«L'empadronament està creixent i el perfil és gent jove i teletreballadora»

—Avui donen el tret de sortida a la Festa Major de Sant Bartomeu, com es presenta?

—Com que prevèiem que tot es podria tornar a complicar, vam començar a preparar una Festa Major més semblant a la de 2020 que a la d'anys anteriors. Fem actes que ens permeten tenir un control d'aforaments i de les distàncies. Viurem la processó del Pa Beneït, el pregó, que es farà al poliesportiu, concerts, amb el públic sempre assegut, i actes culturals. Intentem mantenir la flama viva, perquè no se'ns apagui el foc de Festa Major.

—Han pogut recuperar actes?

—Hem recuperat el joc de les bitlles catalanes. Ens hem dotat de més bitlles, per tenir temps de poder-les desinfectar. La ballada de sardanes l'hem reconvertit en un concert. I pel que fa a la cursa atlètica, que l'any passat va ser virtual, enguany va ser presencial. Vam demanar que no hi hagués presència de públic a la sortida i l'arribada i que la gent la mirés des del balcó o que es distribuís pels carrers de manera dispersa. I els últims dies de festa acollirem al Casino l'exposició gegantera que està recorrent el Baix Gaià.

—Com està anant la temporada turística?

—M'aventuro a dir que la temporada enguany no serà tan bona com la de 2020. L'any passat, estranyament, vam tenir una temporada curta però bona en els resultats. Enguany no tenim tanta afluència de turistes de segona residència, més enllà dels caps de setmana. A més, els càmpings han patit les anades i vingudes dels criteris i recomanacions que han fet els països europeus i això ha suposat una muntanya russa d'altes i cancel·lacions constants. A finals de temporada, acabarem de fer balanç. Amb tot, des de l'Ajuntament seguirem aprovant línies de subvenció per al sector.

—Quin resultat han tingut les campanyes de promoció econòmica i turística?

—Les campanyes funcionen bé. El missatge va calant i ens està donant resultats en allò que volem que és desestacionalitzar i que vingui més gent a Roda durant més mesos de l'any, que els hi agradi i acabin fent-se residents. A poc a poc, aquest missatge se'ns està traduint en un major empadronament, en una franja d'edat de gent jove, amb professions que els permeten teletreballar sempre o alguns dies a la setmana. Per això, posem tots els esforços perquè les companyies despleguin la fibra i ara tenim el compromís de dues que en menys d'un any ens cobriran el 100% del territori municipal. Això dona vida i atreu nous residents. De retruc, suposarà que hi hagi establiments que estiguin oberts durant més temps i això afavorirà l'economia del poble.

—Els pressupostos tenen un clar caràcter social. Quines són les línies principals?

—D'una banda, tenim ajudes a les empreses. Hi ha una línia d'ajuts per a pimes i autònoms que hagin patit una reducció dels ingressos a causa de la pandèmia dotada amb 100.000 euros. També tenim en marxa la subvenció d'emprenedoria i contractació, que compta amb una partida de 60.000 euros. De l'altra tenim les ajudes de serveis socials.

—En aquestes últimes, han modificat els criteris.

—Vam aprovar per unanimitat al ple un reglament molt millorat que permetrà que famílies que es trobaven al llindar i que tenen dificultats, però que no podien entrar a la roda de serveis socials ara puguin acudir-hi. Hem augmentat la quantitat econòmica subvencionable per unitat familiar, arribant fins a 1.500 euros. A més, hem ampliat els objectes subvencionables i ara, per exemple, seran subvencionables unes ulleres o una ortodòncia, però també el cost de les extraescolars que fan les AMPES de les escoles públiques de Roda.

—Els comptes inclouen inversions per 2 milions d'euros. Com es materialitzaran?

—Apostem per fer multitud de petites o mitjanes actuacions, en lloc de centrar-nos en una gran obra. Algunes ja les hem engegat com són les actuacions a l'escola Cucurull, on s'han fet els banys i l'espai d'oficines nou. Estem asfaltant el pàrquing que hi ha entre el poliesportiu i aquesta escola. Estem renovant vestidors, banys públics i fent tasques de pintura al camp de futbol. A finals de setembre farem una cuina nova, ampliarem l'espai de reunió i millorarem la instal·lació elèctrica de la llar de jubilats. Substituirem fanals i seguim renovant la xarxa d'aigua.

—Roda ha viscut episodis de tensió veïnal arran d'ocupacions. Quins passos pot fer l'Ajuntament per a evitar-les?

—Hi podem fer molt poc, perquè la legislació no ens dona eines. Ara bé, intentem utilitzar totes les que tenim. Estem fent un padró d'habitatges buits per a poder executar l'increment del 50% de l'IBI als grans tenidors que no posin l'habitatge com a lloguer social. Fer aquest padró comporta molta feina, perquè hem de localitzar els propietaris i és molt difícil, ja que l'habitatge ha passat per mans de diverses entitats bancàries fins a acabar a un fons voltor. Requerim als grans tenidors que adoptin mesures en les seves propietats per evitar que siguin ocupades. I de forma preventiva, quan detectem que hi ha una casa que pot ser ocupada, però encara no hi ha ningú a dins, tallem els subministraments. Estem alerta i seguirem donant el missatge que és difícil ocupar a Roda.

—Alcaldes del Tarragonès i del Baix Penedès reivindiquen el pas de mercaderies per l'interior. Quin full de ruta seguiran?

—Tenim una reunió a mitjans de setembre i seguirem pressionant. Sabem que les mercaderies sortiran provisionalment pel Tercer Fil. El que volem és que a llarg termini ho facin per l'interior, però no per la línia Reus-Roda. A la nostra petició s'hi han sumat Vila-seca, Cambrils, Salou, Reus. Volem incorporar el Port, la indústria química, la Cambra i les associacions empresarials. Actuarem com un lobby de pressió. Ja ho vam fer amb el Pacte de Berà i vam aconseguir la sortida dels camions de l'N-340.