Un museu del tren als baixos de casa

Tot plegat va començar als anys quaranta a Vila-seca. «En un poble de 3.000 habitants, l'entreteniment els diumenges en sortir de missa era anar a veure a passar el tren. Veiem com arribava el correu, els xafarots miraven qui pujava i qui baixava, i jo veia aquelles màquines, el fum i el foc», explica Xavier Gavaldà. Aquest canongí de naixement recorda que el seu primer tren se'l va fer amb una capsa de sabates. «Però la meva obsessió va continuar i, als quinze anys, amb els primers cèntims que vaig guanyar, em vaig comprar un tren elèctric de joguina», recorda. El col·leccionista assenyala com una figura clau en la seva afició «un ferroviari que va venir a casa més endavant» que, assegura, va ser la seva «perdició». L'home, en veure la passió del jove pels trens, li va regalar un fanal de tren autèntic. Des de llavors, Gavaldà ha fet milers de quilòmetres a la recerca d'objectes relacionats amb el món del tren des del 1848, quan s'inaugura el tren Barcelona-Mataró, fins als anys cinquanta del segle passat, quan s'acaba el vapor. «Lo meu són els trens de fum», assegura.

El resultat de tota una vida de recerca el té als baixos de casa seva, un immoble que es va comprar juntament amb la seva dona –que també és col·leccionista–, perquè a l'anterior vivenda ja no hi cabien. En un espai de 90m2, el Xavier hi té incomptables documents, eines, estris i objectes que podrien ser perfectament el fons d'un museu dedicat al ferrocarril. A més, detalla el col·leccionista, tot està restaurat i correctament documentat.

Així, a casa del Xavier Gavaldà s'hi poden veure peces tan curioses com una biela d'una locomotora de vapor, cartells i matrícules de trens, llums, senyals, eines, bitllets, taquilles i fins i tot un departament de vagó, amb els seients, el revestiment de fusta, els llums i la finestreta. Tot plegat és fruit dels viatges i els quilòmetres recorreguts pel col·leccionista canongí, sempre atent a allò que pogués trobar i, en moltes ocasions, fins i tot salvar de la destrucció. «Hi va haver un any que es van tancar 2.000 quilòmetres de línies de ferrocarril perquè no eren rendibles. Passaves per una estació abandonada i veies que havien rebentat portes i finestres», explica. El mateix departament que té a casa el va salvar del desguàs d'una estació abandonada.

A tots aquests objectes s'hi suma una maqueta de grans dimensions que reprodueix les estacions i els trens de l'època del vapor, i que és un dels grans orgulls del col·leccionista.

Encara que Xavier Gavaldà reconeix que el que més li agrada és poder ensenyar la seva col·lecció a les persones que tenen interès pel tema, el col·leccionista admet que la seva il·lusió seria que, el dia que ja no hi sigui, no s'acabi perdent. Conscient que els seus fills i nets no senten la seva mateixa passió, el seu desig seria poder-ho donar desinteressadament per tal que tota aquesta feina que, durant tants anys l'ha fet tan feliç, pugui ser conservada i exposada.