Robert Gerhard, el virtuós compositor vallenc a qui el reconeixement «li va arribar tard»

La casa nadiua: poc coneguda i en estat deteriorat

En el 125è aniversari del naixement del compositor i músic Robert Gerhard, continua sent un artista desconegut per gran part de la societat. Bon exemple d'aquest desconeixement n'és la seva casa nadiua a Valls, a la qual no s'hi pot accedir i només és visitable des de l'exterior. Una placa a la façana recorda que Gerhard va néixer en aquell immoble, sempre habitat per llogaters.

L'edifici està deshabitat des de fa almenys vint anys, una inactivitat que contrasta amb el ritme frenètic als baixos, on hi ha un negoci de materials per a la construcció. Tota la finca és de la seva propietat, inclòs un magatzem al darrere, espai pel qual la família de Gerhard, dedicada a l'exportació de vins, va decidir establir-s'hi uns pocs anys. Allí va néixer el primer dels tres fills, Robert, el 25 de setembre de 1896.

Els records d'un nebot

De mare francesa i pare suís-alemany, va ser educat en un entorn cultural català. Robert Gerhard va sentir des de ben menut una gran atracció per la música, segons relata a l'ACN el seu nebot -fill del germà més petit, Ferran. Explica que el tiet de petit, que era molt entremaliat, es va escapolir de la mainadera, atret per la música d'un organista ambulant, i va acabar perdut als afores.

El nebot el recorda com una persona de caràcter agradable i accessible. «Malgrat no tenir fills amb la Poldi, la seva dona, quan parlava amb una criatura com ho era jo, sabia posar-se al seu nivell, i relacionava la música amb la natura perquè un nen el comprengués; però quan s'inspirava i es posava a composar, ens deia que no l'atabaléssim», explica Ferran Gerhard, que es diu com el seu pare.

Amb 90 anys d'edat, recorda infinitat d'anècdotes. També li ve present que la Poldi va exercir una gran influència en la carrera de Gerhard. L'instava sempre a composar i pràcticament li feia de representant. També va compondre bandes sonores per al cinema. «Un cop, per a una pel·lícula, li van demanar que la música no es pogués relacionar amb cap nació i ell va fer una sardana!», relata, tot rient.

La música en la clandestinitat

En relació al poc coneixement de l'obra de Gerhard a Catalunya, cal tenir present que la seva música s'havia d'escoltar clandestinament a través d'emissores com la BBC. Les seves audicions s'anunciaven per Valls d'amagatotis. «Seguir-les era una activitat clandestina i perillosa», afirma el nebot. Sintonitzar ràdios que poguessin difondre idees contràries al règim franquista estava prohibit.

Gerhard, en plena febre creativa, anava rebent encàrrecs musicals a Anglaterra. Allí la seva música interessava, mentre que a Catalunya era pràcticament ignorada, i va desistir definitivament de tornar. Un historiador local recull que l'arribada l'any 1967 d'un equip de la BCC per filmar un reportatge sobre el compositor va sorprendre els vallencs. Desconeixen de qui es tractava.

Reconeixement tardà i un fons repartit

Era un músic cosmopolita, la seva música sovint era incompresa i poc popular; ara, però, ja se li fan molts reconeixements», es congratula el nebot, entre partitures i fotografies familiars del tiet. Tota la documentació que conservava la família l'ha donat a l'arxiu de l'IEV, si bé el fons més extens de Gerhard es troba a la biblioteca de la Universitat de Cambridge, ciutat on el compositor va morir l'any 1970.

«Va marxar molt jove de Valls, però no es va desvincular mai de la ciutat, on hi vivia la seva família; sempre que podia hi tornava», apunta Olga Ger, responsable del fons de l'IEV. L'entitat va habilitar una aula de recerca del compositor i ara vol obrir aquest nou centre d'interpretació sobre Gerhard, també en dependències de l'IEV. La voluntat és inaugurar-lo el pròxim mes de setembre.