Els pobles de Tarragona sense caixer tenen el més proper a 7 km de mitjana

Els veïns dels municipis de la província de Tarragona que no disposen d'entitat bancària són els que més tarden a accedir a les oficines d'un altre poble, per sobre de la població de Barcelona, Lleida i Girona. Així ho indica l'estudi Distribució de la població i accessibilitat als serveis a Espanya. Amb dades del 2019, els tarragonins que viuen en pobles petits que s'han quedat sense banc tarden una mitjana de 10,5 minuts en arribar al més pròxim, que es troba a una mitjana de 6,9 km de distància. Si bé és cert que a la província de Lleida el municipi més proper amb entitat bancària està a 8,2 km, tarden una mica menys en arribar-hi que els tarragonins, 10,4 minuts. Pel que fa a Barcelona, es troben a 6,3 km i tarden 9,9 minuts i, finalment, a Girona és on ho tenen més fàcil, ja que està a una distància mitjana de 5,4 km i tarden 8,2 minuts.

Amb tot, i amb una comparació de dades des del 2008 fins al 2019, l'estudi assegura que Tarragona és la província on més ha augmentat la distància entre els pobles que no tenen sucursal bancària i els que sí, amb un increment del 0,7%, mentre que també ha augmentat en un 0,9% el temps que costa arribar-hi. En aquest sentit, cal destacar el nombre d'oficines de bancs que s'han perdut en aquests últims anys. Va ser el 2008 quan la xarxa de sucursals a tota Espanya va arribar al seu punt àlgid, arribant a les 46.000 oficines. Fins al 2019 se n'han tancat la meitat. «Un ajustament de capacitat que ha estat necessari per millorar l'eficiència del sector bancari com a principal via per a millorar la seva rendibilitat», indiquen Francisco J. Goerlich, Joaquín Maudos i Silvia Mollá, autors de l'estudi. Pel que fa als municipis, el 2008 n'hi havia, al conjunt de l'Estat, 3.594 sense oficina, xifra que ha augmentat als 4.287 el 2019, amb 693 més, provocant que més de la meitat de pobles i ciutats d'Espanya no tinguin una sucursal (52,7%).

Reducció del nombre d'oficines

A nivell local, la província de Tarragona tenia, el setembre de 2008, 837 oficines bancàries repartides pel territori, i fins al 2019 va patir una davallada que fa que actualment només n'hi hagi 299, un 64,3% menys. A més, el 2019, 107 dels 184 municipis de la demarcació ja no disposaven de sucursal (58,2%), de manera que 62.960 persones de les 804.664 (7,8%) que hi viuen no disposen de banc al seu poble. En aquest sentit, Tarragona és la província catalana que té més municipis sense sucursal bancària, però la de Lleida és la que té més habitants sense aquest servei al seu municipi, 40.183 persones de les 434.000 que hi viuen, un 9,2%. La demarcació de Barcelona és la que va patir una reducció més forta de nombre d'entitats bancàries, passant de 5.910 el 2008 a només 2.058 el 2019, un 65,2% menys. Girona va passar de tenir-ne 866 a tenir-ne 320 durant aquests 11 anys, amb una reducció del 63%, i el 57% de municipis gironins no tenen seu bancària i el 8,1% dels habitants, 62.231 dels 771.044 que hi viuen, no en tenen al seu poble.

Sobre això, les conclusions de l'estudi diuen que «el major percentatge de la població financerament exclosa resideix en municipis molt petits. Així, el 2019, el 82,8% dels pobles espanyols que no disposen d'oficines bancàries tenen menys de 500 habitants, concentrant el 30,8% els que no arriben als 100». Per altra banda, s'assenyala també que «els municipis que tenen entre 5.000 i 10.000 habitants només representen el 0,1% dels que no tenen sucursal. En conseqüència, la probabilitat de no tenir accés a una oficina bancària en el lloc de residència és molt major si es viu en un municipi petit». L'estudi també posa en relleu que el fet de no tenir accés a una oficina bancària al municipi on es resideix «no és sinònim d'exclusió financera, ja que cada cop és menys rellevant l'oficina com a via d'accés al servei». Així, els autors asseguren que aquesta reflexió és «cada cop més pertinent», tenint en compte, principalment, l'impuls que ha agafat la banca en línia amb la pandèmia de la covid-19. Si bé és cert que cada cop més gestions bancàries es poden fer de manera telemàtica, l'estudi també té en compte aquells col·lectius poblacionals als quals sí que els suposa un problema no poder accedir a una sucursal bancària, ja sigui perquè viuen en pobles sense Internet o perquè no disposen de les habilitats necessàries per fer les gestions telemàtiques.

