Pobles de Tarragona acolliran refugiats per no perdre població

Posteriorment, des de l'entitat es va decidir engegar una prova pilot i es va fer una crida als 337 ajuntaments associats per si estaven interessats en formar part del projecte. D'entre els disposats se n'han seleccionat una vintena, de diferents punts del país. El següent pas serà que dues o tres famílies visitin els pobles per veure en quin indret «poden encaixar millor». «Si una família que al seu país vivia a 4.000 metres d'alçada ara la poses a un poble arran de mar, potser no funcionarà», raona Camps.

Una de les localitats seleccionades per formar part del projecte és Senan (Conca de Barberà). Té una cinquantena d'habitants i la seva alcaldessa, Carme Ferrer, assegura que la iniciativa pot ser positiva per totes les parts. «Ells per a nosaltres són una nova oportunitat de crear noves sinèrgies, aprendre coses d'altres cultures i diversificar els municipis», apunta.

A Senan encara no tenen clar quina feina faran els nous veïns. «Tenim vàries necessitats: manteniment, suport administratiu a l'ajuntament, gestionar el local cultural i social que tenim tancat...», concreta. A banda, tampoc descarta que pugui treballar fora del municipi, si el perfil professional de la persona refugiada li ho permet, i remarca que moltes d'elles tenen estudis i estan «molt preparades».

On sí que ja ho han decidit és als Guiamets (Priorat) i la tasca serà la d'ajudant d'agutzil. El sou no suposarà cap despesa als consistoris ja que el lloc de treball estarà subvencionat pel SOC a través d'un conveni amb l'AMC que se signarà properament. Ara els cal trobar una família que encaixi al municipi. L'alcalde, Miquel Perelló, apunta que també tenen forçar clar on podrà viure aquesta família. Una situació que pot ser més complexa del que sembla a priori, ja que l'habitatge als municipis petits és «un greu problema» perquè si bé és cert que hi ha moltes cases buides, «no es venen, ni es lloguen, ni es reformen i n'hi ha que estan abandonades», comenta Perelló. Al poble tenen la sort de tenir un edifici amb pisos disponibles i l'ajuntament assumirà el lloguer d'un dels apartaments per tal que s'hi instal·li la família nouvinguda.

Integració a llarg termini

Més enllà que les persones refugiades tinguin l'oportunitat de tenir feina durant un any, la finalitat de la iniciativa és que s'integrin al poble i hi puguin viure més temps. Per facilitar-ho els ajuntaments buscaran veïns perquè els facin de mentors i així se sentin més acompanyats. De fet, l'ACM també impulsa un projecte d'inclusió al municipi amb la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), per tal de desenvolupar-lo a través de l'escola o d'associacions locals. La voluntat és engegar-lo abans que arribin les famílies per tal que els residents coneguin les particularitats de les persones refugiades i trencar estigmes.

«Als nostres municipis no els hi costarà integrar-los», assegura l'alcaldessa de Senan. Als Guiaments tenen previst fer aviat una reunió de poble on exposaran als veïns la necessitat de trobar mentors i Perelló es mostra convençut que trobaran voluntaris.

Paral·lelament, Camps explica que també es posarà en marxa un programa europeu per fer un seguiment de les famílies un cop acabin el contracte de feina, per tal que puguin trobar una nova ocupació o convertir-se en emprenedors. «Tots els ajuntaments tenim proveïdors i durant el primer any sabrem si aquella persona és bona per fer la feina. Si les empreses amb les qual tenim contacte necessiten gent, nosaltres els hi podrem oferir treballadors», remarca Camps.

La intenció de l'ACM és que cada poble pugui acollir una família cada any. Si l'acollida és exitosa i un cop finalitzada la subvenció aquelles persones poden continuar vivint pels seus propis mitjans al municipi, podrà arribar una altra família a començar el procés. Si això acaba succeint, s'hauran assolit tots els objectius. «Els pobles ens repoblarem, donarem sortida als refugiats i ens haurem enriquit culturalment i intel·lectualment. És la quadratura del cercle», finalitza Camps.