«Navegant en solitari dorms en franges de quinze minuts perquè el vaixell no para»

—La Minitransat és una de les competicions de vela oceànica més reconegudes i seguides del món. En què consisteix?

—És una competició a bord de vaixells de 6,5 metres. Es fa en solitari i sense cap mena de comunicació amb l'exterior. Només pots disposar d'una ràdio UHF amb abast de deu quilòmetres. Es fa en dues parts: una primera des de França (Sables d'Olonne) fins a les Canàries, i una segona fins a l'illa de Guadaloupe, al Carib. La primera etapa dura uns deu dies i la segona, de quinze a vint dies.

—Quins requisits es demanen per poder-hi competir?

—Has d'haver fet 1.500 milles en regates i 1.000 milles en solitari en un circuit proposat per l'organització. En el meu cas, ja ho tinc fet.

—Com és el vaixell amb què navegarà?

—Fa 6.5 metres de llarg i 3 metres d'ample. A dins no hi ha res, ni cuina, ni lavabo… Hi puc tenir un fogonet per escalfar l'aigua per als liofilitzats i el lavabo és una galleda. No té motor i podem portar fins a set veles.

—Tampoc poden dur aparells de navegació?

—Podem tenir una electrònica bàsica que et digui la direcció del vent i un GPS, però sense cartes impreses, i un aparell que ens indica si hi ha un altre vaixell a prop en el cas que anem en rumb de col·lisió.

—El repte per al navegant sembla majúscul.

—Sí que ho és. Cal saber gestionar tota l'energia durant els dies de navegació. I també les hores de son, perquè quan dorms el vaixell no para. Dorms en franges de quinze o vint minuts. Això si pots dormir, perquè si fa mala mar o les condicions no t'ho permeten, pots passar un dia o dos sense fer-ho.

—Per tant, la preparació mental també deu ser fonamental.

—Sí, però la clau és tenir molt clars els objectius i les motivacions. Si ho tens clar, ja pot fer mala mar, que trobes les forces per seguir endavant.

—En el seu cas, quines són les seves motivacions?

—El meu objectiu és entrar en el món de la navegació transoceànica competint en la categoria de minis.

—Quina experiència té, com a navegant?

—Vaig començar als cinc anys al club de la platja de Creixell i, al cap de poc, ja vaig començar a anar a altres clubs i a navegar amb naus de vela lleugera. Fa uns tres anys vaig començar a navegar en creuers com a tripulant i allà vaig anar coneixent gent fins arribar a la navegació en solitari.

—Té formació acadèmica? De quina manera li resulta útil, el que està estudiant, per a la navegació?

—Ara estic fent el doble grau en Enginyeria Mecànica i Enginyeria de Materials a la UPC. Em resulten molt útils perquè m'ajuden a entendre el funcionament del vaixell. En regates com aquestes, sempre hi ha alguna cosa que es trenca i ho has d'arreglar. Tenint aquests coneixements, tot això em sembla més senzill.

—Navegant en solitari ja deu haver tingut alguna experiència memorable.

—Sí, quan estava fent les mil milles, en arribar al Mediterrani, vaig tenir bastant de temporal, les onades eren de cinc metres i gairebé vaig bolcar. Tot i això, quan ja ha passat, veus que n'has après molt. I penso que la satisfacció que sents quan tornes de la regata és encara més gran que quan estàs al mig del mar, pensant «què hi faig aquí, sota la pluja, patint fred, sense dormir i menjant malament…». Al final compensa molt.

—Participar en la Minitransat té un cost molt elevat?

—Bastant. La despesa principal és la compra del vaixell, però després hi ha les inscripcions a les regates, el transport del vaixell de tornada des del Carib fins a França, les veles, l'electrònica, els recanvis, la roba, el menjar… Per fer una Minitransat, sense comptar el cost del vaixell, calen uns 27.000 euros. Tenim alguns col·laboradors, però també estic buscant patrocinadors que ens puguin ajudar econòmicament.