Escaladei està refent el seu passat

La primera cartoixa de la península Ibèrica la van fundar al segle XII els monjos de l'Ordre de la Cartoixa en un indret isolat de la serra del Montsant. Conten que un pastor havia somiat que en aquell indret uns àngels pujaven al cel enfilant-se en una escala, i per això aquell conjunt prengué el nom d'Escaladei o escala de Déu.

Els monjos van habitar aquell indret durant set segles, practicant una vida tranquil·la dedicada al silenci i l'oració. El Prior exercia el comandament dels pobles de la zona, que acabaria denominant-se Priorat. L'any 1835, la Desamortització de Mendizábal va fer fugir els monjos cartoixans, que van ser privats de les seves terres per decret. En poc temps, la Cartoixa de Santa Maria d'Escaladei quedà devastada i en estat ruïnós, a causa dels saquejos continuats.

A dia d'avui en resten alguns dels seus elements més significatius, com la façana de Santa Maria, que conserva la gran portalada central de mig punt i la figura d'alabastre de la Mare de Déu d'Escaladei, o la zona del pati. Això no obstant, la Generalitat de Catalunya ha dut a terme diversos treballs de recuperació d'alguns dels espais cabdals del conjunt. Així, l'any 2013, es va reconstruir l'àrea cenobítica, considerada el cor de la Cartoixa. És en aquest espai on s'hi troba el refetor, la sala on els cartoixans dinaven plegats els diumenges i festius (la resta de dies ho feien sols dins la cel·la), així com la sala del capítol, on els germans es trobaven per deliberar sobre els afers de la comunitat i escollir el Prior. Totes dues sales formaven part, amb l'església, d'aquesta zona cenobítica, i s'organitzaven al voltant d'un claustre menor que també s'ha recuperat. L'església, per la seva banda, està en fase de rehabilitació, igual que el claustre major. Quan estigui enllestit, aquest darrer espai recuperarà per a la visita un dels elements més importants de la Cartoixa, tant des del punt de vista arquitectònic com simbòlic.

Un altre punt de gran interès és la cel·la reconstruïda que mostra, amb tots els detalls, l'ambient de recolliment i austeritat que definia el dia a dia dels monjos. Els cartoixans dedicaven les hores a l'estudi, l'oració i la cura del jardí i l'hort, i així queda reflectit en aquest espai auster.