Efectes de la covid-19

Així, de la mateixa manera que la pandèmia de la covid-19 ha creat un escenari òptim per accedir als serveis financers en línia, també ha provocat el tancament de moltes oficines i l'acomiadament de molts treballadors de diverses entitats. Sense anar més lluny, durant aquestes últimes setmanes s'han vist manifestacions de la plantilla del BBVA i de CaixaBank, a Tarragona i Barcelona, entre altres ciutats, protestant contra els ERO previstos per les empreses.

En el cas del BBVA, Catalunya serà la comunitat autònoma de l'Estat espanyol més afectada, ja que l'entitat té previst retallar gairebé 1.200 llocs de treball al país, un 30% sobre el total de l'Estat, i reduir en 204 el nombre d'oficines, l'equivalent al 38% de la xarxa actual. Tarragona és la demarcació més perjudicada en termes percentuals, amb un total de 185 acomiadaments, el 35,4% sobre la plantilla actual. Pel que fa a CaixaBank, l'ERO previst afectarà gairebé 8.300 treballadors del grup.

Tarragona, la tercera província catalana amb més municipis sense centre de salut

L'estudi Distribució de la població i accessibilitat als serveis a Espanya no parla només d'oficines bancàries, sinó que també analitza l'accessibilitat als serveis en l'àmbit de la salut i en el de l'educació. En aquest sentit, és important destacar que la de Tarragona és la tercera província amb més habitants sense centre de salut al seu municipi, que representa el 18,1% de la població. La més afectada és Lleida, amb un 32,7% dels habitants que no disposen d'aquest servei al seu poble; un 24,5% en el cas de la demarcació de Girona i un 5,7% pel que fa a Barcelona. Així mateix, Tarragona es troba en la mateixa posició quan es tracta de la distància i el temps que separen els municipis sense hospital dels que sí que en tenen. Així, de mitjana, els habitants de pobles tarragonins sense hospital tarden 16,9 minuts i recorren 14 km per arribar al municipi que sí que en té. De la mateixa manera, els lleidatans són, de nou, els més afectats, ja que tarden de mitjana 28,8 minuts i recorren 29,9 km. Els gironins tarden 19,7 minuts per recórrer una distància mitjana de 16 km i, finalment, els de Barcelona tarden 13,3 minuts i recorren una distància de 8,4 km des dels municipis sense hospital al centre més pròxim. Pel que fa a l'accessibilitat a serveis d'ensenyament no superiors, Tarragona també és la tercera demarcació catalana amb més municipis sense centres d'educació infantil de segon cicle o primària. Concretament es tracta d'un 16,5% dels 184 municipis que no disposen d'aquest servei. Malgrat tot, es tracta de pobles amb un nombre molt petit d'infants d'entre 3 i 11 anys, ja que el total d'afectats per aquesta manca de centres suposa només un 0,5% dels nens i nenes d'aquesta franja d'edat de la província. En aquest cas, el territori català més afectat és Girona, on el 32,1% dels municipis no disposa de centre d'educació infantil de segon cicle o de primària, el que suposa que un 2,8% dels infants d'entre 3 i 11 anys han de desplaçar-se a un altre municipi. Pel que fa a Lleida, les xifres també són força altes. Un 30% dels pobles de la província de ponent no disposa de centres que ofereixin aquest ensenyament i, per tant, un 2,3% dels infants han d'anar a estudiar-lo a un altre municipi. Només el 14,5 dels pobles de Barcelona no ofereixen aquest servei, el que afecta el 0,1% dels nens i nenes d'aquesta franja d'edat. Finalment, el 74% dels municipis de Tarragona no tenen centre d'ESO, de manera que un 13,9% dels alumnes s'han de desplaçar. Una xifra que en el cas del Batxillerat augmenta al 77,4% de municipis i al 16,% dels alumnes.