de l'aire és bona i els ciutadans han d'estar tranquils», ha sentenciat.

Malgrat tot, Calvet ha admès que en municipis com Constantí, Perafort i Puigdelfí, i Tarragona, és on es detecten els nivells «més alts» de COV, també perquè són les zones «amb més punts de mostreig i on es disposa de més dades», ha dit. Durant el 2019 es van supervisar unes 5.900 dades diàries i, mensualment, es van validar 181.000 dades d'equips automàtics.

L'any 2020 la pandèmia també ha contribuït a reduir la contaminació atmosfèrica al Camp de Tarragona, sobretot pel que fa al diòxid de nitrogen. La directora general de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic, Mercè Rius, ha indicat que la reducció s'atribueix bàsicament al trànsit perquè la gran indústria ha mantingut l'activitat en considerar-se un sector essencial.

El Govern ha avançat que, amb la intenció d'actualitzar els equipaments, s'incorporen nous sensors de partícules i un detector de clorur d'hidrogen -aquest a l'estació de Vila-seca-. A més, de forma «imminent» es posarà en marxa un projecte per a l'ús de modelització amb el Barcelona Supercomputing Center (BSC) per a avaluar la qualitat de l'aire. La modelització permetrà disposar d'un pronòstic per a tot Catalunya a una escala d'1x1km respecte a la de 4x4km existent en l'actualitat. Aquesta eina permetrà predir episodis de contaminació i ajudarà a millorar la planificació de la qualitat de l'aire.

D'altra banda, Mercè Rius ha afegit que s'ha reforçat el grup de control ambiental que es desplaça in situa mesurar els compostos i que enguany també es llogarà un cromatògraf portàtil. «Els models del BSC i del Meteocat ens diran on es poden desplaçar les masses d'aire i ens desplaçarem a fer mesures amb aquest aparell», ha detallat.

Pel que fa al desplegament dels sensors químics del Plaseqta, Mercè Rius ha apuntat que aquest equipament està previst «per un cas d'emergència» al marge de l'actual xarxa d'estacions de vigilància. En tot cas, ha garantit que «si Protecció Civil determina que cal analitzar algun altre compost evidentment amb aquest projecte de nous sensors s'incorporarà».