El Castell de Vila-seca exposa 35 fotografies inèdites d'Agustí Centelles positivades pel seu fill

Natàlia Chocarro, directora de projectes externs de la Fundació Vila Casas, ha destacat que les fotografies inèdites tenen «un valor incalculable» i permeten contextualitzar molt millor la vida i obra de Centelles. «És el relat de l'horror, tamisat per la mirada poètica del fotoperiodista. Una mirada que copsa a l'instant el moment precís», ha declarat aquest dijous a la tarda en roda de premsa.

Segons el comissari de l'exposició, Daniel Giralt-Miracle, tant l'obra que Centelles va desenvolupar durant la seva etapa com a reporter d'esdeveniments esportius, retrats o actes populars, com la que el va convertir en un cronista de guerra, està marcada per al suma de tres elements fonamentals: «l'instint periodístic, la intel·ligència visual i el fet de tenir un instrument idoni com la Leica», una càmera que va rebre als 13 anys de mans del seu pare.

Les fotografies exposades documenten la Guerra Civil espanyola i els moments previs i posteriors. La mostra s'estructura en sis àmbits expositius: La República, 1931-1936; 19 de juliol i l'inici de la Guerra Civil; El Front (Retrats del Front); Rereguarda; El Camp de Concentració de Bram, i una darrera secció on es mostren els 35 R-prints, les còpies digitals realitzades pel seu fill, que mai abans havien estat exposades.

Acompanyades totes elles d'escrits documentals, les fotografies que es poden veure a l'exposició ajuden a entendre aquells anys convulsos i, en paraules de Giralt-Miracle, «conformen el millor testimoni d'un ciutadà republicà que va saber captar els moments irrepetibles de la nostra història i també els incidents més dramàtics de la nostra incivil contesa».

Una maleta amb 5.000 negatius

Poc abans de la caiguda de Barcelona, l'any 1939, Centelles es va exiliar a França, on també va enregistrar el drama dels refugiats del camp d'internament de Bram, on va ser empresonat. Quan va aconseguir sortir-ne, es va establir a Carcassona i va col·laborar amb les forces de la resistència fins que, perseguit per la Gestapo, va decidir de tornar clandestinament a Barcelona, després de deixar a cura d'uns amics una maleta amb 5.000 negatius d'imatges capturades durant la República i la Guerra Civil.

El 1976, després de la mort de Franco, Centelles recupera l'arxiu que havia estat amagat a França i, de tornada a Catalunya, positiva els negatius. L'octubre de 2010, la Fundació Vila Casas va adquirir 145 obres per tal de poder conservar a Catalunya els darrers revelatges originals fets per Centelles que quedaven al mercat. Una operació que va fer de manera conjunta amb l'Ajuntament de Barcelona, qui es va oferir a custodiar la col·lecció en el fons de l'Arxiu Fotogràfic de Barcelona per tal de garantir-ne la conservació i, alhora, posar-la a l'abast de la ciutadania.

Un reclam de primer nivell per a Vila-seca

L'alcalde de Vila-seca, Pere Segura, ha destacat que l'exposició situa la vila com un referent en el mapa cultural. El consistori confia que aquesta proposta esdevingui un reclam, tant per a les persones de la comarca i la resta del Camp de Tarragona, com dels visitants que espera rebre al municipi quan la campanya turística pugui arrencar amb certa normalitat.

La segona proposta expositiva impulsada per l'Ajuntament de Vila-seca i la Fundació Vila Casas al Castell de Vila-seca es posarà a disposició de la comunitat educativa mitjançant diversos tallers. Els visitants podran entrar-hi de forma gratuïta fins al juny. La mostra ofereix visites guiades i la possibilitat de descarregar-se una audioguia per codi QR per poder aprofundir en les fotografies.

La regidora de Cultura de l'Ajuntament de Vila-seca, Manuela Moya, ha destacat que 'Antoni Tàpies. La resistència del signe', la primera exposició fruit del conveni amb la Fundació Vila Casas, va superar els 5.000 visitants «en un entorn de protocol covid i diferents escenaris de confinament». Un èxit que esperen repetir amb l'obra d'Agustí Centelles, que es podrà visitar fins el 19 de setembre.