S'incrementen els intents de suïcidi en menors a Tarragona la primera meitat del 2021

El nombre d'intents de suïcidi en menors d'edat s'ha multiplicat a Catalunya els darrers mesos. La situació, també a la regió sanitària del Camp de Tarragona, és especialment preocupant. L'Institut Pere Mata de Reus, que gestiona aquesta demarcació, ha hagut d'activar el Codi Risc de Suïcidi en 18 ocasions des que va començar l'any fins al passat 10 de juny, xifra que suposa un augment del 50% –sis ocasions més– respecte al mateix període de temps que el 2019, tenint en compte que el segon trimestre del 2020 va ser anormal. Aquest protocol es posa en marxa quan els serveis d'urgències atenen menors que han fallit la seva temptativa de treure's la vida, o bé que s'han adreçat a professionals per explicar que tenen o han tingut la voluntat de fer-ho en algun moment. El Codi Risc Suïcidi no contempla els suïcidis realitzats amb èxit, ni aquelles temptatives o proposicions que no han arribat a la xarxa professional de salut, pel que les xifres podrien ser encara més grans.

Les dades d'aquest 2021 han crescut molt respecte als anys anteriors. Mentre que fins a finals d'abril el Pere Mata havia activat en 13 ocasions el protocol per aquests casos, el primer quadrimestre del 2020 havien estat només cinc, mentre que el 2019 eren set, i el 2018 quatre. Els estralls socials de la pandèmia han estat el catalitzador per als intents de suïcidi dels 0 als 18 anys, especialment en els adolescents, una franja d'edat ja de per si complexa. «És molt significatiu l'augment del 50%, ho estem veient tots els professionals», admetia Jordi Peris. El cap de servei de l'Àrea Comunitària Infantil i Juvenil de l'Institut Pere Mata matisava que «amb el 2020 no es pot comparar, ja que va ser un any assistencialment estrany, amb un primer trimestre normal, però a partir d'aleshores molt diferent». En efecte, els primers mesos de la pandèmia van ralentitzar les xifres, però amb el pas dels mesos les temptatives o les intencions de suïcidar-se en menors s'han anat multiplicant.

La pandèmia ha incrementat alguns dels problemes de salut emocional que ja existien en els joves, especialment en adolescents. «És una època d'alta vulnerabilitat, en alguns casos molt alta. En algunes persones s'inicien patologies mentals greus pròpies d'adults. Són moment de transició, és una època molt delicada en la construcció de la personalitat», detallava Peris. El psicòleg clínic posava com a exemples «insatisfaccions amb el seu físic, problemes de relacions, soledat, sentiment de culpa o conflictes amb la família que durant la infància no existeixen». Arran de la covid-19, amb la vida social dels joves molt limitada i amb les pantalles com a protagonistes –fins i tot en l'àmbit educatiu–, «tot això s'ha agreujat», concloïa Peris. El cap de servei de l'Àrea Comunitària Infantil i Juvenil de l'Institut Pere Mata afirmava que ara els adolescents «se senten més sols, més desubicats, amb més pors, sense tenir clar què volen o cap on van. Així, augmenten els quadres ansiosos o depressius, i apareix tristesa o desesperança, simptomatologia d'un quadre de risc de temptativa de suïcidi».

La majoria de temptatives en menors es concentren des dels 16 fins als 18 anys. Si més no, segons Peris, «dels 18 als 20 i escaig encara n'hi ha més», pel que, al cap i a la fi, la majoria d'edat tampoc soluciona el problema ni el delimita. «No tenen els recursos que tenim els adults, que hem viscut moltes més experiències. Però amb la pandèmia, de cop i volta, han canviat les exigències de la manera de viure, escolars o de relacions», apuntava Peris. D'altra banda, els professionals no han detectat un patró comú en aspectes com la renda econòmica familiar. Els mètodes més empleats en les temptatives de suïcidis són, principalment, emmetzinaments amb pastilles o els talls, tot i que «la majoria dels adolescents que s'autolesiona, que també han augmentat, no ho fa amb la idea de morir».

Els protocols, clau

Una vegada l'adolescent ha comès la temptativa de suïcidi o ha comunicat les seves intencions, el Codi Risc Suïcidi s'activa per oferir ajuda assistencial. «Els protocols funcionen, el codi és una eina molt útil», recalcava Peris. Després de la notificació per part d'urgències, «potser surts el mateix dia o bé t'ingressen uns dies», deia el psicòleg clínic, que posava èmfasi en el fet que «quan en surten hi ha d'haver un seguiment, ja que el risc de repetició és altíssim». Per norma general, el Centre de Salut Mental Infantil i Juvenil s'ha de fer càrrec de cada cas en menys de 72 hores, tot i que normalment acostuma a ser en menys d'un dia. «La resposta del sistema sanitari és rapidíssima», celebrava Peris. «Un altre dels reptes és potenciar la detecció precoç i l'atenció, que es fa a l'atenció primària o a les escoles», deia el psicòleg clínic, que subratllava que «ara, després de les onades de covid-19, l'onada que hi ha és la de la salut mental», que va començar a agafar força a inicis d'any.