Economia
Els fotògrafs temem perdre un quart de la seva facturació amb el nou DNI 4.0
El sistema per fer el nou document d'identitat, que entra en vigor el 3 d'agost, establirà que les fotografies de carnet es facin a la mateixa comissaria
Els fotògrafs tarragonins temen pel futur a curt termini de moltes de les seves botigues físiques. En concret, alerten que podrien perdre gairebé un quart de la facturació per culpa de la implementació del nou DNI 4.0. Aquest entrarà en vigor el pròxim 3 d'agost i, entre altres novetats, el govern espanyol té la intenció que la fotografia de carnet passi a fer-se a la mateixa comissaria de la Policia Nacional, una mesura que no s'implementarà de forma immediata, però que podria ser una realitat els pròxims mesos. Fins ara, les persones que han anat a fer-se o a renovar el document nacional d'identitat havien de dur la fotografia ja feta. En la gran majoria dels casos, aquestes es fan a les botigues de fotografia professional, per les quals les fotos de carnet són una font d'ingressos considerable anualment: un 21% segons l'associació Empresas Unidas del Sector Fotográfico. Si s'acaba materialitzant aquesta mesura, seria un nou cop per als fotògrafs.
«Hi ha companys que arriben a fer 15.000 euros de facturació cada any amb fotos de carnet, al voltant d'un miler cada mes», explicava Eric Blasco. El tresorer de l'associació Aprofot a Tarragona, amb una cinquantena de membres a la demarcació, assegurava que «hi ha botigues que s'hi dediquen i que pateixen, ja que per a ells és la font d'ingressos principal». «És possible que hi hagi tancaments», admetia Blasco, que detallava que al voltant d'«un 95% d'establiments fan fotos de carnet». Amb tot, el sector s'ha hagut d'anar diversificant els darrers anys per tal de sobreviure davant els múltiples entrebancs que s'han anat trobant. «Fa una dècada que ja ens van treure el carnet de conduir, ja que les fotos es fan a la mateixa revisió mèdica. Allà ja vam notar una baixada del volum», lamentava el tresorer d'Aprofot, que denunciava que «aquí darrere hi ha interessos econòmics de cara a empreses que deuen vendre les webcams». Amb aquest mètode, deia Blasco, «la qualitat no és la mateixa, i passarà el mateix a les comissaries». A més, la digitalització o la telefonia mòbil també han incidit en la pèrdua de força de les botigues de fotografia.
Si finalment les comissaries de Policia Nacional acaben assumint la tasca de fer la foto pel nou DNI 4.0, els establiments fotogràfics professionals tindran cada vegada menys motius per captar clients, ja que la foto de carnet suposava no només un ingrés regular i assegurat, sinó una font d'atracció, tal i com expressava Blasco: «No és només el DNI. També és una excusa per incrementar l'afluència de gent, ja que venen i veuen que hi ha altres coses que podem fer, i aprofiten». El tresorer d'Aprofot també destacava «la confiança que dona venir al fotògraf de tota la vida, saber el resultat». La crítica del sector cap a l'administració pública se centra en el fet que «és trist que el govern es carregui feines, que no és el mateix que ho faci una gran superfície, per exemple. És bastant deplorable», criticava Blasco.
Patiment pel futur
A Tarragona ciutat les botigues de fotografia que facin fotos de carnet no arriba a la desena. Si amb el nou DNI 4.0 s'acaben fent les instantànies a les comissaries, la xifra es podria veure encara més reduïda. «Perdre la foto de carnet serà per a molta gent l'estocada mortal. Nosaltres no sé si podrem aguantar. Potser és l'únic ingrés constant durant l'any. Mantenir el local, la llum, el personal, comprar estoc… No es podrà. Serà una pena», lamentava Ferran Aguilar. El propietari de Foto Ferran, al carrer Higini Anglès, apuntava que les fotos de carnet són «una de les poques coses que ens quedava, i això serà dramàtic» en cas que s'acabi aplicant la mesura, que farà que «d'avui per demà marxaria un ingrés que fa que no ens enfonsem, pel que haurem de tancar i moltes famílies quedaran a l'atur». Aguilar, que va assumir un negoci de quatre dècades de trajectòria fa quatre anys, indicava que li sembla «vergonyós que es decideixi això sense tenir en compte què passarà, sense proposar un pla B o una transició». «Hi ha molta gent que menja d'això», advertia.
El sector ha hagut d'anar esquivant diverses crisis. Aguilar posava d'exemple la irrupció de la fotografia digital i la fi dels rodets i revelat, la venda online o l'intrusisme laboral. A banda, el fotògraf tarragoní posava el focus també en l'administració local: «L'abandonament que hi ha és una desídia. Sempre es promociona el Km 0, però mai es protegeix. És això el que volem?». En aquest sentit, Aguilar lamentava que «Tarragona ja és una ciutat morta en termes de comerç» i que com continuïn tancant més botigues «hauran de començar a fer habitatges dins els negocis». El propietari de Foto Ferran explicava que «el comerç és com una biga d'un sostre, que es va corcant a poc a poc i al final s'acaba trencant». Amb tot, el fotògraf demanava que «els canvis es facin de forma progressiva, per com a mínim poder-nos posar les piles».