Troben més de 300 gravats i restes de carbons dins la cova de la Font Major a l'Espluga

En aquesta sala els especialistes hi han trobat una fina capa de restes orgàniques amb microcarbons que indiquen activitat a la cova entre 36.000 i 37.000 anys enrere. Tota una prova objectiva per a la datació de l'espai, donat que només amb els gravats és molt difícil afinar l'antiguitat. «No era un lloc d'hàbitat, hi entraven amb torxes o llànties i vam buscar elements que haguessin deixat durant aquestes visites que ens permetessin datar el santuari», explica l'arqueòleg Josep M. Vergès, coordinador de la investigació.

«Un santuari de primera divisió»

Vergès ho considera un «santuari de primera divisió», en tractar-se d'una col·lecció d'art rupestre de fa 15.000 anys que sorprèn per la quantitat i diversitat de gravats -amb figures d'animals i, sobretot, signes abstractes-, i que passés per alt durant tant temps. Malgrat ser a molta profunditat, contínuament hi passaven grups de visitants intrèpids que, fent la ruta d'espeleologia, es recolzaven als fràgils laterals de la cavitat, la qual cosa fa pensar que s'han perdut tants gravats com els que s'han trobat.

En descobrir-se el santuari, aquest tram va quedar clausurat, només accessible a l'equip d'arqueòlegs. Ara volen investigar si hi ha més ramals ocults, taponats pels sediments, amb prospecció geofísica. «Per l'estructura de la cova, pensem que hi pot haver altres galeries pel costat», apunta Vergès. També s'han trobat evidències arqueològiques que indiquen la possible existència d'una altra boca d'entrada, ara taponada, propera als gravats que explicaria com els humans van fer-los a tanta profunditat.

La investigació, en plena covid-19

Malgrat haver hagut d'aturar les excavacions durant mesos per la covid-19, els arqueòlegs de l'IPHES han pogut avançar molta feina a la cova de la Font Major: prospeccions i catalogació de nous gravats -fins arribar als més de 300-, documentació de la cova amb tecnologia 3D per poder en un futur visitar l'espai a través de realitat virtual, i fotogrametria per tenir textures d'alta resolució dels panells. Els arqueòlegs volen saber què va passar des de temps pretèrits dins la cova -en alguns períodes, inundada.

«Volem combinar la informació de la part geològica amb la de les ocupacions humanes i obtenir datacions dels sediments per saber què i quan va passar», afirma. En paral·lel, durant aquest any, els arqueòlegs també van intervenir en una altra galeria molt pròxima als gravats, la Sala del Llac, on hi ha una zona de culte d'entre finals de l'edat del bronze i l'edat del ferro. És un santuari protohistòric molt més modern -d'uns 2.600 anys-, que també s'està investigant i on el doctor Salvador Vilaseca ja hi havia localitzat restes d'urnes.

«Volem barrejar la part geològica amb la d'ocupacions humanes, i, alhora, fer una datació dels sediments», afirma. En paral·lel, durant aquest any, els arqueòlegs també van intervenir en una altra petita galeria molt pròxima als gravats, la Sala del Llac, on hi ha una zona de culte iber. És un santuari protohistòric molt més modern -de 2.600 anys-, que actualment també s'està investigant i on el doctor Salvador Vilaseca, descobridor de la cova l'any 1956, ja hi havia localitzat restes d'urnes funeràries.

De manera conjunta, l'Ajuntament de l'Espluga de Francolí i l'IPHES estan fent gestions per redactar un projecte de valoració patrimonial i socialització dels conjunt de gravats paleolítics. Aquesta iniciativa es durà a terme tenint en compte diversos agents i institucions del territori. Situada dins del nucli urbà, la cova de la Font Major de l'Espluga, una de les set coves més llargues del món formades en conglomerats, rep uns 35.000 visitants a l'any i n'ha arribat a tenir fins a 50.000, des que es va obrir al públic el 1994.