Medi Ambient
Veïns i empresaris de Pontons, Aiguamúrcia i Querol exigeixen aturar el segon parc eòlic projectat a la zona
La Generalitat va tombar el primer projecte, que preveia la instal·lació de nou grans aerogeneradors
El col·lectiu presentarà al·legacions aquesta setmana en contra del parc energètic i a la línia elèctrica d'evacuació de Pontons a Puigpelat, obres impulsades per l'empresa Eòlica La Conca 3 SL. Consideren que les intencions de la firma suposen «un greu impacte ambiental» sobre el medi i el patrimoni natural del Penedès i asseguren que les obres afectarien negativament l'economia local agrària, vitivinícola, enoturística i d'allotjaments rurals i cases de colònies.
Segons el GDT, el projecte del Parc Eòlic Pontons II es basa en una diagnosi del territori amb «poc rigor científic». Els opositors retreuen als impulsors que obviïn les aus que habiten a la zona, i asseguren que la informació sobre les espècies d'amfibis, rèptils i mamífers és incompleta. Al mateix temps, lamenten la manca de dades sobre la flora estesa al territori.
El grup contrari a la infraestructura també adverteix que el lloc on es preveuen aixecar els quatre molins de vent està considerat espai de protecció especial al Pla Territorial Metropolità de Barcelona, així com al Pla Director Territorial de l'Alt Penedès. En aquest sentit, en destaquen el seu interès natural i agrari, com a espais connectors i com a sòl de protecció especial.
En el cas de la línia elèctrica, el col·lectiu avisa que l'afectació va més enllà dels tres municipis, i que també malmetrà terrenys del Pont d'Armentera, Vila-rodona, Alió i Puigpelat. La línia, de quasi 30 quilòmetres, està envoltada de quatre espais de la Xarxa Natura 2000, subratllen, mentre asseguren que no està justificada si finalment els parcs eòlics no tiren endavant.
Finalment, el GDT adverteix que aquestes infraestructures poden provocar un «fort impacte visual» perquè temen que es podran veure «des de tota la plana penedesenca». «No s'explica quin retorn tindrà per al territori», apunten, tot assegurant que la seva construcció seria una «hipoteca per al futur».