El president de l'Audiència de Tarragona és «optimista» amb el projecte del Fòrum Judicial i el considera «urgent»

El president de l'Audiència Provincial de Tarragona, Joan Perarnau, ha afirmat que és «optimista» respecte el futur Fòrum Judicial de Tarragona, un projecte llargament reivindicat i que considera «urgent» per millorar l'atenció a la demarcació. Tot i que no hi ha cap calendari de construcció, ha explicat que en l'últim any tant el Departament de Justícia com l'Ajuntament de Tarragona han treballat en «alternatives» per desenvolupar la Ciutat de la Justícia. Durant la presentació de la Memòria de l'Audiència del 2020, el president ha avançat que preveu un augment de causes en la jurisdicció social quan s'acabin els ERTO i que això podria saturar uns jutjats que ja estan al límit.

«La Ciutat Judicial és per mi la primera prioritat a la ciutat», ha assenyalat el president, que ha remarcat que durant l'any passat tant la Generalitat com l'Ajuntament han «treballat alternatives i possibilitats reals», si bé «no hi ha res concretat ni definit». Entre les opcions que hi ha damunt la taula és construir-la on hi ha l'antiga presó o adaptar les instal·lacions de l'antiga Tabacalera.

Amb tot, ha evidenciat els problemes d'espai que té l'administració de justícia. Fins al punt que, amb les restriccions imposades per la covid-19, no tenen cap sala hàbil per celebrar els judicis de les «macrocauses». «Intentarem trobar solucions imaginatives i fer el judici en un altre lloc», ha avançat. A l'edifici actual de l'AP hi ha una sala preparada per celebrar sessions d'aquesta dimensió, però tot i això davant causes com la d'IQOXE –amb més de deu parts personades- l'espai disponible és molt just si no hi ha restriccions. Amb distància de seguretat, Perarnau ho ha considerat inviable.

Pel que fa a les macrocauses, Perarnau ha comentat que n'hi ha vuit pendents de jutjar. Entre aquestes hi ha el cas Innova –per ara, amb nou peces- o el cas Inipro, del qual una peça es jutjarà a Tarragona. També està «molt avançada» la instrucció de la peça del cas IQOXE que fa referència a presumptes abocaments il·legals per part de la companyia química. Sobre aquesta causa, el president ha afirmat que no volen que la instrucció s'allargui «cinc anys» i que per això han decidit reforçar el jutjat d'instrucció número 1 de Tarragona amb un jutge de reforç que s'encarregui de les grans causes. Així, la intenció és que a partir de la segona meitat d'enguany es jutgin dues macrocauses cada semestre.

Menys casos per la covid

Perarnau ha presentat la memòria del 2020 de l'Audiència Provincial, i ha destacat la incidència de la covid-19 a diferents nivells. «No ha estat un any perdut, s'ha fet molta feina i hem treballat molt», ha reivindicat el president, que ha remarcat que els jutjats de guàrdia i els registres civils no van deixar de funcionar en cap moment.

De tota manera, el número de procediments oberts i resolts va disminuir respecte el 2019. Així, les seccions civils van tenir un 19% menys d'entrades, mentre que a les penals la reducció va ser d'un 12%. En canvi, a les primeres les resolucions es van incrementar gràcies a la implantació del teletreball, mentre que les penals van disminuir a causa que es van tancar sales durant el confinament.

Pel que fa als delictes, el 2019 a la demarcació se'n van cometre 53.359, mentre que el 2020 van ser 44.148 (-17,2%). En els primers cinc mesos d'enguany els il·lícits s'han tornat a incrementar a nivells similars als d'abans de la pandèmia. «Hem recuperat la normalitat», ha dit Perarnau.

La pandèmia també va incidir en els tipus de delictes que es van cometre. Per una banda els efectuats contra el patrimoni van baixar un 20%, però per contra els delictes contra l'ordre públic van créixer un 37%. Perarnau ho ha atribuït als incompliments del confinament. No obstant, el president de l'AP ha remarcat que el preocupa especialment l'increment de plantacions de marihuana que s'estan detectant a tota Catalunya, però especialment a la demarcació de Tarragona. «És un greu problema. Se'ns instal·len grups mafiosos de països de l'Europa de l'est», ha assenyalat, i ha apuntat que en ocasions desemboquen en delictes contra les persones pel seu grau de violència.