La qualitat de l'aire empitjora el 2020 a la majoria de punts analitzats del Camp de Tarragona

Segons ha explicat Francesc Borrull, director de l'estudi i catedràtic de química analítica de la Universitat Rovira i Virgili (URV), molts d'aquests gasos no estan regulats per normativa. De fet, tan sols ho està el benzè, mentre que per a l'1,3 butadiè hi ha recomanacions sobre nivells màxims. Un dels més acceptats i que és el que utilitza l'Observatori és el del ministeri de medi ambient d'Ontario (Canadà).

Borrull ha concretat que generalment els gasos que estan regulats són els que afecten la població i que deriven del trànsit. «Al Camp de Tarragona tenim el problema de la proximitat entre indústria i població. Els COV són una problemàtica que potser no està prou tractada, i és el que fem a l'Observatori», ha indicat. Les anàlisis es recullen a partir de «sistemes de mostreig passiu», una mena de «tubs» que recullen els gasos i que es poden col·locar en fanals, arbres o balcons.

Puntes d'1,3 butadiè

Els resultats de l'informe apunten que els nivells de benzè, un COV tòxic, estan força per sota del límit fixat en 5 micrograms per metre cúbic (µg/m3) de mitjana anual. «Cap dels punts arriba a 1,5», ha remarcat el catedràtic. Els llocs amb els registres més alts són Constantí, amb 1,48 i 1,39 -hi ha dos punts de mostreig-; La Pineda (1,05), Bonavista (0,98) i Campclar (0,94).

Pel què fa a l'1,3 butadiè, el límit màxim recomanat per l'autoritat canadenca és de 2 µg/m3. Borrull ha explicat que és un compost que «normalment surt pels tubs d'escapament dels cotxes i que es descompon molt ràpidament», cosa que fa que sigui «difícil trobar-lo en llocs urbans». Tot i això, «al Camp de Tarragona les empreses l'utilitzen per fer polímers».

Amb tot, les mitjanes anuals no arriben al límit recomanat, si bé «es nota incidència en les poblacions properes al polígon nord, per la proximitat amb la planta de producció», ha indicat. Al polígon sud, també se'n detecta, «però sense grans puntes». Malgrat això, el punt de mostreig que ha registrat nivells més alts d'1,3 butadiè és el Complex Educatiu de Tarragona, situat a tocar del polígon sud. De mitjana, el 2020 es va situar en 1,70 µg/m3, seguit del Morell (1,43) i Bonavista (1,42).

Les dades de l'Observatori de la Qualitat de l'Aire també indiquen que en aquest compost hi ha una dispersió dels resultats considerable. Així, si la mitjana del Complex Educatiu va ser d'1,70, es van registrar puntes de gairebé 4,5. La recomanació de 2 µg/m3 també es va superar puntualment en nou punts de mostreig més: els dos de Constantí, els dos del Morell, Puigdelfí, Bonavista, Campclar, la Canonja i Torreforta.

Tendència a l'alça el 2020

L'estudi presenta també una evolució dels registres respecte els resultats del 2019. Ho fa en tres àmbits: la suma dels 60 COV analitzats, i a banda el benzè i l'1,3 butadiè.

En la suma dels COV, en 12 dels 21 punts propers a la indústria petroquímica el 2020 els nivells van ser superiors als del 2019. Tan sols el Complex Educatiu de Tarragona i Torreforta superen lleugerament els 40 µg/m3. Alcover i Vilallonga del Camp presenten els nivells més baixos. Amb tot, el punt amb els índex més elevats de tots els estudiats és Barcelona, per sobre dels 50 µg/m3. Tot i això, durant el 2020 va reduir més de 10 µg/m3 els seus registres.

Pel què fa al benzè, la tendència també va a l'alça en 12 dels 21 espais. La Pineda, Bonavista i el Complex Educatiu és on més creixen els nivells registrats d'aquesta substància, mentre que a Torreforta i la Pobla de Mafumet és on més cauen. En aquest cas, bona part dels municipis i barris del Camp de Tarragona presenten xifres superiors a les de Lleida o Girona, i alguns com Constantí estan força per sobre de Barcelona.

Finalment, també s'han detectat increments en els nivells mitjans d'1,3 butadiè en 13 de les 21 zones estudiades a l'entorn de la petroquímica. En línies generals el creixement es concentra a l'entorn del polígon petroquímic sud, mentre que els descensos s'agrupen al voltant del polígon nord. En aquest cas, generalment els barris i localitats més propers a la indústria petroquímica són els que presenten uns índex més elevats, per sobre dels de Barcelona, Girona i Lleida.