Com era ser jove en l'era predigital?

El Marc és un adolescent de setze anys. Va a l'institut, té xicota, amics i uns pares que se l'estimen. Un dia, els pares li diuen que, després de vint anys de matrimoni, han decidit separar-se. El Marc ha de mastegar la notícia però li falta informació. Què ha passat? Per què té la sensació que no li expliquen tota la història?

Aquest és el punt de partida de la novel·la juvenil No podria ser més feliç, del vallenc Josep Escarré i Reig, guanyadora del Premi Altea de Literatura Infantil i Juvenil.

La història arrenca l'abril de 1985, en un context clarament predigital. «Pel tema que tracta el llibre, m'interessava que no hi hagués mòbils, Internet ni xarxes socials», explica Escarré. D'aquesta manera, els protagonistes es veuen forçats a comunicar-se per altres vies, com els contestadors automàtics o les cartes escrites a mà. En aquest mateix sentit, l'autor assenyala que aquest context sense connexió pot ser també interessant a l'hora de treballar la novel·la amb uns adolescents incapaços d'imaginar-se un món sense mòbils, Instagram o Facebook. A més, afegeix l'autor, traslladar-se als anys vuitanta, quan la llei del divorci era recent, li permetia plantejar «com reaccionaria un adolescent de l'època davant un fet que ara està a l'ordre del dia però que llavors no era gaire comú».

La història es clou l'any 2005, amb un salt temporal on ens trobem un Marc ja adult i que ens convida a reflexionar sobre com ha canviat la societat en només dues dècades.

Encara que la novel·la està escrita pensant en el públic juvenil, Escarré confia que pugui resultar interessant també als pares: «Considero que els dos temes que desenvolupa la història són prou importants perquè les parelles també s'hi puguin implicar i comentar-los amb els seus fills».

La primera novel·la

No podria ser més feliç és el retorn a la literatura de Josep Escarré, que va començar fent de periodista en mitjans com el setmanari Canigó, els diaris Avui, El Periódico, i La Vanguardia, i la revista Fotogramas. A partir de l'any 2000 va començar a compaginar el periodisme amb la traducció, que és la seva feina actual. Fins al moment ha traduït al català i al castellà prop d'un centenar de llibres d'autors com Jack London, John Carlin, L. Frank Baum o Irène Némirowsky. Encara que havia guanyat nombrosos premis de narrativa curta i havia fet petites incursions en gèneres com l'assaig i el teatre, aquesta és la seva primera novel·la.

«Aquesta és una novel·la que vaig començar a escriure fa molts anys, però es va quedar a mitges en un calaix. Fins que un dia vaig pensar que l'havia d'acabar perquè valia la pena explicar aquella història», detalla el Josep. L'autor admet que se sent molt content amb aquella decisió: «No només perquè he tornat a l'escriptura, sinó també perquè ha guanyat el Premi Altea i me l'han publicat. Què més puc demanar?».