Diari Més

Judici atemptats 17-A

La fiscalia diu que Driss Oukabir era membre de la cèl·lula i va participar «logísticament» en els atacs

El ministeri públic admet que l'Audiència Nacional només pot jutjar els fets previs a l'explosió d'Alcanar

Driss Oukabir, a l'inici del judici dels atemptats de Barcelona i Cambrils.

L'exparella de Driss Oukabir: «Vivia de mi, jo havia d'estar a casa, fer el menjar i mantenir-lo»ACN

Publicat per
ACN

Creat:

Actualitzat:

La Fiscalia de l'Audiència Nacional veu evident que Driss Oukabir formava part de la cèl·lula gihadista del 17-A i va col·laborar «logísticament» en la preparació dels atacs, tot i que després de l'explosió del xalet d'Alcanar es van haver de canviar els plans i ell ja no hi va participar. Miguel Ángel Carballo ha assegurat que hi ha moltes proves que Oukabir sabia què estaven preparant i hi va participar, tot i intentar esborrar el seu rastre. A més, no veu creïble el suposat allunyament de la religió que defensa l'acusat, que s'enfronta a una petició de la fiscalia de 36 anys de presó per pertinença a organització terrorista, tinença i fabricació d'explosius i conspiració per provocar estralls terroristes.

En el seu informe final, Carballo ha reconegut que els tres acusats no estaven en condicions de participar directament en els atemptats del 17 d'agost després de l'explosió d'Alcanar. «No hi havia un pla B» ha assegurat, i per això hi va haver la improvisació posterior a l'explosió del laboratori d'explosius. En aquest sentit, Carballo ha admès que el judici a l'Audiència Nacional contra Oukabir, Mohamed Houli i Said Ben Iazza és només pels fets previs a l'explosió d'Alcanar, no pas pels atemptats terroristes a la Rambla de Barcelona i el passeig marítim de Cambrils, ja que tots els autors directes dels dos atacs estan morts.

La fiscalia no té cap dubte que la cèl·lula era autònoma però formava part de la «nebulosa» creada pel Daesh, amb qui compartia objectius, mètodes i vincles ideològics. El ministeri públic creu que els joves de Ripoll «no encaixaven al seu país d'origen ni al país d'acollida», i que l'imam Abdelbaki Es-Satty els va mostrar una «falsa atmosfera sagrada» i els va fer «creure» que una visió rigorista de la religió els salvaria. La influència dels missatges islamistes radicals a través d'internet es va veure complementada pel mateix imam fora de les xarxes.

Respecte Driss, el fiscal ha enumerat els nombrosos indicis que l'apunten com un dels encarregats de la logística dels atemptats, tot i els seus intents per no ser detectat a través del telèfon mòbil, utilitzant paraules clau i no parlant de certes qüestions. No obstant això, el ministeri públic no es creu la defensa d'Oukabir, que l'assenyala com un jove que no seguia els preceptes de l'Islam, ja que bevia, fumava, es drogava, no resava i tenia gos. Segons el fiscal, Oukabir es va anar apropant a la religió cada cop més i «potser era el més díscol del grup i tenia una conducta erràtica», però va participar en els preparatius, tenia «fe en les seves creences religioses» i no va intentar aturar els atacs, sinó que se'n va desmarcar a l'últim moment perquè no s'orientaven com ell volia.

Carballo també veu «clarament flagrant» la participació de Mohamed Houli, ferit en l'explosió d'Alcanar, a qui demana 41 anys de presó, i acusa al tercer acusat, Said Ben Iazza, de ser un «conscient col·laborador». Contra aquest últim al·lega que les poques vegades que sortia de Castelló era per anar a Alcanar, i que era fàcilment localitzable en persona o per telèfon fix a la carnisseria on treballava. A més, va deixar la seva furgoneta frigorífica als terroristes sense demanar-los el DNI ni el telèfon, cosa que evidencia que hi tenia molta confiança, i també els va facilitar documentació per comprar precursors d'explosius. Així, el fiscal assegura que la «ignorància deliberada» també és delicte i que no cal compartir els objectius terroristes per ser condemnat per col·laboració. Per aquest delicte la fiscalia li demana vuit anys de presó.

tracking